Els Bombers fan tres rescats al dia de persones atrapades en ascensors de Barcelona
Els Bombers de l'Ajuntament de Barcelona van fer l'any passat 1.099 salvaments de persones que s'havien quedat atrapades en ascensors. Aquest any ja n'han fet 327. Són casos com el de l'estàtua de Colom, en què una avaria les sorprèn durant el trajecte. En aquests salvaments no hi ha ferits però la mà esquerra dels professionals resulta clau per asserenar les víctimes, sovint preses d'atacs de nervis per claustrofòbia. "Hem de parlar amb ells constantment", recalca l'especialista en aquests rescats del cos, Xavi Torrent. Els Bombers alerten que durant els mesos de calor la sensació d'ofec augmenta, un detall que fa més important respectar els límits de capacitat dels elevadors.
ACN
3 min
Quan l'ascensor s'atura i les portes no s'obren, haver respectat o no el límit de persones ja no sembla una decisió sense importància. Ho sap bé un grup d'anglesos que celebrava un comiat de solter a Ciutat Vella recentment. Van temptar la sort pujant tots deu a un elevador amb capacitat per a sis i va sortir creu.
Quan els Bombers van arribar aquella nit, recorda el sergent Pedro Torres, ja havien rebentat les portes i intentaven sortir a la desesperada per l'escletxa. Algun d'ells havia vomitat i la resta, beguts com anaven, havia perdut els nervis. En la maniobra de rescat va ser clau la presència d'un bomber que parlava anglès i va saber tranquil·litzar-los. "Parlar amb ells, tranquil·litzar-los, és fonamental", explica Xavi Torrent. Considerat el referent del cos municipal en rescats d'ascensors, el bomber diu que l'experiència li ha demostrat que moltes persones passen una estona molt difícil fins que són rescatades.
La globalització també ha fet que rescatar persones dels ascensors sigui cada vegada una mica més complicat. "Abans les empreses que els instal·laven eren els fabricants, però això ara ha canviat". Un fabricant compra un quadre elèctric a una empresa, els cables a una altra i la màquina a una tercera. A més, els finlandesos van inventar "fa dotze anys" els ascensors sense sala de màquines, idonis per a instal·lacions amb poc espai, però no gaire pràctics per als professionals, que han de deduir com funcionen en pocs minuts. Tots els salvaments segueixen un protocol, però de maniobres, en funció de l'ascensor, n'hi ha més de quinze.
Primer pas, trucar al servei de manteniment
Cada finca equipada amb ascensor té un contracte de manteniment i un telèfon amb servei les 24 hores per atendre les avaries. En cas de quedar tancat en un ascensor el primer pas és trucar a aquesta empresa, que enviarà un treballador a resoldre el problema.
El problema és que, "de vegades", diu Torrent, aquestes empreses "triguen massa", les persones tancades es posen "nervioses" i acaben trucant als Bombers. No és estrany que l'arribada dels Bombers a una finca coincideixi amb la del treballador activat per l'empresa. Els rescats d'ascensors tenen la consideració de salvament dins el cos i els Bombers hi arriben en menys de deu minuts. Si, a través de la trucada als serveis d'emergència els consta que és urgent, hi poden arribar abans.
Els salvaments no es paguen, però si hi ha negligència...
Se sap que alguns administradors de finques han aprofitat el rescat dels Bombers per estafar la comunitat de veïns assegurant que es tracta d'un servei que es paga. Els salvaments no es paguen. El problema és quan les persones atrapades han comès algun tipus de negligència, llavors s'ha de pagar el rescat. Superar la capacitat màxima que indica el cartell de l'elevador està considerat una negligència, ja que pot provocar l'avaria.
Què no s'ha de fer?
No s'ha de saltar dins l'ascensor i no s'ha de superar la capacitat màxima que indica el cartell. Tampoc es pot fer servir de muntacàrregues fent-li pujar objectes excessivament pesats. En cas de quedar-hi atrapats, cal trucar l'empresa responsable, i, si es tracta d'una urgència, trucar de seguida els Bombers.
Quan els Bombers van arribar aquella nit, recorda el sergent Pedro Torres, ja havien rebentat les portes i intentaven sortir a la desesperada per l'escletxa. Algun d'ells havia vomitat i la resta, beguts com anaven, havia perdut els nervis. En la maniobra de rescat va ser clau la presència d'un bomber que parlava anglès i va saber tranquil·litzar-los. "Parlar amb ells, tranquil·litzar-los, és fonamental", explica Xavi Torrent. Considerat el referent del cos municipal en rescats d'ascensors, el bomber diu que l'experiència li ha demostrat que moltes persones passen una estona molt difícil fins que són rescatades.
La globalització també ha fet que rescatar persones dels ascensors sigui cada vegada una mica més complicat. "Abans les empreses que els instal·laven eren els fabricants, però això ara ha canviat". Un fabricant compra un quadre elèctric a una empresa, els cables a una altra i la màquina a una tercera. A més, els finlandesos van inventar "fa dotze anys" els ascensors sense sala de màquines, idonis per a instal·lacions amb poc espai, però no gaire pràctics per als professionals, que han de deduir com funcionen en pocs minuts. Tots els salvaments segueixen un protocol, però de maniobres, en funció de l'ascensor, n'hi ha més de quinze.
Primer pas, trucar al servei de manteniment
Cada finca equipada amb ascensor té un contracte de manteniment i un telèfon amb servei les 24 hores per atendre les avaries. En cas de quedar tancat en un ascensor el primer pas és trucar a aquesta empresa, que enviarà un treballador a resoldre el problema.
El problema és que, "de vegades", diu Torrent, aquestes empreses "triguen massa", les persones tancades es posen "nervioses" i acaben trucant als Bombers. No és estrany que l'arribada dels Bombers a una finca coincideixi amb la del treballador activat per l'empresa. Els rescats d'ascensors tenen la consideració de salvament dins el cos i els Bombers hi arriben en menys de deu minuts. Si, a través de la trucada als serveis d'emergència els consta que és urgent, hi poden arribar abans.
Els salvaments no es paguen, però si hi ha negligència...
Se sap que alguns administradors de finques han aprofitat el rescat dels Bombers per estafar la comunitat de veïns assegurant que es tracta d'un servei que es paga. Els salvaments no es paguen. El problema és quan les persones atrapades han comès algun tipus de negligència, llavors s'ha de pagar el rescat. Superar la capacitat màxima que indica el cartell de l'elevador està considerat una negligència, ja que pot provocar l'avaria.
Què no s'ha de fer?
No s'ha de saltar dins l'ascensor i no s'ha de superar la capacitat màxima que indica el cartell. Tampoc es pot fer servir de muntacàrregues fent-li pujar objectes excessivament pesats. En cas de quedar-hi atrapats, cal trucar l'empresa responsable, i, si es tracta d'una urgència, trucar de seguida els Bombers.
