El forat de la capa d'ozó s'ha dividit en dos i s'ha reduït un 30% en els últims anys
La NASA i l'Administració Oceànica i Atmosfèrica han assegurat que el forat de la capa d'ozó que hi ha sobre l'Antàrtida s'ha dividit en dos i s'ha reduït un 30% en els últims anys. Segons els investigadors nord-americans, al setembre la superfície del forat de la capa d'ozó era de 15,5 milions de quilòmetres quadrats. Fa uns anys, però, asseguren que era molt més gran.
1 min
Fa més de vint anys que el vigilen i en aquestes dues dècades no ha parat de créixer. Però les últimes observacions han donat una bona notícia als científics. Per primera vegada s'ha constatat que el forat de la capa d'ozó, tot i dividir-se en dues meitats, s'ha fet més petit. Unes condicions meteorològiques gens habituals al pol sud, amb temperatures més altes del normals, i els vents que han bufat a l'estratosfera han propiciat el canvi. Els científics, de tota manera, recomanen prudència. La capa d'ozó és de vital importància per als éssers vius, perquè filtra les radiacions ultraviolades del sol. De fet, les autoritats mèdiques relacionen l'existència del forat amb l'augment del nombre de càncer de pell. L'ús d'aerosols i d'altres substàncies químiques, com el clor, s'han considerat durant molts anys com a causes principals del forat. Tot i això, estudis recents tendeixen a creure que l'aparició de forats a la capa d'ozò és un fenomen natural, que s'aguditza a l'hivern i, especialment als mesos de primavera, en les dues regions polars, principalment a l'Antàrtida. Aquestes investigacions creuen que els gasos refrigerants CFC, prohibits actualment per moltes legislacions, no tenen res a veure amb el fenomen i són infensious. Pel contrari, hi ha sospites que els gasos que els han substituït, els HCFCs, poden tenir un efecte nociu sobre la salut humana per haver provocat casos d'hepatitis aguda.
