Emocionada retirada d'Enric Masip, jugador insígnia del "dream team" de l'handbol blaugrana
El Barcelona d'handbol s'ha quedat sense un dels jugadors més carismàtics que mai ha tingut l'equip. Enric Masip, el capità, es va acomiadar ahir guanyant la Copa del Rei i avui ho ha fet en una emotiva conferència de premsa. Masip, que ha estat acompanyat pel president blaugrana, Joan Laporta, ha explicat amb detall els problemes físics que l'han portat a retirar-se. Amb 14 temporades al Barcelona i 53 títols guanyats, Masip no ha pogut evitar emocionar-se quan ha agraït a tothom els anys que ha viscut com a jugador del Barcelona. Masip, a qui Laporta ha promès un gran homenatge, no ha amagat que el seu desig, ara, és continuar vinculat al club blaugrana.
3 min
L'handbol blaugrana perd una de les últimes referències de l'idolatrat "dream team", l'equip que va regnar durant la dècada dels noranta. Una lesió a l'esquena, que arrossega des de l'abril del 2001, ha obligat Enric Masip a dir adéu i a retirar-se, tot i que mentalment encara tenia corda per estona. Acompanyat per la família, el seu pare, Josep, va guanyar la primera Recopa, l'any 1976 amb el Granollers, la seva esposa, Rosa, i companys de l'equip, Masip ha explicat el periple existencial que l'ha portat a acomiadar-se després de 13 temporades en l'equip i guanyar 53 títols. Enric Masip seguirà vinculat al Barça d'handbol, tot i que Joan Laporta, que l'ha acompanyat, no ha volgut avançar les seves noves funcions, que podrien passar per la creació de una secretaria tècnica. 13 temporades i 53 títols amb el Barça Ja de juvenil, i després d'haver-se iniciat a l'Escola Bon Solei, al Sant Feliu, al Gavà i al Corazonistas, Enric Masip tenia les coses ben clares. No va trigar a complir un dels seus somnis i el setembre del 1987 va debutar a la Divisió d'Honor amb el Cacaolat Granollers. L'estiu del 1990, Valero se'l va endur al Barça. Allà comença el seu llistat de títols: 6 copes d'Europa, 2 recopes, 1 Copa EHF, 4 supercopes d'Europa, 8 supercopes d'Espanya, 5 lligues dels Pirineus, 5 copes Asobal, 6 lligues catalanes, 8 lligues i 5 copes del Rei. Total, 53 títols, l'últim dels quals aconseguit ahir a Pamplona, en la final davant el Ciudad Real. Encara que no marqués, el d'ahir era un partit molt especial i emotiu per a Masip. Masip també ha aportat la seva capacitat de lideratge sobre la pista a la selecció catalana, amb qui ha jugat tots els últims amistosos, i amb l'espanyola, amb la qual va debutar als 18 anys i ha arribat a les 200 internacionalitats. En el seu palmarès hi ha un sotscampionat europeu i una medalla de bronze als Jocs Olímpics de Sydney, a més de ser considerat el millor central del món en l'últim mundial de Lisboa. Des del 2001, però, Masip arrossega una lesió a l'esquena que, per exemple, només li ha deixat jugar un partit en quatre mesos i li ha impedit superar la barrera dels 1.700 gols a la Lliga Asobal. Una lesió que l'ha forçat a plegar, als 34 anys, de forma potser prematura. Per si un cas, ja fa anys que el seu fill Eric, que ara en té 8, li segueix els passos.
