El govern prioritzarà la "persuasió" per aconseguir l'etiquetatge en català i deixarà les sancions com a últim recurs
El codi de consum, que estableix que tots els productes destinats al consumidor han de ser etiquetats, com a mínim, en català, ha entrat en vigor aquest dissabte després de la moratòria d'un any que tenien les empreses catalanes per etiquetar en català. El portaveu del govern, Francesc Homs, ha assegurat que l'executiu donarà prioritat a la "persuasió" per aconseguir l'etiquetatge en català mentre que les "sancions" s'utilitzaran com a últim recurs. Tot i això, ha subratllat que la legislació existeix i s'ha de complir i que "es posaran les multes que facin falta".
2 min
S'ha acabat el període de transició i arriba l'hora de la veritat. Les empreses que no hagin avançat en l'etiquetatge en català s'arrisquen a ser denunciades a partir d'ara per qualsevol consumidor o entitats com Plataforma per la Llengua.
A Catalunya hi ha més etiquetes en portuguès que en català, paradoxa que vol combatre el Codi de Consum ara en vigor. Espanya era l'únic país de la Unió Europea on una llengua tan parlada com el català no tenia una llei que obligués les empreses a etiquetar en aquest idioma.
En aquest sentit, el portaveu de la Generalitat ha instat el govern espanyol a ser "coherent" i fer el necessari perquè "el català sigui una llengua reconeguda oficialment per la Unió Europea".
L'obligació de posar les dades dels productes en català ja existeix per a la resta de llengües de la UE comparables al català, i equipara el català amb el castellà. De fet, segons Bernat Gasull, de Plataforma per la Llengua, les sancions per no etiquetar en català són menys dures que les del castellà.
Unes sancions que, segons Francesc Homs, seran l'últim recurs. S'optarà per persuadir les empreses que encara no s'hagin adaptat a la nova normativa. Això no vol dir, però, que no es multi quan faci falta. El portaveu del govern ha defensat que això és així com en tots els països democràtics del món, i ha criticat que "les sancions sobre el castellà es consideren la cosa més normal, mentre que les que són pel català es veuen com improperis".
El Codi de Consum de Catalunya està recorregut al Tribunal Constitucional, però no en la matèria de l'etiquetatge en català.
A Catalunya hi ha més etiquetes en portuguès que en català, paradoxa que vol combatre el Codi de Consum ara en vigor. Espanya era l'únic país de la Unió Europea on una llengua tan parlada com el català no tenia una llei que obligués les empreses a etiquetar en aquest idioma.
En aquest sentit, el portaveu de la Generalitat ha instat el govern espanyol a ser "coherent" i fer el necessari perquè "el català sigui una llengua reconeguda oficialment per la Unió Europea".
L'obligació de posar les dades dels productes en català ja existeix per a la resta de llengües de la UE comparables al català, i equipara el català amb el castellà. De fet, segons Bernat Gasull, de Plataforma per la Llengua, les sancions per no etiquetar en català són menys dures que les del castellà.
Unes sancions que, segons Francesc Homs, seran l'últim recurs. S'optarà per persuadir les empreses que encara no s'hagin adaptat a la nova normativa. Això no vol dir, però, que no es multi quan faci falta. El portaveu del govern ha defensat que això és així com en tots els països democràtics del món, i ha criticat que "les sancions sobre el castellà es consideren la cosa més normal, mentre que les que són pel català es veuen com improperis".
El Codi de Consum de Catalunya està recorregut al Tribunal Constitucional, però no en la matèria de l'etiquetatge en català.
