Filosofia, història, geografia, dibuix artístic i matemàtiques ocupen la segona jornada de la selectivitat

A les 9 del matí d'aquest dimecres ha començat la segona jornada d'exàmens de la selectivitat. Els estudiants catalans s'han enfrontat a les proves d'història i filosofia, com a matèries troncals, i a les d'altres assignatures específiques del seu itinerari, com ara matemàtiques, geografia, biologia o dibuix artístic. Els estudiants, en general, han considerat les proves d'aquesta jornada més difícils que les del primer dia.

A la prova d'història, els estudiants han hagut d'elegir entre demostrar els seus coneixements sobre l'Estatut de 1932 i l'obra de govern de la Generalitat fins a l'inici de la Guerra Civil, o analitzar les primeres eleccions democràtiques de 1977 i el període que es va obrir fins a l'intent de cop d'estat de 1981.

Per il·lustrar la primera opció, els examinadors han utilitzat un extracte de la intervenció de Manuel Azaña davant del Congrés el maig de 1932 sobre l'Estatut de Catalunya, el qual feia referència "al problema polític específic català". A la segona opció, els estudiants eren instats a comentar una foto d'un cartell electoral de la UCD d'Adolfo Suárez per a les eleccions de 1977.

A l'examen de filosofia, els estudiants han hagut de triar entre comentar un text de Descartes sobre l'ànima i l'existència de Déu, o analitzar el concepte de govern de Plató, a través d'un fragment de l'obra "La República".

Després d'una pausa, els alumnes s'han examinat de les matèries pròpies de cada via, com la geografia, el dibuix artístic, les matemàtiques i les matemàtiques aplicades a les ciències socials i biologia. Per exemple, a la prova de geografia, es demanava als estudiants que donessin el nom de quatre municipis catalans de més de 50.000 habitants, que reflexionessin sobre el model energètic que predomina en l'actualitat i els seus problemes ambientals, o sobre el transport de mercaderies a Europa.

Assignatures obligatòries a la primera jornada

Els estudiants de tot Catalunya van començar les proves amb l'examen de castellà, en què, entre altres qüestions, se'ls proposava que analitzessin el sistema educatiu actual i hi proposessin millores. Els alumnes van haver de triar entre un fragment de la novel·la "Nada", de Carmen Laforet, i un text de l'informe Pisa sobre coneixements dels estudiants. A la prova de català, les opcions eren el conte "30 línies", de Quim Monzó, i un text de Josep Palau i Fabre sobre Picasso. La primera jornada d'exàmens es va completar amb les proves d'idioma estranger.

Les notes de la selectivitat, que segons la llei d'educació viu l'últim any amb el model actual, es podran consultar per internet a partir del dia 25. La conselleria informarà dels resultats l'endemà, el 26 de juny.

Les xifres

Aquest curs s'examinen de les proves d'accés a la universitat (PAU) 24.833 alumnes, 65 més que l'any anterior i prop de 19.000 són de les comarques de Barcelona. La majoria d'estudiants que s'examinen provenen del Batxillerat, però uns 400 són repetidors que s'hi presenten per millorar la nota. En aquesta convocatòria hi ha 134 tribunals en instituts i facultats de dinou poblacions de tot Catalunya.

Aquest any s'han adaptat les proves a les necessitats especials d'una vintena d'estudiants amb dislèxia o trastorn d'hiperactivitat, que disposaran de més temps o un lloc a la primera fila de l'aula per evitar distraccions.

Per aprovar fa falta treure com a mínim un 4. La nota d'accés a la universitat es calcularà tenint en compte un 40% de la nota de les PAU i un 60% de la mitjana obtinguda al Batxillerat. Els alumnes que suspenguin o no es presentin ara tindran una segona oportunitat al setembre, els dies 8, 9 i 10.