El delta de l'Ebre, amb menys aus migratòries que hi hivernen: "Es queden més al nord"
El nombre d'aus migratòries que hivernen al delta de l'Ebre s'ha "reduït significativament" els últims anys. Segons un informe publicat per la Societat Espanyola d'Ornitologia, de les 67 espècies d'ocells de la família dels ànecs i de les fotges que s'ha analitzat, més de la meitat han minvat substancialment la seva població.
Segons Kike Álvarez, de SEO/BirdLife, aquesta és una situació general a tot l'arc mediterrani, "on no hi ha cap tipus d'hàbitat comunitari que presenti un bon estat de conservació"."El 47% dels hàbitats presenten un estat de conservació considerat 'dolent', que és la qualificació més baixa."
L'informe s'ha fet públic coincidint amb la commemoració del Dia Mundial de les Zones Humides, que se celebra cada 2 de febrer.
Les causes d'aquesta reducció, expliquen, es troben en els canvis en el riu, "especialment la reducció en l'aportació de cabals i sediments", en l'agricultura intensiva i l'ús abusiu d'agroquímics, i en el canvi climàtic.
El director general de Polítiques Ambientals de la Generalitat, Marc Vilahur, ha analitzat les causes i ha incidit en l'impacte de la sequera. "Hem de tenir uns cabals ecològics, però sobretot hem de tenir un cicle de l'aigua que es mantingui de forma natural i que no ens encaminem cap a la desertificació, que és el gran escenari que ens plantegen tots els grans informes en l'àmbit climàtic".
En general, hem perdut biodiversitat amb la sequera, que ha afectat molt negativament sobretot en aquestes zones humides.
Els ocells s'aturen més al nord
La degradació dels aiguamolls de l'arc mediterrani comporta la reducció de la biodiversitat, i això fa que les aus tinguin més dificultats per trobar aliment. Marc Vilahur explica que la desaparició i deteriorament d'aquestes zones que abans trobaven en el seu recorregut, posa les aus en una situació més difícil, i acaben buscant altres llocs on fer parada i fonda.
La manca d'aus sovint és indicador que les altres espècies falten, perquè si falta aliment, les aus es queden menys temps.
Segons l'informe, la situació que es detecta a la zona mediterrània, però, no es reflecteix a la part atlàntica de la Península. Tot el contrari. "A Galícia o el País Basc veiem que la tendència va a l'alça", afirma Kike Álvarez.
És a dir, "els ocells, en la seva migració, cada vegada es queden més al nord i sembla que utilitzen menys les zones humides del sud".
Quin ha de ser el paper de les administracions?
Des de la Societat Espanyola d'Ornitologia afirmen: "Aquesta és una oportunitat perquè les administracions públiques prenguin consciència del que està passant i assumeixin els compromisos necessaris per afrontar aquesta situació".
Asunción Ruiz, directora executiva de SEO/BirdLife, demana, amb contundència, que "totes les polítiques sectorials sense excepció han de tenir en compte aquests bassals, que són alguna cosa més que aigua i vegetació".
Les zones humides suposen quasi el 60% del PIB mundial.
Per aquest motiu reclamen que s'actualitzi l'inventari espanyol d'aiguamolls per poder "definir amb precisió què necessita cada zona i on fa més falta actuar".
Asseguren que a Catalunya hi ha 400 aiguamolls desprotegits. Per això destaquen la importància d'aprovar els plans de gestió de la Xarxa Natura 2000 en aquells llocs on no n'hi ha, i d'aplicar-los allà on sí que en tenen. Es tracta d'una "xarxa d'espais protegits totalment prioritaris no només per a la conservació de la natura sinó per a la nostra pròpia conservació", afirma.
Finalment, Asunción Ruiz reclama que s'apliquin els compromisos del Reglament sobre Restauració de la Naturalesa de la Unió Europea i el Pla Estratègic d'Aiguamolls 2030. "Ens queden cinc anys per salvar els aiguamolls i recuperar la funcionalitat ecològica d'aquests espais", ha sentenciat.
