Guerra Hamas-Israel, dia 11

El president rus, Vladímir Putin, ha parlat amb el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, a qui ha donat el condol per l'atac de Hamas del 7 d'octubre.

Putin, que ha condemnat qualsevol acció contra la població civil, ha explicat al premier israelià els passos que ha fet Rússia per contribuir "a la normalització de la situació i per impedir una escalada més gran de la violència i prevenir una catàstrofe humanitària a Gaza".

"El president rus ha expressat el seu més sentit condol als familiars i éssers estimats dels israelians morts, i ha accentuat el seu ferm rebuig i condemna de qualsevol acció que tingui com a víctimes la població civil, inclosos dones i infants", assenyala el Kremlin en un comunicat.

El president dels Estats Units, Joe Biden, viatjarà a Israel demà dimecres per mostrar el suport nord-americà al país, el "compromís" amb la seva seguretat i per conèixer de primera mà allò que el país necessita "per defensar la seva gent".

L'endemà es traslladarà també a Jordània per reunir-se amb líders àrabs i negociar l'obertura d'un corredor humanitari.

Ho ha anunciat en una compareixença des de Tel Aviv, el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken.

Joe Biden espera "escoltar d'Israel com durà a terme les seves operacions d'una manera que minimitzi les víctimes civils i permeti el lliurament d'ajuda humanitària als civils a Gaza de forma que no beneficiï Hamas", ha dit Blinken.

Centenars de persones han protestat aquest dilluns al vespre al davant dels estudis centrals de la BBC per exigir que la televisió pública britànica es refereixi a Hamas com a "terroristes".

En la concentració, convocada per l'Assemblea Nacional Jueva del Regne Unit, els assistents portaven banderes d'Israel i fotografies de diverses persones que Hamas va prendre com a ostatges en l'atac del 7 d'octubre passat.

"Els ciutadans britànics saben quin nom té quan algú posa els civils com a objectius", ha declarat un portaveu de l'organització, que ha emplaçat la BBC a "dir les coses pel seu nom".

En resposta a les queixes, la BBC va publicar fa uns dies un comunicat en què explicava com es referien a Hamas. En el text, s'apunta que la cadena ha estudiat amb cura la cobertura de la situació a Israel per assegurar-se que informa de manera "precisa i amb la imparcialitat necessària":

El comunicat també indica que la cadena ha ofert a l'audiència "una cobertura i testimonis de primera mà de les atrocitats comeses per Hamas i el patiment a Gaza".

Preocupació sobre els subministraments a Gaza. La diplomàcia internacional s'encalla i no aconsegueix un acord perquè entri ajuda humanitària a la Franja.

L'Organització Mundial de la Salut ha alertat que la situació és crítica, amb aigua, electricitat i combustible per només 24 hores. L'organització avisa que hi ha centenars de vides de pacients que es troben en un "risc imminent".

Com a mínim 71 persones han mort i desenes han quedat ferides pels bombardejos de les últimes hores a Rafah i Khan Yunis, a la Franja de Gaza, segons el balanç que ha difós l'agència de notícies palestina Wafa. D'aquestes víctimes, almenys 28 han mort per l'atac contra un edifici de cinc plantes, i deu més en una escola on s'havien refugiat.

Entre els morts per l'ofensiva israeliana, que també ha tingut com a objectiu la ciutat de Gaza, hi ha dones i menors.

L'exèrcit d'Israel va afirmar dimarts que havia atacat més de 200 objectius de Hamas a la Franja i que havia matat diversos membres de l'organització, entre els quals un dels seus dirigents.

L'últim balanç de la guerra és de 1.400 morts a la banda d'Israel i més de 2.800 palestins, una xifra que no inclou els morts aquest dimarts.

