El sistema financer català perd musculatura com a conseqüència de la reestructuració de bancs i caixes
Una de les conseqüències de la profunda crisi i reestructuració de bancs i caixes és la desaparició d'entitats que tenen el centre de decisió a Catalunya. L'últim episodi l'hem vist aquesta setmana, amb l'adjudicació d'Unnim, que aplegava les antigues caixes de Terrassa, Sabadell i Manlleu, al BBVA.
Televisió de Catalunya
2 min
Just quan començava el ball de les fusions, el conseller d'Economia avisava dels riscos que el sistema financer català quedés afeblit amb la reestructuració ordenada del sector que volia Madrid. És per això que la Generalitat va animar les entitats del país a unir-se. I és per això també que, per exemple, des de la Confederació de Caixes -moltes a Catalunya- es va buscar una reconversió que en garantís la supervivència al llarg dels anys.
El mapa financer català estava ben poblat d'entitats fa només tres anys. Amb el segell propi del model de caixes d'estalvi, Catalunya comptava amb una desena de caixes -la majoria centenàries-, i també el Banc Sabadell. Des d'aquí, totes plegades gestionaven actius per valor de 465.000 milions d'euros. Però quan la crisi va imposar la concentració, en la primera ronda de fusions, es va buscar que les aliances es quedessin a casa. Així va nèixer Unnim (Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa). També la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Manresa es va fer amb aquest objectiu.
Tant Catalunya Caixa com Unnim seguien arrelades a Catalunya. Però en aquesta bugada es van perdre alguns llençols, quan Caixa Penedès i Laietana van optar per unir-se als grups Mare Nostrum i Bankia, respectivament. Mantenien el nom i una certa capacitat en l'àmbit de l'obra social, però els centres de decisió del negoci financer es desplaçaven a Madrid.
A Catalunya, un cop absorbida Caixa Girona, la Caixa iniciava la transformació en Caixabank, mentre que el Sabadell es reforçava fusionant-se amb el Guipuscoà.
En la segona ronda, el Banc d'Espanya va intervenir Unnim i Catalunya Caixa, i les va posar a la corda fluixa. El Sabadell es va quedar amb la CAM, però, en canvi, va adjudicar Unnim al BBVA. És així com es perd un altre llençol en favor de Madrid.
El mateix destí podria tenir Catalunya Caixa. El mapa financer és ara, doncs, molt diferent: amb tres entitats, una d'intervinguda i pendent d'adjudicar-se. Mentre això no passa, el volum d'actius que es gestionen des d'aquí (507.000 milions) és un pèl superior al de fa tres anys, però el sistema financer català ha perdut musculatura.
El mapa financer català estava ben poblat d'entitats fa només tres anys. Amb el segell propi del model de caixes d'estalvi, Catalunya comptava amb una desena de caixes -la majoria centenàries-, i també el Banc Sabadell. Des d'aquí, totes plegades gestionaven actius per valor de 465.000 milions d'euros. Però quan la crisi va imposar la concentració, en la primera ronda de fusions, es va buscar que les aliances es quedessin a casa. Així va nèixer Unnim (Caixa d'Estalvis Unió de Caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa). També la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Manresa es va fer amb aquest objectiu.
Tant Catalunya Caixa com Unnim seguien arrelades a Catalunya. Però en aquesta bugada es van perdre alguns llençols, quan Caixa Penedès i Laietana van optar per unir-se als grups Mare Nostrum i Bankia, respectivament. Mantenien el nom i una certa capacitat en l'àmbit de l'obra social, però els centres de decisió del negoci financer es desplaçaven a Madrid.
A Catalunya, un cop absorbida Caixa Girona, la Caixa iniciava la transformació en Caixabank, mentre que el Sabadell es reforçava fusionant-se amb el Guipuscoà.
En la segona ronda, el Banc d'Espanya va intervenir Unnim i Catalunya Caixa, i les va posar a la corda fluixa. El Sabadell es va quedar amb la CAM, però, en canvi, va adjudicar Unnim al BBVA. És així com es perd un altre llençol en favor de Madrid.
El mateix destí podria tenir Catalunya Caixa. El mapa financer és ara, doncs, molt diferent: amb tres entitats, una d'intervinguda i pendent d'adjudicar-se. Mentre això no passa, el volum d'actius que es gestionen des d'aquí (507.000 milions) és un pèl superior al de fa tres anys, però el sistema financer català ha perdut musculatura.
