Gemma Montull surt en llibertat amb càrrecs després de declarar durant dues hores
De la mateixa manera que Fèlix Millet i que el seu pare, Jordi Montull, l'exdirectora financera del Palau de la Música Gemma Montull ha quedat en llibertat amb càrrecs després de declarar davant el jutge Juli Solaz. La declaració ha durat més de dues hores, durant les quals el jutge ha mirat d'esbrinar si Montull exercia realment de directora financera o era només una comptable que obeïa ordres de Fèlix Millet i del seu pare. El jutge instructor, Juli Solaz, ha pres aquesta decisió en contra del criteri de la Fiscalia i de l'acusació particular exercida pel Consorci, que demanaven que Montull ingressés a la presó preventiva per risc de fugida i de destrucció de proves.
4 min
També han declarat davant del jutge els dos extresorers del Palau de la Música Pau Duran i Enric Álvarez, que s'han desvinculat del saqueig de l'entitat cultural i segueixen en llibertat perquè cap de les parts ha demanat mesures cautelars en contra seu.
Durant la seva declaració, que ha durat més de dues hores, Montull ha desviat la seva responsabilitat en Fèlix Millet i el seu pare perquè, segons la seva versió, ella es limitava a posar en pràctica les decisions que adoptaven els dos principals imputats en el cas. En aquest sentit, ha al·legat que va accedir a l'entitat el 2003 de la mà del seu pare com a adjunta del director administratiu, càrrec que desenvolupava Jordi Montull, i que el 2005 va ser nomenada directora financera malgrat estar mancada de formació comptable i jurídica, perquè només tenia estudis de Magisteri.
Com van fer en el seu moment els dos principals imputats pel saqueig del Palau, la filla de la mà dreta de Fèlix Millet també ha culpat l'advocat Raimon Bergós en la falsificació de les factures davant Hisenda amb les quals presumptament es va emmascarar el desviament de fons. Montull ha assegurat a més que no tenia cap control sobre els comptes de l'Orfeó Català, un argument que ha contradit Pau Duran en la seva declaració judicial, quan ha assegurat que l'exdirectora financera era la que informava de totes les qüestions econòmiques relatives a l'entitat musical en les reunions periòdiques del comitè econòmic de la institució.
Respecte al llapis de memòria que Gemma Montull va treure d'amagat del Palau de la Música, després dels escorcolls policials, la imputada ha assegurat que contenia documentació personal, així com les factures falses que la institució va presentar davant l'Agència Tributària per camuflar el desfalc.
De la seva banda, l'extresorer Enric Álvarez ha admès que cobrava un sou de 1.800 euros al mes en negre, però ha negat que les dietes de les orquestres i artistes contractats pel Palau es paguessin amb diners no declarats. D'aquesta manera, ha desmuntat una de les principals coartades que Millet i Montull van esgrimir davant del jutge instructor per justificar que la comptabilitat del Palau de la Música manegés grans quantitats de diners en efectiu.
Álvarez, que ha insistit que la seva funció era merament representativa, ha afirmat que diversos dels documents investigats en els quals figura la seva firma els va rubricar sense ni tan sols llegir-los per la confiança que tenia en Millet i Montull, encara que ha destacat que mai no va signar xecs en blanc. A més, l'imputat ha dit no reconèixer la seva firma en diverses factures que consten a la causa per les quals l'Orfeó Català rebia diners del Consorci del Palau de la Música, integrat per la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Barcelona i que nodreix de subvencions la institució cultural.
Álvarez ha ratificat davant del jutge la carta que, un cop destapat el saqueig, va enviar a l'actual presidenta del Palau, Mariona Carulla, en la qual subratllava que ell no tenia cap control sobre els comptes de l'entitat i que aquestes els manejaven en exclusiva Millet, Montull i la seva filla.
De la seva banda, l'altre extresorer, Pau Duran, la declaració del qual ha estat la més breu perquè la seva firma apareix en molt pocs documents, s'ha desvinculat totalment del saqueig al·legant que el seu càrrec era simbòlic, i que els seus contactes amb la institució eren un cop l'any, de manera que rebia els comptes ja quadrats.
