Gest per la Pau es dissol després de 28 anys lluitant pels drets humans a Euskadi
La coordinadora Gest per la Pau ha decidit per "ampli consens" dels seus integrants la dissolució de l'organització en l'actual escenari d'absència de violència terrorista a Euskadi i després de 28 anys de treball per la pau i la defensa dels drets humans.
Redacció
3 min
La coordinadora Gest per la Pau ha decidit per "ampli consens" dels seus integrants la dissolució de l'organització en l'actual escenari d'absència de violència terrorista a Euskadi i després de 28 anys de treball per la pau i la defensa dels drets humans.
"La fi de la violència d'ETA, després de l'anunci de l'organització terrorista el 2011 de cessar l'activitat armada" era "l'objectiu últim" de la coordinadora, segons han manifestat els seus membres i és per això, segons han dit, que avui es poden plantejar "el tancament". La decisió de dissoldre's s'ha pres pel 97% dels vots en el transcurs de la XXV Assemblea General extraordinària celebrada a Bilbao. L'1 de juny, Gest per la Pau celebrarà un acte públic "de comiat" a la capital biscaïna.
En català, la membre de la coordinadora, Itziar Aspuru, ha posat de manifest que un dels factors que han contribuït a aquesta decisió ha estat la conscienciació i la mobilització de la societat per mostrar el seu rebuig a ETA. Ha assenyalat, però, que encara queden "importants tasques" per fer, tot i que ha indicat que la coordinadora ja ha realitzat la seva contribució fonamental: "conscienciar -ha dit- i facilitar un mitjà d'expressió col·lectiva davant la violència específica generada a Euskal Herria". Entre les tasques pendents, ha citat la desaparició definitiva d'ETA "sense cap tipus de contrapartida", el reconeixement de "totes les víctimes" generades per la violència i l'aplicació d'una política penitenciària que "humanitzi" el tractament als presos. Segons l'opinió d'Aspuru, l'esquerra abertzale "és qui té més capacitat d'influència i, per tant, més responsabilitat perquè això sigui així".
La coordinadora reclama que es reconeguin "totes les víctimes generades per ETA, el GAL, altres grups terroristes i la violència il·legítima de les forces de seguretat en la lluita antiterrorista". En aquest mateix sentit considera que la política penitenciària ha de facilitar els processos individuals de reinserció "que parteixin del reconeixement crític del dany causat". S'ha de donar "una aplicació normalitzada" de la legislació vigent i s'ha d'"humanitzar" el tractament als presos.
Gest per la Pau ha fet un reconeixement "especial" a les víctimes i ha recordat que més de 800 persones han estat assassinades pel terrorisme i són "milers les que tenen marcades en el cos les proves del dolor i la intransigència". "Durant molts anys -ha lamentat- van ser invisibles als nostres insensibles ulls".
El govern basc agraeix l'aportació de la coordinadora "a la consciència social" contra la violència
El responsable de la Secretaria de Pau i Convivència del govern basc, Jonan Fernández, ha agraït l'aportació de Gest per la Pau "a la societat basca" al llarg dels últims 28 anys i ha fet extensiu aquest agraïment del govern basc a "totes les persones que han fet possible aquesta expressió pacifista i les seves innombrables mobilitzacions per la pau, contra la violència d'ETA i pels drets humans". Segons la seva opinió, "la realitat actual" basca, "la consciència social davant la violència o la solidaritat amb les víctimes no es podrien entendre sense la decisiva contribució d'organitzacions socials", entre les quals Gest per la Pau "ocupa un lloc especialment destacat ".
"La fi de la violència d'ETA, després de l'anunci de l'organització terrorista el 2011 de cessar l'activitat armada" era "l'objectiu últim" de la coordinadora, segons han manifestat els seus membres i és per això, segons han dit, que avui es poden plantejar "el tancament". La decisió de dissoldre's s'ha pres pel 97% dels vots en el transcurs de la XXV Assemblea General extraordinària celebrada a Bilbao. L'1 de juny, Gest per la Pau celebrarà un acte públic "de comiat" a la capital biscaïna.
En català, la membre de la coordinadora, Itziar Aspuru, ha posat de manifest que un dels factors que han contribuït a aquesta decisió ha estat la conscienciació i la mobilització de la societat per mostrar el seu rebuig a ETA. Ha assenyalat, però, que encara queden "importants tasques" per fer, tot i que ha indicat que la coordinadora ja ha realitzat la seva contribució fonamental: "conscienciar -ha dit- i facilitar un mitjà d'expressió col·lectiva davant la violència específica generada a Euskal Herria". Entre les tasques pendents, ha citat la desaparició definitiva d'ETA "sense cap tipus de contrapartida", el reconeixement de "totes les víctimes" generades per la violència i l'aplicació d'una política penitenciària que "humanitzi" el tractament als presos. Segons l'opinió d'Aspuru, l'esquerra abertzale "és qui té més capacitat d'influència i, per tant, més responsabilitat perquè això sigui així".
La coordinadora reclama que es reconeguin "totes les víctimes generades per ETA, el GAL, altres grups terroristes i la violència il·legítima de les forces de seguretat en la lluita antiterrorista". En aquest mateix sentit considera que la política penitenciària ha de facilitar els processos individuals de reinserció "que parteixin del reconeixement crític del dany causat". S'ha de donar "una aplicació normalitzada" de la legislació vigent i s'ha d'"humanitzar" el tractament als presos.
Gest per la Pau ha fet un reconeixement "especial" a les víctimes i ha recordat que més de 800 persones han estat assassinades pel terrorisme i són "milers les que tenen marcades en el cos les proves del dolor i la intransigència". "Durant molts anys -ha lamentat- van ser invisibles als nostres insensibles ulls".
El govern basc agraeix l'aportació de la coordinadora "a la consciència social" contra la violència
El responsable de la Secretaria de Pau i Convivència del govern basc, Jonan Fernández, ha agraït l'aportació de Gest per la Pau "a la societat basca" al llarg dels últims 28 anys i ha fet extensiu aquest agraïment del govern basc a "totes les persones que han fet possible aquesta expressió pacifista i les seves innombrables mobilitzacions per la pau, contra la violència d'ETA i pels drets humans". Segons la seva opinió, "la realitat actual" basca, "la consciència social davant la violència o la solidaritat amb les víctimes no es podrien entendre sense la decisiva contribució d'organitzacions socials", entre les quals Gest per la Pau "ocupa un lloc especialment destacat ".
