Milions de nord-americans dipositen el seu vot en una urna, però no necessàriament guanya les eleccions el partit que tingui més vots. Això és perquè una cosa és el vot popular, i una altra, el vot electoral, i en el sistema electoral dels Estats Units guanya el primer presidenciable que arriba a 270 electors.
Com s'hi arriba, a aquesta xifra?
Els ciutadans escullen els electors que designen els partits en les convencions estatals i que, al seu torn, voten finalment el president o la presidenta del país. Cada estat té le seves pròpies regles de joc i els electors acostumen a ser líders dels partits, legisladors o treballadors de l'estat.
A cada estat li correspon un nombre determinat d'electors, els vots electorals. N'hi corresponen més o menys en funció de la seva demografia. Per exemple, Califòrnia té 55 vots electorals; Texas, 38; Nova York o Florida, 29, mentre que Wisconsin, només tres.
Els vots populars, les paperetes, decideixen si els vots electorals són demòcrates o republicans. L'opció amb més vots populars, amb més paperetes, encara que sigui per una de sola, s'endú tots els vots electorals d'aquell estat. En el cas de Califòrnia, si guanya el Partit Demòcrata, com és previsible, Hillary ja tindrà 55 dels 270 vots electorals que necessita.
Pot passar, com el 2004 entre Bush i Al Gore, que el guanyador final tingui menys suport popular que el seu rival. Però, en canvi, acabi obtenint la victòria perquè hi ha més vot electoral del seu color.
En total hi ha 538 vots electorals. 270 són la meitat més un. És per això que el partit que arribi primer a aquest nombre guanyarà les eleccions.
