Molts divulgadors científics afirmen que als boscos els arbres es comuniquen per sota a través dels fongs (iStock)

Els arbres d'un bosc es comuniquen i s'ajuden? Una recerca posa en dubte aquesta teoria

Han contrastat la divulgació científica que ho assegura amb les recerques fetes sobre les xarxes de fongs i neguen que es pugui parlar d'un "internet de la natura"
Josep Maria Camps Collet
3 min

Les últimes dècades algunes recerques científiques han descobert que la vida dels boscos és molt més complexa del que es pensava i s'ha investigat el paper que hi tenen els fongs.

Això ha portat a afirmar que hi existeix una mena d'"internet de la natura" que connecta els arbres entre ells a través dels filaments dels fongs al subsòl i que això els permet comunicar-se i ajudar-se.

Ara, una metaanàlisi de totes les recerques fetes fins ara diu que algunes d'aquestes afirmacions s'han fet sense tenir evidència científica que són certes i que estan estenent falses creences.

Gràfica de l'estudi que mostra com es fan les recerques sobre les xarxes de fongs als boscos (Nature / Justine Karst)

Ajuden i alerten els arbres madurs als joves?

En concret, aquesta recerca, liderada per Justine Karst, de la Universitat d'Alberta, al Canadà, ha analitzat tres d'aquestes afirmacions dubtoses que sovintegen en la literatura de divulgació científica:

  1. Que les xarxes de comunicació a través dels fongs són comunes a la majoria de boscos.
  2. Que per aquestes xarxes hi circulen recursos que ajuden els arbres joves.
  3. Que els arbres madurs hi canalitzen recursos i avisos destinats als arbres joves.

En les conclusions de la recerca, publicades aquesta setmana a la revista Nature, Karst i els seus col·laboradors asseguren que encara no hi ha prou base científica que permeti fer cap d'aquestes afirmacions:

Els resultats dels estudis de camp varien massa, tenen explicacions alternatives o són massa limitats per donar suport a generalitzacions.

Aquests investigadors també diuen que no hi ha cap recerca científica ben revisada que hagi provat que els arbres madurs "envien preferentment recursos i senyals de defensa a la descendència" a través de les xarxes de fongs.

Un bosc de suredes
Un bosc de suredes

Temen que les polítiques forestals es basin en falses creences

Estan sobretot preocupats perquè aquestes creences, que consideren poc fonamentades, determinin les polítiques que decideixen què es fa amb les masses forestals:

Arribem a la conclusió que el coneixement sobre les xarxes de fongs és actualment massa escàs i poc establert per basar-hi la gestió dels boscos.

En concret asseguren que han demostrat que els resultats dels pocs estudis disponibles s'han "sobreinterpretat" d'acord amb un "biaix positiu":

El biaix positiu de citació i els resultats sobreinterpretats condueixen a desinformació sobre les xarxes micorríziques comunes als boscos.

Xarxes només verificades en 2 de les 73.000 espècies d'arbres existents

Els sistemes de comunicació dels fongs als boscos es coneixen com a "xarxes micoríziques comunes", CMN en anglès, i se sap que hi circulen aigua i nutrients com carboni i nitrogen.

Segons la metarecerca feta ara, de moment, això s'ha pogut provar en molt pocs casos i només en dues espècies d'arbres de les més de 73.000 que es calcula que existeixen a la biosfera.

Això és degut al fet que són recerques molt complexes i costoses, que exigeixen aïllar i controlar els arbres joves amb filtres molt sofisticats i mesurar molt bé els fluxos de recursos que els arriben.

Pocs estudis fets fins ara per poder fer generalitzacions

Una altra línia de recerca consisteix a fer anàlisis genètiques dels filaments dels fongs per verificar que estan connectats en distàncies llargues, però també és molt costosa i només s'han fet cinc estudis d'aquest tipus.

Aquests són els estudis que han pogut verificar del tot l'existència de les xarxes, i com que els 5 s'han fet només en dues espècies d'arbres, els investigadors consideren que no es pot extrapolar als arbres en general.

De tota manera, les conclusions d'aquesta metaanàlisi no comporten que les afirmacions que qüestionen siguin falses, només que no hi ha encara prou informació i dades per poder dir que són certes.

Temes relacionats