El líder de Supertramp Roger Hodgson fa reviure el rock dels 70 a la Porta Ferrada
El festival de la Porta Ferrada de Sant Feliu de Guíxols va rebre ahir Roger Hodgson, líder i principal compositor de Supertramp, en un únic concert a Catalunya que ja tenia les entrades exhaurides des de feia dies. Des de fa dos anys, Hodgson interpreta els seus grans èxits en solitari, que aquests dies està portant a diverses ciutats europees. En aquesta gira, el líder d'una de les bandes més recordades dels setanta farà vuit concerts a l'estat espanyol. Aquest any, Roger Hodgson ha estat, sens dubte, un dels ganxos de la programació del festival de la Porta Ferrada.
2 min
Una bona estona abans del concert, ja hi havia concentrats a l'entorn de l'Espai Port nombrosos seguidors de Supertramp, sobretot públic que va viure de prop la seva notable col·lecció d'èxits als anys setanta. Entre la multitud, hi havia expectació i, fins i tot, impaciència per escoltar els temes d'un dels seus principals artistes.
El concert va ser tot un viatge conduït pels elements més distintius del so de Supertramp, la veu i els teclats de Hodgson, que també es va posar a la guitarra. Amb un únic copilot, que el va acompanyar amb el saxo i l'harmònica, el cantant va deixar caure, un darrere l'altre, tots els temes que els seus entregats seguidors esperaven sentir. Cançons com "Give a little bit", "Dreamer" o "A logical song" en un format recollit i pròxim.
Fent referència a aquest últim tema, Roger Hodgson va explicar que per ell "és màgic sentir la cançó com sonava quan la vaig escriure, i aquestes cançons funcionen tant si sóc jo amb el piano o amb la guitarra. Sonen molt plenes tan sols així, i m'agrada la connexió immediata amb l'audiència quan sóc jo sol."
Hodgson, simpàtic i loquaç, va interpretar alguns temes en solitari i un parell de cançons noves. No obstant això, les més celebrades van ser els seus clàssics, que trenta anys després no han abandonat ni les radiofórmules ni la memòria d'una generació.
El concert va ser tot un viatge conduït pels elements més distintius del so de Supertramp, la veu i els teclats de Hodgson, que també es va posar a la guitarra. Amb un únic copilot, que el va acompanyar amb el saxo i l'harmònica, el cantant va deixar caure, un darrere l'altre, tots els temes que els seus entregats seguidors esperaven sentir. Cançons com "Give a little bit", "Dreamer" o "A logical song" en un format recollit i pròxim.
Fent referència a aquest últim tema, Roger Hodgson va explicar que per ell "és màgic sentir la cançó com sonava quan la vaig escriure, i aquestes cançons funcionen tant si sóc jo amb el piano o amb la guitarra. Sonen molt plenes tan sols així, i m'agrada la connexió immediata amb l'audiència quan sóc jo sol."
Hodgson, simpàtic i loquaç, va interpretar alguns temes en solitari i un parell de cançons noves. No obstant això, les més celebrades van ser els seus clàssics, que trenta anys després no han abandonat ni les radiofórmules ni la memòria d'una generació.
