Girona reviu la devoció de Setmana Santa amb la processó del Sant Enterrament després de dos anys marcats per la covid

ACN Girona - Girona ha tornat a reviure la devoció i la solemnitat de la Setmana Santa amb la processó del Sant Enterrament. Després de dos anys marcats per la covid-19, els passos de les dotze confraries han recorregut de nou el Barri Vell, la Rambla i el Mercadal sota la llum dels ciris, el so de les bandes i guiats pel pas compassat dels Manaies. Aquest any l'honor de dur el penó ha estat per a Robert Xifre, viceecònom del Bisbat de Girona. Ja se l'havia escollit el 2020, però l'esclat de la pandèmia va fer impossible que pogués acomplir la funció de custodiar l'estendard a casa seva. La processó d'aquest Divendres Sant, i els actes de Setmana Santa, han tingut molt present el record del Bisbe de Girona, Francesc Pardo, que va morir fa dues setmanes.

Les campanes de la Catedral tocaven les nou de la nit quan els 124 Manaies, els soldats de la milícia romana, han tornat a baixar les escales del temple. Feia dos anys que no ho feien. El 2020, l'esclat de la covid-19 va obligar a suspendre tots els actes de Setmana Santa -s'estava en ple confinament- i l'any passat, les restriccions pel virus només van fer possible que se celebrés la Benedicció de la Creu, l'acte amb què sol acabar la processó.

Aquest 2022, però, la baixada de contagis i l'aixecament de restriccions ha permès que la ciutat torni a viure l'acte més representatiu de la Setmana Santa gironina. A la processó del Sant Enterrament hi prenen part més de 900 persones, i centenars més s'apleguen al llarg del recorregut per contemplar els passos de les dotze confraries.

El pas compassat del maniple dels Manaies ha precedit les diferents imatges i la Creu d'Improperis que formen part de la processó. Amb les vestes i caputxes de rigor, els confrares han tornat a dur pels carrers els passos que narren la història bíblica de Crist (i que aquest Divendres Sant, per primera vegada, s'han exposat des del migdia a la pujada de Sant Fèlix i no al davant de la Catedral).

Silenci i devoció

L'entrada triomfal a Jerusalem, l'Últim Sopar, la Caiguda, l'Ecce Homo, la trobada de Jesús amb la Verge Maria camí del Calvari, la Crucifixió, el Davallament, el Sant Sepulcre... Enmig del silenci, tan sols trencat pel so de les bandes, la processó del Sant Enterrament ha tornat a endinsar Girona en la devoció de la Setmana Santa.

Des del 2015, la processó surt a les nou del vespre (i no a les deu, com s'havia fet durant anys). I d'ençà del 2016, s'ha invertit el sentit de pas a part del recorregut pel Barri Vell, per afavorir que més gent pugui contemplar els diferents passos

La junta de confraries ha mantingut els canvis que es van introduir ara fa uns anys. Per una banda, el 2015 es va avançar la sortida a les nou del vespre (durant temps, s'havia fet a les deu); i per l'altra, el 2016 es va invertir el sentit de pas a part del recorregut pel Barri Vell, fent passar primer la processó per la Rambla i després, de tornada, per Ballesteries. Un canvi que es va introduir aprofitant que l'amplada de la Rambla permet que s'hi agrupi molta més gent.

Aquest 2022, l'honor de custodiar el penó dels Manaies (la confraria de Jesús Crucificat) ha estat per a Robert Xifre. Viceecònom del Bisbat, ja se l'havia escollit ara fa dos anys, però les cancel·lacions arran de la pandèmia havien impossibilitat que pogués acomplir la distinció.

Aquest és el segon cop que l'estendard, emblema dels Manaies, ha penjat del balcó de casa seva des d'aquest dimecres. La seva dona, Mercè Sagrera, ja va ser escollida pendonista d'honor l'any 2013.

Record per al Bisbe

La processó del Sant Enterrament, i els actes de la Setmana Santa gironina, han tingut molt present el record per al bisbe Francesc Pardo, que va morir ara fa dues setmanes als 75 anys. El pregó inaugural, a càrrec de la periodista Míriam Díez, va començar amb un homenatge a la seva figura. I quan els Manaies van entregar el penó a Xifre, el viceecònom del Bisbat també va demanar tenir un pensament per a Francesc Pardo, que no faltava mai a la processó acompanyant la creu processional de plata del segle XIV que es guarda al Tresor de la Catedral.