El líder del Fine Gael s'apunta la victòria i vol renegociar ja els termes del rescat econòmic
Irlanda canvia de rumb polític. Els sondejos a peu d'urna ja apuntaven a una clara victòria del Fine Gael, el partit conservador, i el recompte, gairebé acabat, ho confirma. Amb el 90% dels escons adjudicats, el Fine Gael obtindria 68 escons mentre que el càstig dels ciutadans al Fianna Fáil del primer ministre sortint, Brian Cowen, deixarien la formació amb 17 escons i seria la tercera força política. El líder conservador, Enda Kenny, ja ha comparegut aquest dissabte a la nit als mitjans per parlar de pactes i prioritats de govern: vol renegociar ja, la setmana que ve, els termes del rescat econòmic que es va signar amb la UE i l'FMI.
3 min
El líder del conservador Fine Gael, Enda Kenny, guanyador de les eleccions a Irlanda, demana renegociar els termes d'un rescat econòmic que ha dit que "és dolent per a Irlanda i per a Europa". Kenny s'ha expressat així aquest dissabte a la nit en la seva primera aparició als mitjans després de les eleccions a Irlanda i a l'espera que se'n coneguin, aquest diumenge, els resultats definitius. Pel líder del Fine Gael, les eleccions a Irlanda han estat "una revolució democràtica a les urnes".
Amb el 90% dels escons adjudicats, el Fine Gael n'obté 68 i s'espera que arribi a la xifra rècord de 75. Els laboristes ja n'han aconseguit 35 mentre que el vot de càstig al Fianna Fáil deixa la formació del primer ministre sortint en 17 escons i el Sinn Fein n'aconseguiria 13. El partit dels Verds, que governava en coalició amb el Fianna Fáil, desapareix del Parlament.
El sondeig de la televisió pública ja donava la victòria al Fine Gael amb el 36% dels vots. Els resultats, però, el deixen lluny dels 83 escons, que li permetrien governar en solitari. En aquest context, aquesta formació d'ideologia democristiana podria recórrer a candidats independents per tirar endavant votacions parlamentàries, prescindint del Partit Laborista.
Per darrere d'aquests dos, el Sinn Féin, antic braç polític de l'IRA, aconseguiria 13 diputats, mentre que el partit que ha dominat l'espectre polític en els últims vuitanta anys, el Fianna Fáil, obtindria els pitjors resultats. Amb aquests resultats, el Fianna Fáil podria perdre una cinquantena d'escons o més, cosa que suposaria una humiliació sense precedents per al partit del govern. La substitució del líder, Brian Cowen, per l'exministre d'Exteriors Michael Martin no ha aconseguit fer canviar d'opinió els ciutadans irlandesos, que acusen aquesta formació dels greus problemes econòmics del país. Aquest dissabte al vespre, i abans de tenir resultats definitius, el primer ministre sortint, Brian Cowen, ja reconeixia la desfeta del seu partit.
Els comicis a Irlanda s'han avançat després de la crisi política provocada per la greu situació econòmica que viu el país, que va haver d'acceptar a finals d'any un rescat de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI).
Des dels comicis del 1987, quan la participació va ser del 73%, l'afluència de votants ha disminuït gradualment fins a nivells entorn del 60%.
Amb el 90% dels escons adjudicats, el Fine Gael n'obté 68 i s'espera que arribi a la xifra rècord de 75. Els laboristes ja n'han aconseguit 35 mentre que el vot de càstig al Fianna Fáil deixa la formació del primer ministre sortint en 17 escons i el Sinn Fein n'aconseguiria 13. El partit dels Verds, que governava en coalició amb el Fianna Fáil, desapareix del Parlament.
El sondeig de la televisió pública ja donava la victòria al Fine Gael amb el 36% dels vots. Els resultats, però, el deixen lluny dels 83 escons, que li permetrien governar en solitari. En aquest context, aquesta formació d'ideologia democristiana podria recórrer a candidats independents per tirar endavant votacions parlamentàries, prescindint del Partit Laborista.
Per darrere d'aquests dos, el Sinn Féin, antic braç polític de l'IRA, aconseguiria 13 diputats, mentre que el partit que ha dominat l'espectre polític en els últims vuitanta anys, el Fianna Fáil, obtindria els pitjors resultats. Amb aquests resultats, el Fianna Fáil podria perdre una cinquantena d'escons o més, cosa que suposaria una humiliació sense precedents per al partit del govern. La substitució del líder, Brian Cowen, per l'exministre d'Exteriors Michael Martin no ha aconseguit fer canviar d'opinió els ciutadans irlandesos, que acusen aquesta formació dels greus problemes econòmics del país. Aquest dissabte al vespre, i abans de tenir resultats definitius, el primer ministre sortint, Brian Cowen, ja reconeixia la desfeta del seu partit.
Els comicis a Irlanda s'han avançat després de la crisi política provocada per la greu situació econòmica que viu el país, que va haver d'acceptar a finals d'any un rescat de la Unió Europea i el Fons Monetari Internacional (FMI).
Des dels comicis del 1987, quan la participació va ser del 73%, l'afluència de votants ha disminuït gradualment fins a nivells entorn del 60%.