L'exèrcit d'Israel assegura que ha abatut quatre membres de Hezbollah que intentaven infiltrar-se des del Líban. "Recentment, tropes d'observació han albirat un escamot terrorista intentant infiltrar-se per la tanca de seguretat amb el Líban per col·locar un artefacte explosiu", ha afirmat un portaveu de les forces hebrees. Els soldats han mort quatre membres de la milícia xiïta.

Segons l'exèrcit, s'ha atacat "infraestructura militar de Hezbollah" al sud del Líban en represàlia pels atacs de dilluns amb míssils.

Aleshores, Hezbollah va anunciar que havia atacat un carro de combat israelià i havia atacat com a mínim cinc punts del nord d'Israel, que els havia respost amb foc d'artilleria.

El ministre d'Exteriors de l'Iran, Hosein Amir Abdolahian, ha advertit d'una possible "acció preventiva" contra Israel si continua atacant la Franja de Gaza. "S'espera una possible acció preventiva de la resistència en les pròximes hores", va afirmar aquest dilluns a la nit Abdolahian a la televisió estatal.

L'Eix de la Resistència és una aliança liderada per l'Iran i formada per organitzacions com el grup libanès Hezbollah, Hamas i la Jihad Islàmica.

L'Iran ha alertat diverses vegades que, si es manté el setge a Gaza, és possible que s'obrin altres fronts en el conflicte. "El temps s'acaba per a les solucions polítiques. La probable propagació de la guerra a altres fronts s'acosta a un punt inevitable", va assegurar el ministre.

La vigília que el president nord-americà, Joe Biden, arribi a Israel en senyal de suport al país, qui ja ha aterrat a Jerusalem és el cap del Comandament Central (CENTCOM) de les forces armades dels Estats Units, Michael Kurilla.

L'objectiu de la visita és veure's amb responsables militars israelians per saber les necessitats del país, reiterar el compromís "irrompible" del Pentàgon cap a Israel i subratllar els esforços dels Estats Units per evitar que el conflicte s'expandeixi.

"Soc aquí per garantir que Israel té el que necessita per defensar-se i, en concret, estic centrat a evitar que altres parts expandeixin el conflicte", ha afirmat Kurilla en un comunicat.

El cap del Comandament Central es reunirà amb el ministre de Defensa d'Israel, Yoav Gallant, i el cap de l'Estat Major, Herzi Halevi.

La ministra de Drets Socials en funcions i líder de Podem, Ione Belarra, ha denunciat la "voluntat d'extermini" d'Israel contra el poble palestí. En declaracions a Catalunya Ràdio, Belarra ha afirmat que "ningú nega el dolor per les morts de civils israelians", però ha afegit que Israel "obvia el dolor dels palestins" i ha denunciat que cal aixecar la veu "per acabar d'una vegada amb aquest genocidi".

Belarra ha plantejat al PSOE que cal portar el primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, al Tribunal Penal Internacional per crims de guerra. "Jo parlo en nom del govern d'Espanya i en nom del meu partit, com em correspon per la posició que ocupo", ha afirmat.

"El matí de Catalunya Ràdio" ha confrontat Belarra amb la portaveu de l'ambaixada israeliana a Espanya, Tal Itzhakov, que ha assegurat que espera que la posició oficial d'Espanya sigui la del president i el ministre d'Exteriors en funcions. També ha destacat que l'atac de Hamas va ser un acte terrorista contra civils sense precedents a Israel. L'ambaixada va publicar ahir un comunicat en què acusava part del govern d'Espanya d'alinear-se amb el terrorisme.

La directora executiva de l'UNRWA, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats de Palestina al Pròxim Orient, ha assegurat que actualment hi ha 1.100.000 desplaçats dins de la Franja de Gaza, dels quals 600.000 són al sud i 400.000, a les instal·lacions de l'organisme, tant escoles com oficines.

En una entrevista a "Els matins" de TV3, Martí ha denunciat que la situació cada dia que passa és "més extrema i pitjor". S'han acabat els productes desinfectants als hospitals, que estan desbordats, i es tem una epidèmia sanitària pel consum d'aigua no potable.