Anar a la navegació principalAnar al contingut
Dennis Bell, a l'esquerra, i els seus companys, amb els gossos amb els que treballaven a l'Antàrtida
Dennis Bell, a l'esquerra, i els seus companys, amb els gossos amb els que treballaven a l'Antàrtida (BAS)

El desgel permet trobar el cadàver d'un científic desaparegut a l'Antàrtida fa més de 60 anys

Dennis Tink Bell va caure per una esquerda en una glacera el 1959 i un equip polonès n'ha trobat ara les restes pel retrocés del gel
Redacció
3 min

El 26 de juliol del 1959, el meteoròleg Dennis Tink Bell va desaparèixer en una esquerda d'una glacera a l'illa Rei Jordi, davant de la península Antàrtica.

El cos no havia estat mai recuperat. Fins ara. 66 anys després de la desaparició de Tink Bell, un equip polonès ha descobert les restes d'un cos humà. La troballa s'ha fet entre unes roques que han quedat a la vista pel retrocés d'una glacera.

Gràcies a l'ADN, s'ha pogut demostrar que pertanyen al cos d'aquell investigador de 25 anys que treballava per al Servei de les Dependències de les Illes Malvines (FIDS), que va ser el predecessor de l'actual British Antarctic Survey (BAS).

A banda de les restes del cadàver, també s'han recuperat més de 200 objectes personals. Aquí s'hi compten restes de l'equip de ràdio, una llanterna, bastons d'esquí, un rellotge de polsera i un ganivet, entre altres coses.

La professora de Genètica Forense al King's College Denise Syndercombe Court ha analitzat a Londres l'ADN de les restes humanes.

Ella és qui ha confirmat que existeix una coincidència amb les mostres de David Bell i Valerie Kelly, germans de Tink Bell. Segons la professora, és mil milions de vegades més probable que estiguin emparentats que el fet que no ho estiguin.

Dennis Tink Bell, a la dreta de la imatge, en plena celebració de les festes de Nadal a la base científica (BAS/D. Bell; Arxiu: AD6/19/X/20/18)

Qui era Dennis Bell i què va passar

Dennis Tink Bell va entrar el 1958 com a meteoròleg al Servei de les Dependències de les Illes Malvines. De seguida va ser destinat a Admiralty Bay, una petita base del Regne Unit a l'illa Rei Jordi.

A la base hi havia mitja dotzena d'homes. En Dennis era conegut pel seu sentit de l'humor i un caràcter extravagant.

El dia de l'accident, en ple hivern austral, ell, tres homes més i dos trineus de gossos van sortir de la base per escalar una glacera i fer treballs d'estudi i geologia.

Bell anava amb el topògraf Jeff Stokes. En pujar per la glacera, es va avançar per animar els gossos, que mostraven signes de cansament.

Bell treballava en una base situada a l'illa Rei Jordi (BAS/Roger Todd-White; Arxiu: AD6/19/2/G176)

Però, de sobte, va caure per una esquerda i va desaparèixer. Stokes el va cridar i va tenir resposta des de les profunditats. Va baixar una corda uns 30 metres perquè Bell es lligués, i els gossos, amb el trineu, van començar a estirar.

El meteoròleg va lligar la corda al cinturó i, un cop a dalt, el cinturó es va trencar i va tornar a caure. Aquest cop Stokes ja no va rebre resposta a les seves crides.

La història l'explica Vivian Fuchs, exdirector del British Antarctic Survey al seu llibre "Of ice and men".

Les restes de Dennis Bell es van descobrir el 19 de gener del 2025. Es va registrar la ubicació i se'n van recollir algunes. Al febrer, un equip hi va tornar per fer un estudi més extens.

La família ha de decidir ara com se li ret homenatge.