La investigació del desviament de fons del Palau farà un nou pas dimecres que ve, amb la declaració dels advocats que presumptament van assessorar els responsables del desfalc en l'elaboració de factures falses que emmascaressin el saqueig. En principi, la Fiscalia no té previst demanar mesures cautelars contra aquests tres imputats -Raimon Bergós, Santiago Llopart i Edmundo Quintana-, atès que només se'ls atribueix un delicte de falsedat documental.
Durant la seva declaració, que ha durat més de dues hores, Montull ha desviat la seva responsabilitat en Fèlix Millet i el seu pare perquè, segons la seva versió, ella es limitava a posar en pràctica les decisions que adoptaven els dos principals imputats en el cas. En aquest sentit, ha al·legat que va accedir a l'entitat el 2003 de la mà del seu pare com a adjunta del director administratiu, càrrec que desenvolupava Jordi Montull, i que el 2005 va ser nomenada directora financera malgrat estar mancada de formació comptable i jurídica, perquè només tenia estudis de Magisteri.
Com van fer en el seu moment els dos principals imputats pel saqueig del Palau, la filla de la mà dreta de Fèlix Millet també ha culpat l'advocat Raimon Bergós en la falsificació de les factures davant Hisenda amb les quals presumptament es va emmascarar el desviament de fons. Montull ha assegurat a més que no tenia cap control sobre els comptes de l'Orfeó Català, un argument que ha contradit Pau Duran en la seva declaració judicial, quan ha assegurat que l'exdirectora financera era la que informava de totes les qüestions econòmiques relatives a l'entitat musical en les reunions periòdiques del comitè econòmic de la institució.
Respecte al llapis de memòria que Gemma Montull va treure d'amagat del Palau de la Música, després dels escorcolls policials, la imputada ha assegurat que contenia documentació personal, així com les factures falses que la institució va presentar davant l'Agència Tributària per camuflar el desfalc.
De la seva banda, l'extresorer Enric Álvarez ha admès que cobrava un sou de 1.800 euros al mes en negre, però ha negat que les dietes de les orquestres i artistes contractats pel Palau es paguessin amb diners no declarats. D'aquesta manera, ha desmuntat una de les principals coartades que Millet i Montull van esgrimir davant del jutge instructor per justificar que la comptabilitat del Palau de la Música manegés grans quantitats de diners en efectiu.
Álvarez, que ha insistit que la seva funció era merament representativa, ha afirmat que diversos dels documents investigats en els quals figura la seva firma els va rubricar sense ni tan sols llegir-los per la confiança que tenia en Millet i Montull, encara que ha destacat que mai no va signar xecs en blanc. A més, l'imputat ha dit no reconèixer la seva firma en diverses factures que consten a la causa per les quals l'Orfeó Català rebia diners del Consorci del Palau de la Música, integrat per la Generalitat, el Ministeri de Cultura i l'Ajuntament de Barcelona i que nodreix de subvencions la institució cultural.
Álvarez ha ratificat davant del jutge la carta que, un cop destapat el saqueig, va enviar a l'actual presidenta del Palau, Mariona Carulla, en la qual subratllava que ell no tenia cap control sobre els comptes de l'entitat i que aquestes els manejaven en exclusiva Millet, Montull i la seva filla.
De la seva banda, l'altre extresorer, Pau Duran, la declaració del qual ha estat la més breu perquè la seva firma apareix en molt pocs documents, s'ha desvinculat totalment del saqueig al·legant que el seu càrrec era simbòlic, i que els seus contactes amb la institució eren un cop l'any, de manera que rebia els comptes ja quadrats.
La investigació del desviament de fons del Palau farà un nou pas dimecres que ve, amb la declaració dels advocats que presumptament van assessorar els responsables del desfalc en l'elaboració de factures falses que emmascaressin el saqueig. En principi, la Fiscalia no té previst demanar mesures cautelars contra aquests tres imputats -Raimon Bergós, Santiago Llopart i Edmundo Quintana-, atès que només se'ls atribueix un delicte de falsedat documental.
