El requisit del català no va impedir cobrir les places de metges i infermeres a les Balears

Tots els metges i infermeres que van guanyar una plaça que exigia coneixements de català van acreditar degudament el nivell de llengua que se'ls demanava en l'últim procés d'estabilització a les illes Balears. 

És el que revelen unes dades publicades ara per la mateixa Conselleria de Salut, en mans del PP, que respon així a una sol·licitud d'accés a la informació pública presentada per Obra Cultural Balear (OCB).

Les xifres fan referència al procés engegat l'any 2022, sota l'anterior govern d'esquerres, quan el català encara era un requisit per a la majoria de les categories.

Dos de cada tres sanitaris ja tenien el nivell

En total, s'han acabat adjudicant 1.965 places de medicina i infermeria en les quals calia acreditar un nivell B2 de llengua. 

El 66% dels sanitaris que van obtenir la plaça (1.292 persones) va presentar el títol de català abans de començar el procés. 

El 34% restant (673 persones) va aconseguir el diploma durant els dos anys següents a treure's la plaça, aprofitant una moratòria concedida per l'administració.

Així doncs, cap d'aquestes places ha quedat deserta per culpa de l'obligatorietat del català.

Obra Cultural qüestiona el relat del PP i Vox

El govern del PP i els seus socis de Vox sempre han defensat que el requisit lingüístic dificultava la contractació de nous sanitaris, just en un moment en què falten metges i infermeres a les Illes.

Va ser un dels arguments que van esgrimir, l'agost del 2023, per suprimir l'obligatorietat del català per treballar a la sanitat pública.

Però, ara, les noves dades "desmenteixen" aquest relat, segons afirma a 3Cat el president d'Obra Cultural Balear, Antoni Llabrés:

"El govern de les Illes Balears no disposa de cap dada ni cap estudi que avali l'eliminació del requisit, o que vinculi l'exigència de coneixements de català amb una manca de sanitaris en determinades categories."

Llabrés denuncia que l'executiu tampoc ha explicat quants nous sanitaris ha aconseguit atraure a les Balears després d'haver eliminat el requisit lingüístic. 

Per tot plegat, considera que aquesta mesura respon a "motius ideològics" del govern, que ha evitat fer declaracions a 3Cat.

Llabrés assegura que la supressió del requisit va ser una promesa del PP "als sectors més ultres", i avisa que Vox persegueix "l'aniquilació de la llengua catalana en tots els àmbits".

El Constitucional decidirà

El conflicte desfermat per la supressió del requisit lingüístic ja és en mans del Tribunal Constitucional espanyol. 

Les entitats per la llengua i els partits d'esquerres consideren que aquesta exempció vulnera el dret dels ciutadans a ser atesos en català quan interactuen amb l'Administració, tal com fixa l'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears.

A l'Alt Tribunal espanyol hi han arribat dos recursos presentats pel PSOE i Sumar a instàncies d'Obra Cultural Balear, però aquesta entitat ja ha anunciat que en promourà un tercer.

Tot això, després que el PP i Vox han blindat, aquest juliol, la supressió del requisit lingüístic, amb l'aprovació d'una nova esmena que venia a reafirmar aquesta mesura. 

La van aprovar com un article inclòs dins la llei de liberalització del sòl rústic, una norma completament desvinculada del tema sanitari.

Els magistrats posposen la decisió

Fins ara, el Tribunal Constitucional només ha resolt un dels dos recursos presentats: el que impugnava el primer decret llei del govern balear que, l'agost del 2023, esborrava l'obligatorietat del català.

Els magistrats van tombar la demanda del PSOE i Sumar, al·legant que el decret llei impugnat ja no era objecte de recurs, perquè ja havia quedat derogat per una altra norma substitutòria, aprovada a finals del 2024.

Per això, Obra Cultural Balear considera que, de moment, el Constitucional encara no ha valorat el fons de la qüestió.

En canvi, el PP i Vox han interpretat la primera sentència com un aval a la seva norma.

Un tema que s'arrossega

El govern del Partit Popular ha eliminat, de forma generalitzada, el requisit de català per a totes les categories laborals de sanitaris, i això ja s'aplica en les noves oposicions que està preparant.

Ara bé, durant l'anterior govern d'esquerres, els gestors de l'IB-Salut, l'ens sanitari de les Illes, ja van intentar fer el mateix: apostaven per eximir el català en totes les categories de l'últim procés d'estabilitzacions del 2022.

D'entrada, l'aleshores presidenta socialista, Francina Armengol, va assumir aquell postulat, però va acabar fent marxa enrere per solucionar la crisi que es va obrir amb els seus socis sobiranistes de Més, que s'hi oposaven.

Al final, van pactar que s'eximís el català en només 248 de les 2.283 places inicialment convocades, corresponents a categories considerades "deficitàries" en termes de personal.

Malgrat tot, fins i tot en aquestes ocupacions eximides del requisit, el 48% dels sanitaris que van guanyar plaça van ser capaços d'acreditar com a mèrit algun nivell de català, des de l'A1 fins al C2.

Aquesta és una altra de les revelacions de la sol·licitud d'accés a la informació pública que l'OCB ara ha presentat, després de rebre les dades de la Conselleria de Salut.

Diferències entre el Col·legi de Metges i el d'Infermeres

Els col·legis professionals de metges i infermeres representen, en exclusiva, la veu dels professionals sanitaris, i a les Illes Balears plantegen matisos sobre la qüestió del requisit lingüístic.

El president del Col·legi de Metges, Lluís Recasens, assevera que la llengua "no és un problema" per als facultatius. 

Tanmateix, preguntat per 3Cat sobre l'eliminació del requisit de català, Recasens respon això:

"Veiem amb bons ulls qualsevol mesura que pugui atraure professionals. Com més estrictes siguin els requisits, més dificultats hi hauria perquè puguin venir aquí."

En canvi, la presidenta del Col·legi d'Infermeres, María José Sastre, creu que el requisit del català no és "un obstacle insalvable" per atraure sanitaris, i que així ho demostren les dades publicades ara per la Conselleria de Salut:

"No només hem de defensar el dret a la salut, també hem de defensar els drets lingüístics dels ciutadans. Els pacients han de poder comunicar-se en la seva llengua."

Sastre afirma que encara falten dades per avaluar si l'eliminació de l'obligatorietat del català ha tingut un impacte positiu o negatiu en el sistema sanitari.

Més enllà del català

En el que sí que coincideixen els col·legis de metges i infermeres és a l'hora d'afirmar que la manca de sanitaris a les Illes s'explica per diversos factors que transcendeixen la qüestió lingüística. 

Tots dos apunten que la insularitat, l'elevat cost de la vida i els problemes per trobar habitatge fan que molts professionals s'allunyin de les Balears.

Sastre i Recasens reclamen millores salarials i allargar la durada dels contractes, a fi de donar estabilitat als sanitaris que vulguin quedar-se o establir-se a les Illes.