El Museu Picasso de Barcelona celebra els 50 anys amb tres exposicions i una jornada de portes obertes
La pinacoteca barcelonina ha preparat tres exposicions que expliquen la relació del pintor amb Barcelona, la seva evolució i un recull de les exposicions que el museu ha acollit en aquest mig segle. Dissabte, coincidint amb l'aniversari, el museu farà jornada de portes obertes.
Redacció
3 min
El Museu Picasso de Barcelona compleix 50 anys i ho celebra amb tres exposicions. La primera tractarà sobre els orígens del centre i es podrà veure a partir del dissabte 9 de març, quan es compleix mig segle de vida de la pinacoteca. La seva inauguració coincidirà amb una jornada de portes obertes. Aquesta exposició recollirà fotografies, documents d'arxius i entrevistes que expliquen com es va crear un museu dedicat a un Picasso a l'exili durant el franquisme. També es podran veure documents estretament lligats al que va ser l'impulsor del museu, Jaume Sabartés, secretari i amic del pintor malagueny.
La comissària de l'exposició, Sílvia Domènech, ha explicat que a la gènesi de Picasso, a més de la mà de Sabartés, també van tenir un paper crucial la dona de l'artista, Jacqueline Picasso, la societat barcelonina que tant admirava el pintor i l'Ajuntament, que en ple franquisme va actuar amb la discreció necessària. Tots aquests factors van permetre que es fes realitat el desig de Picasso: "Un museu monogràfic a la ciutat que tant estimava" i que havia estat essencial en el seu període de formació.
Les relacions personals entre Picasso i Barcelona es van iniciar a finals del segle XIX, quan un Picasso de només 14 anys es va instal·lar amb la seva família a Barcelona. Es quedaran a la ciutat fins al 1904, temps que l'artista crea un cercle artístic i d'amistats que mantindrà per sempre. La seva relació amb Sabartés va començar el 1899 i a partir del 1935, a la tornada d'un viatge per Amèrica, Sabartés es va convertir en el seu secretari personal. Sabartés volia donar la seva col·lecció d'obres de Picasso a la ciutat per crear un futur museu dedicat a l'artista. En saber-ho, el notari barceloní Raimon Noguera i el director dels Museus d'Art de Barcelona, Joan Ainaud de Lasarte, van encapçalar un grup de persones de diferents ideologies que van explicar la idea a l'alcalde franquista, José Maria Porcioles, qui va acceptar la proposta.
Porcioles, a qui Picasso va dedicar un gravat de "Las Meninas", reproduït en l'exposició, va propiciar que el 27 juliol 1960 quedés constituït, per acord municipal, el museu monogràfic Pablo Ruiz Picasso i aquest mateix any es van iniciar les obres de rehabilitació de la futura seu, el palau gòtic Berenguer d'Aguilar. Supervisades des de França pel mateix Picasso, les obres van ser costoses i llargues, fins que el 9 de març del 1963 es va obrir l'exposició de la col·lecció que Sabartés havia donat a la ciutat.
La commemoració dels 50 anys continuarà al maig amb l'exposició "Jo, Picasso. Autoretrats", primera gran exposició monogràfica sobre l'autoretrat de Picasso, des que era un nen fins poc abans de morir, el 1973. Reunirà unes 80 obres, més de la meitat de les quals prestades per museus de tot el món.
I la tercera, a l'octubre, farà un recorregut per les principals exposicions d'aquest mig segle. Inclourà, per primera vegada, el llenç "La vida", procedent del Museu de Cleveland, una obra fonamental del període blau.
El 50è aniversari ha coincidit amb la firma d'un acord perquè el museu passi a ser una fundació. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en serà el president. La fundació s'ha creat per aportar agilitat en la gestió i estarà en ple funcionament al juny.
La comissària de l'exposició, Sílvia Domènech, ha explicat que a la gènesi de Picasso, a més de la mà de Sabartés, també van tenir un paper crucial la dona de l'artista, Jacqueline Picasso, la societat barcelonina que tant admirava el pintor i l'Ajuntament, que en ple franquisme va actuar amb la discreció necessària. Tots aquests factors van permetre que es fes realitat el desig de Picasso: "Un museu monogràfic a la ciutat que tant estimava" i que havia estat essencial en el seu període de formació.
Les relacions personals entre Picasso i Barcelona es van iniciar a finals del segle XIX, quan un Picasso de només 14 anys es va instal·lar amb la seva família a Barcelona. Es quedaran a la ciutat fins al 1904, temps que l'artista crea un cercle artístic i d'amistats que mantindrà per sempre. La seva relació amb Sabartés va començar el 1899 i a partir del 1935, a la tornada d'un viatge per Amèrica, Sabartés es va convertir en el seu secretari personal. Sabartés volia donar la seva col·lecció d'obres de Picasso a la ciutat per crear un futur museu dedicat a l'artista. En saber-ho, el notari barceloní Raimon Noguera i el director dels Museus d'Art de Barcelona, Joan Ainaud de Lasarte, van encapçalar un grup de persones de diferents ideologies que van explicar la idea a l'alcalde franquista, José Maria Porcioles, qui va acceptar la proposta.
Porcioles, a qui Picasso va dedicar un gravat de "Las Meninas", reproduït en l'exposició, va propiciar que el 27 juliol 1960 quedés constituït, per acord municipal, el museu monogràfic Pablo Ruiz Picasso i aquest mateix any es van iniciar les obres de rehabilitació de la futura seu, el palau gòtic Berenguer d'Aguilar. Supervisades des de França pel mateix Picasso, les obres van ser costoses i llargues, fins que el 9 de març del 1963 es va obrir l'exposició de la col·lecció que Sabartés havia donat a la ciutat.
La commemoració dels 50 anys continuarà al maig amb l'exposició "Jo, Picasso. Autoretrats", primera gran exposició monogràfica sobre l'autoretrat de Picasso, des que era un nen fins poc abans de morir, el 1973. Reunirà unes 80 obres, més de la meitat de les quals prestades per museus de tot el món.
I la tercera, a l'octubre, farà un recorregut per les principals exposicions d'aquest mig segle. Inclourà, per primera vegada, el llenç "La vida", procedent del Museu de Cleveland, una obra fonamental del període blau.
El 50è aniversari ha coincidit amb la firma d'un acord perquè el museu passi a ser una fundació. L'alcalde de Barcelona, Xavier Trias, en serà el president. La fundació s'ha creat per aportar agilitat en la gestió i estarà en ple funcionament al juny.
