"Fer barrera", la curiosa tradició dels Sants Innocents que han recuperat a Torredembarra
A Torredembarra, pel Dia dels Sants Innocents, els xiquets i xiquetes del poble surten al carrer per "fer barrera". És una tradició que ha passat de pares a fills i consisteix a obstaculitzar el pas als vianants, que no s'obre fins que no es paguen uns diners. No es pot pagar amb espècies.
Antigament, es feia amb un pal de semaler. Al mig hi penjaven un cistellet o senalló per tirar-hi les monedes. Ara els nens i nenes surten amb tota mena de barreres, des de branques fins a pals d'escombra decorats.
Una tradició d'origen medieval o precristià
L'origen és incert i els historiadors locals i els antropòlegs, com Jordi Suñé, creuen que una teoria podrien ser les reminiscències del peatge medieval que es pagava.
Quan va deixar d'existir, els nens haurien recuperat aquest costum. Suñé recorda que és una "tradició ancestral que els avis i besavis ja feien a principis del segle XX, i es conserven fotos dels anys 50 i 70".
Una altra teoria és que la tradició té un origen precristià, de quan a certs llocs europeus i durant els mesos d'hivern el món invertia els papers. Això donava lloc a costums com que els ciutadans fossin els que reclamaven els impostos uns dies o que es constituïssin governs municipals de broma.
Fer barrera és una tradició molt arrelada a Torredembarra, sobretot quan era un poble més petit, d'uns 4.000 habitants. Ara el poble ja té 17.000 habitants i les noves generacions havien abandonat el costum.
Iris Gual, presidenta del Centre d'Estudis Sinibald de Mas de Torredembarra, recorda que quan ella era petita era més fàcil sortir al carrer sols i quedaven amb els amics i familiars per fer barrera el Dia dels Sants Innocents.
Però ara els costums han canviat i els infants de 5 a 12 anys no solen sortir sols, i per això "la tradició s'ha refredat". De fet, ara els petits que surten ho fan acompanyats per mares, pares o avis que els animen a continuar amb la tradició que ells també practicaven.
És el cas d'Oriol Rubio que de petit sortia a fer barrera "i guanyaven dinerets per acabar de passar les festes de Nadal". Enguany, l'Oriol ha sortit per primer cop amb les seves filles, la Valentina i la Isabella, per continuar amb aquesta tradició.
Molts pares, com l'Oriol, mestres i entitats es van animar a recuperar la tradició arran de l'article sobre el Fer Barrera que Jordi Suñé va escriure per un Recull de Treballs del Centre d'Estudis.
En l'article, Jordi Suñé recull pràctiques similars de fer pagar peatges de broma a altres pobles del camp de Tarragona com a Ulldemolins, al Priorat, a Vinyols i els Arcs, al Baix Camp, o a Montblanc i Santa Coloma de Queralt, a la Conca de Barberà.
Aquestes pràctiques van ser documentades per Ramon Violant i Simorra al llibre "Etnografia de Reus i sa comarca. Barcelona. Alta Fulla" del 1955. Joan Amades també va recollir aquesta tradició al Costumari Català.
I encara existeixen referències més llunyanes, com la tradició que va recollir Andreu de Bofarull al llibre "Reus en el bolsillo", del 1851, on explicava que a Castellvell del Camp feien pagar una penyora als reusencs que pujaven al poble. Avui encara en diuen "fer pagar la banya", i a canvi s'oferia una mica de vi o moscatell.
Fora de les comarques tarragonines, també es feien activitats semblants a pobles com Castellar del Vallès, Sant Vicenç dels Horts, Sant Sadurní d'Anoia, Gósol, Àger, Seròs, Balaguer, Xerta i Bot. I fins i tot a Moncofa, a la Plana Baixa, al País Valencià.
L'any 2020 la biblioteca mestra Maria Antònia de Torredembarra i l'Ajuntament van editar un llibre per recordar la tradició. Els autors són Rosalia Ciuró i Hugo Prades. I també va difondre un tutorial per construir una barra.
Portar monedes per no deixar morir la tradició
A Torredembarra, la gent gran explica que el 28 de desembre ja surten de casa carregats de monedes perquè ells mateixos havien fet barrera de petits i ara ho fan els seus fills i nets.
També hi ha persones a qui la tradició no els sona de res, però davant la il·lusió dels nens, s'animen a donar dinerets.
Un cop recollits els diners, la canalla se'ls reparteix per comprar dolços o berenar. O, en el cas de la Valentina i la Isabella, expliquen que els destinaran a comprar material per a l'escola.
Iris Gual conclou que és una tradició que s'havia perdut i que "l'únic que podem fer és animar-los si creiem que val la pena mantenir la tradició o deixar-ho perdre si et requen els 50 cèntims que els dones quan et fan barrera".
