El de la Jenni i el Manu, un dels últims casaments a la presó abans del coronavirus
La vida a la presó és, en alguns casos, reflex del que passa al carrer. I en temps de confinament, si no es poden fer trobades o celebracions fora com casaments, entre reixes tampoc. Encara que en èpoques normals acostumen a fer-se'n.
L'únic centre penitenciari que no celebra casaments és el de Mas d'Enric. Quan un intern es vol casar, ho ha de fer al Jutjat de Pau. Aquest any s'han fet set bodes a les presons, abans que la crisi del coronavirus les aturés de cop. I TV3 va ser "convidada" a una de les últimes.
La Jenni i el Manu són marit i muller des del 10 de març, però no es veuen cara a cara des de sis dies després, quan es van suprimir les comunicacions a les presons per l'estat d'alarma. Es van casar i es van suspendre les visites pel confinament. La seva va ser una de les últimes bodes que s'han fet aquest any.
Com a convidats a un casament a la presó només hi pot anar la família propera. Es permet dur una càmera digital per fer fotos de l'enllaç, però els mòbils aquí estan prohibits. I abans de la cerimònia és obligat passar pel control de seguretat.
Leo, funcionari de presons:
Que soni és normal perquè porten coses metàl·liques: sabates, arracades, anells, collarets...
I mentre ells s'acaben de preparar, cal entrar a les galeries de Quatre Camins per anar a buscar el nuvi al seu mòdul.
Enfortir els vincles amb l'exterior i tenir un projecte fora, en aquest cas el matrimoni, pot suposar una eina de reinserció i, per això, sempre que algú es vol casar, li faciliten fer-ho.
Armand Calderó, secretari de Mesures Penals:
L'entrada a la presó d'un intern o una interna és un parèntesi en la seva vida però s'ha d'aprofitar per millorar la conducta dels interns i les internes. Tant de bo pogués dir en aquests moments: mira, el mes que ve celebrarem casaments.
Pare Manel:
Si hi ha finestres, la gent entendrà que el que hi ha aquí dintre no són monstres ni dimonis. Són persones. Homes i dones com nosaltres.
Jenni, la núvia:
Que l'he conegut més i m'he enamorat més, sí. Però el cor l'ha tingut gran sempre.
Manu, el nuvi:
Aquest any ja començo a sortir de permís després de quatre anys, però s'han de fer les coses bé.
I per celebrar-ho, els nuvis es poden gastar com a molt 200 euros en el convit, tot i que aquí no trien el menú de noces. Els familiars no poden entrar res de menjar, tot s'ha de comprar al centre penitenciari i és el personal el que l'ha de comprar. Però no hi pot haver ni cava, ni vi, ni puros perquè el reglament de presons prohibeix l'alcohol i el tabac.
Però el millor regal per als nuvis és el temps extra que poden passar junts aquell dia.
Enriqueta, funcionaria de presons:
Com que ell en aquesta ocasió no pot sortir a gaudir de la nit de bodes doncs faran aquí cinc hores de vis a vis
I després d'11 setmanes de veure's només per una pantalla, la Jenni i el Manu esperen que el desconfinament arribi aviat també a les presons i es puguin retrobar, encara que sigui uns minuts.
