Girona té un dels índexs de perillositat sísmica més elevats de tot l'estat
Les comarques gironines són en una zona de perillositat sísmica moderada, segons un nou mapa elaborat per dos professors de les universitats de Granada i Jaén. El treball d'aquests dos professors és una actualització del mapa de perillositat sísmica d'Espanya, l'última revisió del qual es va fer ara fa dotze anys. L'estudi defineix que el país està enquadrat en una regió de perillositat sísmica entre moderada i baixa i destaca que l'índex més elevat és en zones com els Pirineus.
3 min
A l'estat, les zones de perillositat sísmica moderada són a l'est de Badajoz, la província de Huelva, la depressió del Guadalquivir, els sistemes bètics, Alacant i el sud de València, el terç nord d'Osca, la zona nord-oest de Lleida i la zona nord-oest de Girona i el sud de Galícia. La resta és d'una perillositat sísmica baixa. A la Península Ibèrica, la zona de perillositat més alta és la de Lisboa-Setúbal i l'Algarve, a Portugal, i arriba a més intensitat en el cap de San Vicente. El professor del Departament de Física de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Jaén, José Antonio Peláez, juntament amb el professor del Departament de Física Teòrica i del Cosmos a la Facultat de Ciències de Granada, Carlos López Casado, són els membres del grup d'investigació de la Junta Risc Sísmic i Micronificació i els que han elaborat aquest treball. Peláez va explicar ahir que a Catalunya la zona amb més perillositat és especialment el nord, com més pròxim als Pirineus. El professor de la Universitat de Jaén va destacar que en sismologia es treballa a llarg termini i que els resultats de l'estudi són per establir probabilitats que s'han de tenir en compte a l'hora de construir edificis. Tot i això, va afegir que actualment no són previsibles moviments d'alta intensitat com en el passat, i si a això s'afegeix que en les construccions d'ara es tenen molt més en compte mesures que els fan més resistents, resulta que un terratrèmol moderat té unes conseqüències molt petites. El mapa analitza estudis de la intensitat esperada per a un període de retorn de 100, 475 i 975 anys, tot usant gradacions de color per a diferents graus de perillositat. En aquesta actualització s'han inclòs sismes detectats els últims anys i van utilitzar una metodologia de càlcul més modern, segons els professors de les universitats de Jaén i Granada. Tot i això, José Antonio Peláez va reconèixer que les diferències no són gaire pronunciades i que en el cas de sud de Galícia, a la zona limítrof amb Portugal, ha augmentat el perill pels últims moviments. El cas contrari ha ocorregut en altres zones, com a la província de Jaén, on els valors obtinguts són lleugerament inferiors als obtinguts en el mapa oficial i podem considerar que és pràcticament asísmica, tret de les influències d'altres províncies. Pel que fa a terratrèmols marins, el professor del Departament de Física de l'Escola Politècnica Superior de la Universitat de Jaén, José Antonio Peláez, va reconèixer que mentre que a la costa mediterrània andalusa és gairebé impossible algun tipus de moviment, a la costa atlàntica de les províncies de Cadis i Huelva sí que s'han detectat sismes marins.
