Els Estats Units i el Regne Unit rebutgen el manifest comú per una IA "oberta" i "inclusiva"
La cimera internacional sobre intel·ligència artificial ha acabat a París confrontant dues visions del món: d'una banda, la dels amfitrions de la trobada, els socis europeus, que aposten per un desenvolupament regulat i obert d'aquesta tecnologia; a l'altra banda, els Estats Units, juntament amb el seu aliat tradicional, el Regne Unit, que s'oposen frontalment a qualsevol mena de legislació.
El president francès, Emmanuel Macron, principal promotor de la cimera, ha defensat en la seva intervenció final la necessitat d'un "multilateralisme de la intel·ligència artificial", que suposi "imposar regles" per evitar que aquesta tecnologia pugui arribar a esdevenir una eina de "fragmentació".
Un discurs que ha anat acompanyat d'una declaració, signada i validada per 61 països, entre els quals l'Índia i la Xina, i també organitzacions regionals, com la Unió Europea o la Comissió de la Unió Africana. Però amb una absència destacada: la de Washington.
Els Estats Units denuncien "una regulació excessiva"
Els Estats Units volen continuar sent líders en solitari de la IA. Representats pel seu vicepresident, J. D. Vance, ho han deixat ben clar al ple de la cimera davant d'altres líders com Macron, la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, el primer ministre indi, Narendra Modi, o el viceprimer ministre xinès, Zhang Guoqing.
Vance ha criticat durament la "regulació excessiva" que volen aplicar els organismes europeus i considera que podria "matar un sector en plena transformació".
Alhora, ha aprofitat per llançar un missatge especialment dirigit a la Xina, en què ha deixat clar que no es refia del seu nou llenguatge artificial, el DeepSeek, ni de la plataforma TikTok:
Alguns règims autoritaris han robat i utilitzat la IA per reforçar les seves capacitats militars, d'intel·ligència i de vigilància, capturar dades estrangeres i crear propaganda per soscavar la seguretat nacional d'altres nacions. Vull ser clar: aquesta administració bloquejarà aquestes activitats.
Una amenaça per continuar dominant un sector que volen sense regulacions. Fins i tot, a costa de perdre aliats occidentals, excepte el Regne Unit. El Japó i el Canadà s'han unit també a la declaració final per a una IA sostenible i inclusiva que han signat 61 països, inclosa la Xina.
Europa anuncia una inversió sense precedents
L'aposta per una tecnologia oberta, ètica i inclusiva ha aconseguit reunir un front comú de 61 països. La Unió Europea ha fet un pas endavant i ha anunciat una inversió inèdita de 200.000 milions d'euros en aquest camp, entre inversors públics i privats.
Part d'aquest pressupost servirà per potenciar el Barcelona Supercomputing Center. Fa un mes, ja es va anunciar que la capital catalana acolliria una de les set fàbriques europees d'intel·ligència artificial.
Macron, l'amfitrió, també ha aprofitat per anunciar inversions del sector privat a França per valor de més de 100.000 milions d'euros, per construir centres i supercomputadors.
L'altre gran mandatari convidat a la cita, el primer ministre indi, Narendra Modi, ha insistit que la cogovernança de la tecnologia IA ha de garantir "l'accés universal", en particular al sud global, per contribuir als objectius de desenvolupament de manera més "ràpida" i "fàcil".
El text conjunt subscrit en la cimera destaca la necessitat de desenvolupar una IA "basada en els drets humans", "reduir les desigualtats" i "ajudar els països en vies de desenvolupament a reforçar les seves capacitats tecnològiques".
