El foc i la història dels aliments que ens ha fet ser com som
D'on ve el que mengem? L'editor del "Telenotícies Vespre", Toni Cruanyes, i el director d'"El suplement", Roger Escapa, conversen cada diumenge sobre temes d'actualitat amb una mirada pròpia.
Roger Escapa: Divendres i dissabte s'ha fet el Gran Recapte. Comença a fer fred, s'acosta l'hivern i el Nadal, i la demanda de menjar, de productes bàsics, torna a ser notícia.
Toni Cruanyes: Ens serveix per al més important, que és recordar la gent que té aquesta necessitat bàsica. Tothom hi ajuda -hi contribueix- com pot, amb oli, conserves, pots de llet, que és el que demanen cada any el Banc dels Aliments.
Però en Toni Cruanyes, com sempre, ens proposa mirar més enllà.
Sí, la setmana del Gran Recapte del Banc dels Aliments, proposo que anem molt més enllà: en concret, 790.000 anys enrere per buscar l'origen dels aliments, d'allò que mengem. Una cosa tan fàcil, tan bàsica, que donem per descomptada avui explicarem la història dels aliments.
A veure, els humans sempre hem menjat per sobreviure. Si no haguéssim menjat, ens hauríem extingit.
Sí, esclar. Però primer els homes menjaven arrels i fruites que trobaven: fulles madures, tubercles o menjaven animals que caçaven i que ingerien crus. De fet, no eren ni "homo sàpiens" els que feien això, sinó uns homínids previs al que som avui nosaltres. Però hi va haver un descobriment que ho va canviar tot.
El descobriment del foc!
Va ser possiblement el més importants de tots els temps, fa aproximadament tres quarts de milió d'anys. El foc va servir per espantar els animals que volien matar els homes. Però, sobretot, el foc eliminava els gèrmens, cosa que va facilitar que els humans sobrevisquessin i es multipliquessin. I el més transcendental: el foc va ser l'empenta definitiva al desenvolupament del cervell i la intel·ligència d'aquells homínids, que després serien els "homo sapiens".
Per exemple, es va poder escalfar la carn
Com que la carn era més tendra, en menjava en més quantitat i amb més facilitat. Així que, a base de generacions, es va anar disminuint la mandíbula, i els cranis van deixar més espai perquè el cervell es fes més gros. I, a més, com que els humans tenim un sistema digestiu petit i dents també petits en comparació amb la resta de primats, els científics creuen que la cocció del menjar va facilitar que el nostre estómac deixés d'utilitzar tanta energia que, en canvi, es va poder dirigir al cervell. És a dir: coure els aliments és el que ens va convertir probablement en el que som, "homo sapiens". El foc ens ha fet homes i dones.
A més dels efectes de l'alimentació en el cos dels homínids -desenvolupats en "homo sapiens"- amb el foc, els humans van vèncer fronteres que fins llavors cap altre animal havia aconseguit.
Exacte! Van guanyar la nit, gràcies a fer llum. Van guanyar el fred, perquè amb al foc es podien escalfar. Van desenvolupar-se fins a construir eines que els van permetre fer-se roba, instruments de caça, van millorar la manera de moure's i transportar les seves tribus amunt i avall. De fet, amb el foc, els humans van començar a expandir-se per tot el planeta. Es van convertir en els amos del món. La població dels humans va créixer i créixer, i vam començar a fer servir la natura a favor nostre de manera més i més sofisticada.
L'acció dels humans va tenir efectes ja llavors en el clima
Però a un ritme molt lent si ho comparem amb l'amenaça climàtica d'avui. De tota manera, si fem un salt des del descobriment del foc fins fa 16.000 anys (és un salt de mig milió d'anys, eh? un lapse de temps enorme, inimaginable, gairebé). Doncs això, fa 16.000 anys hi va haver un increment de la temperatura global del planeta.
Això va provocar desglaços i va canviar la forma d'una part del planeta.
Va generar, per exemple, dos rius nous al Pròxim Orient, el Tigris i l'Eufrates. Al voltant del que avui és Turquia, Síria i l'Iraq. Enmig dels dos rius, el Tigris i l'Eufrates, es va crear una regió gran, anomenada pels historiadors com el Creixent Fèrtil, i allà, és on se situa un altre pas de gegant per a la humanitat i per a la història dels aliments: la Revolució Agrícola!
Es van inventar l'agricultura, perquè fins llavors els homes i dones vivien de la cacera i de recol·lectar fruites i arrels que trobaven
Els "homo sapiens" que creiem que havien sortit d'Àfrica i s'havien traslladat al Pròxim Orient, buscant un clima propici i, sobretot, nous terrenys per explorar, van trobar-se amb aquesta terra fèrtil, que els oferia en principi grans que podien recol·lectar, en gran quantitat. Per força, algú va fer un exercici que ningú havia pensat abans. Devia preguntar-se: com és que el gra, el blat, les plantes surten de la terra. I se li va acudir una cosa tan senzilla com deixar unes llavors a terra -o enterrar-les- i esperar a veure què passava esperar que plogués
Va esperar que passessin les setmanes o els mesos, i adonar-se de la lògica que avui tots ja sabem: el procés de la llavor al fruit, la base de l'agricultura.
Esclar, d'aquí va venir que fossin capaços de triar les millors llavors, de plantar-les en millors condicions, d'organitzar-se per tenir una producció que fos prou important per saciar-los durant tot l'any la revolució agrícola va ser l'inici de pràcticament tot el que avui coneixem. No només dels aliments. Sinó també de com ens hem organitzat la vida. Els homes i les dones vam deixar de ser nòmades. Vam començar a viure en assentaments, pobles, ciutats la sofisticació de la vida en comunitat va generar els grans descobriments i avenços, des de l'escriptura, a la religió jerarquitzada, a l'arquitectura -les arts en general- es van crear les bases de la vida en societat com la coneixem avui
Com en els dibuixos animats d'"Els Picapedra", la gent anava vestida amb pells d'animals i vivien en cases
Els Picapedra serien el prototipus de l'home prehistòric, però en una vida posterior a la revolució agrícola, són un bon exemple. Però en caricatura
Hehehe Exacte. Com dèiem, entre els rius Tigris i Eufrates van néixer les primeres grans civilitzacions, Mesopotàmia -que vol dir això, la terra entre dos rius- i Babilònia, la ciutat del riu. Que al costat d'Egipte, també amb el riu Nil, van ser el bressol de la nostra civilització. I què tenen en comú aquestes primeres societats? Sobretot, que es van establir prop dels rius. Cal dir que el que anomenem la revolució agrícola va durar 5.000 anys, i també que es va desenvolupar més o menys simultàniament a llocs tan diferents com la Xina o Amèrica del Sud.
La revolució agrícola, possiblement la revolució amb majúscules. La més important de la història de la humanitat. Més que la revolució industrial o la tecnològica dels nostres dies
L'agricultura, segurament, és el primer exemple de com les persones som capaces de donar forma a la terra, i no només reaccionar al que ens ofereix la natura. Va ser l'inici d'una gran evolució per a nosaltres, com a espècie. De fet, és l'inici de la història dels aliments com els coneixem en l'actualitat. Però també és l'inici de com els homes hem canviat el planeta en benefici propi, i ara ja sabem que amb efectes que ens poden arribar a portar a la mateixa destrucció del planeta.
