El Suprem anul·la totes les candidatures d'AS i les 133 d'ANB impugnades
En l’acta que anul·la la meitat de les candidatures d’ANB, el Suprem dóna un toc d’atenció l'executiu espanyol i afirma que la Fiscalia i el govern haurien d'haver instat la il·legalització d’aquest partit. La sala del 61, la mateixa que va dictar la sentència per il·legalitzar Batasuna l’any 2003, insisteix que el canal utilitzat pel ministeri públic i l’advocacia de l’estat no és l’adequat perquè la sala exerceixi la competència que la llei de partits li assigna.
ANB és un partit històric basc, fundat el 1930, que en els seus estatuts rebutja expressament la violència i el jutge Baltasar Garzón havia elaborat un informe favorable perquè pogués presentar-se a les eleccions. El TS, però, considera que ANB s’ha mantingut sempre a l’entorn de Batasuna (el 1978 va participar en la constitució d’Herri Batasuna).
Per prendre aquesta decisió, el Suprem s’ha basat en documents intervinguts a presumptes etarres i en el fet que, a les candidatures d’ANB, s’hi inclouen candidats vinculats a Batasuna. Entre les proves determinants per a la resolució, el TS cita la desarticulació del “comando Donosti” el 31 de març passat i els documents intervinguts a Jorge Murillo i Mikel Antza amb estratègies per esquivar la il·legalització.
Tot i que l’acord s’ha pres per unanimitat, les deliberacions han estat de les més llargues que es recorden al Suprem (per primera vegada a la història del TS les discussions han durat tota una nit) i això fa suposar que hi ha hagut algunes discrepàncies.
Prèviament, els magistrats del TS ja havien decidit anul·lar totes les llistes d’Abertzale Sozialistak (AS) per la seva “inequívoca” vinculació amb Batasuna. Aquesta il·legalització s’ha pres amb molta més facilitat que la d’Acció Nacionalista Basca, ja que els magistrats han conclòs que les 251 agrupacions electorals presentades sota la denominació d’AS no són més que un “mecanisme de successió” de Batasuna. El Suprem creu que membres rellevants de la formació il·legalitzada “han gestat i dirigit en cada moment” el procés de conformació d’Abertzale Sozialistak. La sentència també cita el suport que ha rebut AS de dirigents de Batasuna.
Les que sí que es podran presentar a les eleccions són set de les vuit agrupacions independents que havien impugnat la Fiscalia i el govern. El tribunal ha desestimat els recursos presentats contra la guipuscoana Kimu Berri Taldea i contra les navarreses Erlain, Urri, Agrupació Independent Orikain, Agrupació Txangola, Candidatura San Román de Arre i Errazkingo Elkartea. L’única candidatura independent anul·lada és Altzolanean, que pretenia concórrer a la localitat guipuscoana d’Altzo i que el TS manifesta que “està integrada per nou candidats, dels quals vuit presenten una vinculació directa amb els partits il·legalitzats”.
Totes aquestes decisions es podran recórrer davant del Tribunal Constitucional.
