El mapa de l'ús del català entre els joves a Barcelona: no arriba al 50% a cap districte
Els ciutadans de Barcelona cada cop fan servir menys el català, especialment els més joves. Basant-se en diferents estudis que ho demostren, com l'última Enquesta a la Joventut --que diu que només un de cada quatre joves té el català com a llengua habitual--, l'Ajuntament prepara diverses accions per fomentar-ne l'ús.
Entre aquestes accions, recuperar la toponímia popular de Barcelona, oferir cursos de català a empreses o persones nouvingudes, impulsar el voluntariat lingüístic o portar influencers als instituts de secundària perquè puguin servir de referent en l'ús de la llengua.
També vol organitzar uns Jocs Florals digitals, on els mems o els vídeos de TikTok podrien ser entre les diverses categories. I és que el gruix del pla, presentat aquest dimecres, es dirigeix als més joves.
En aquest mapa s'observa l'ús que en fan les persones entre 15 i 34 anys, segons el districte on resideixen. A cap districte s'arriba al 50%.
Així, per exemple, on parlen més català és a Sarrià-Sant Gervasi i a Gràcia, amb percentatges al voltant del 43%, mentre que on menys ho fan és a Nou Barris, amb només un 5,1% dels joves.
L'objectiu de les accions que prepara l'Ajuntament de Barcelona és generar motivació per fer servir el català habitualment i fomentar que es faci servir en tots els àmbits --des de l'ensenyament, l'oci o el turisme, fins a la sanitat o l'esport--, també com a element d'identitat barcelonina.
És a dir, que la marca Barcelona també s'identifiqui amb el català.
Així, també es vol fer un programa de benvinguda per al personal mèdic que ve a treballar a Barcelona, augmentar la projecció de cinema en català, celebrar el dia de la llengua --amb activitats o conferències--, formar el personal d'atenció al públic sobre els usos lingüístics o fer la campanya "Bon dia tingui" per fomentar l'ús del català als mercats o als bancs.
Totes les accions estan coordinades per un grup de persones expertes en diferents àmbits socials: Teresa Cabré, Míriam Hatibi, Enric Gomà, Rudolf Ortega, Jordi Font, Eduard Voltas i Custodia Moreno. Aquest grup treballa amb responsables de diferents àrees de l'Ajuntament, l'Institut d'Estudis Catalans, el Centre de Normalització Lingüística, la Secretaria de Política Lingüística o les universitats.
