Guerín posa principi i final, a Venècia, al seu viatge com a "convidat" del món
La segona jornada de la Mostra de Venècia ha servit al cineasta José Luis Guerín per presentar el documental "Guest", amb producció catalana, i posar fi a un viatge d'un any com a "convidat" del món, que va començar precisament en aquesta mateixa ciutat. Guerín ha promocionat, dins la secció paral·lela Horitzons, aquesta obra de 133 minuts que recull impressions de llocs tan dispars com El Macao o Bogotà. D'altra banda, ni la mirada artística de Julian Schnabel sobre Palestina a "Miral", en la competició oficial, ni la simfonia emocional escrita per Haruki Murakami a "Tokio Blues" i comprimida per al cinema pel vietnamita Anh Hung Tran a "Norwegian Wood" han convençut avui a la Mostra de Venècia.
3 min
Guerín ha explicat que "Venècia és el principi i el final perquè no hi ha marc millor per mostrar la pel·lícula". "Vaig començar a filmar a Venècia amb la meva càmera sense tenir consciència premeditada de tenir una pel·lícula. La portava potser com a teràpia ocupacional davant la mirada depredadora dels mitjans", ha afegit. La cinta de Guerín, "Guest" ("convidat", en anglès), il·lustra la particular volta al món que el cineasta va fer des de l'agost del 2007 fins al mateix mes del 2008, gràcies a les invitacions que els diferents certàmens cinematogràfics del món li van fer durant tots aquests mesos.
Malgrat les expectatives, o potser a causa d'aquestes, "Miral" i "Norwegian Wood" han decebut. En el cas de Schnabel, pintor i escultor nord-americà, perquè retrata Palestina de forma matussera, cosa que s'ha considerat impropi d'un artista de la seva dimensió. I en el de l'adaptació de "Tokio Blues", perquè el món de Murakami ha quedat diluït en ser plasmat en imatges.
Schnabel aspirava, basant-se en la història de la periodista palestina Rula Jebreal, guionista del film i present a la Mostra, a compondre un mural equilibrat i profund del poble palestí des de la creació de l'Estat d'Israel l'any 1948 fins als acords d'Oslo del 1993. "El conflicte ha d'acabar com abans millor", ha dit el realitzador per obrir la seva roda de premsa. I ha citat a continuació Jean Renoir: "El problema del món és que tothom té les seves raons." L'artista, nord-americà d'origen jueu, s'ha considerat "adequat per explicar la història des de l'altre punt de vista", i així, relata espais tan comuns com que la violència genera violència o que res és ni blanc ni negre, a través de quatre dones unides per un orfenat de nens palestins.
Per la seva banda, a l'adaptació de "Tokio Blues", Anh Hung Tran desplega una delicada planificació i confirma la seva perícia a l'hora de crear atmosferes. El mapa de sensacions creat pel llibre, però, queda fet malbé en una cinta que cerca dreceres per imperatius del llenguatge. El realitzador no pot evitar, doncs, que a "Norwegian Wood" els personatges quedin descontextualitzats i, en conseqüència, les seves motivacions resultin banals o, directament, no s'entenguin.
Amb tot això, els ànims per a la primera pel·lícula italiana a concurs no eren els més apropiats, però "Pecora negra", l'agredolça història d'un home que va embogir de nen i ha viscut des de llavors en un manicomi, s'ha vist amb gust.
Malgrat les expectatives, o potser a causa d'aquestes, "Miral" i "Norwegian Wood" han decebut. En el cas de Schnabel, pintor i escultor nord-americà, perquè retrata Palestina de forma matussera, cosa que s'ha considerat impropi d'un artista de la seva dimensió. I en el de l'adaptació de "Tokio Blues", perquè el món de Murakami ha quedat diluït en ser plasmat en imatges.
Schnabel aspirava, basant-se en la història de la periodista palestina Rula Jebreal, guionista del film i present a la Mostra, a compondre un mural equilibrat i profund del poble palestí des de la creació de l'Estat d'Israel l'any 1948 fins als acords d'Oslo del 1993. "El conflicte ha d'acabar com abans millor", ha dit el realitzador per obrir la seva roda de premsa. I ha citat a continuació Jean Renoir: "El problema del món és que tothom té les seves raons." L'artista, nord-americà d'origen jueu, s'ha considerat "adequat per explicar la història des de l'altre punt de vista", i així, relata espais tan comuns com que la violència genera violència o que res és ni blanc ni negre, a través de quatre dones unides per un orfenat de nens palestins.
Per la seva banda, a l'adaptació de "Tokio Blues", Anh Hung Tran desplega una delicada planificació i confirma la seva perícia a l'hora de crear atmosferes. El mapa de sensacions creat pel llibre, però, queda fet malbé en una cinta que cerca dreceres per imperatius del llenguatge. El realitzador no pot evitar, doncs, que a "Norwegian Wood" els personatges quedin descontextualitzats i, en conseqüència, les seves motivacions resultin banals o, directament, no s'entenguin.
Amb tot això, els ànims per a la primera pel·lícula italiana a concurs no eren els més apropiats, però "Pecora negra", l'agredolça història d'un home que va embogir de nen i ha viscut des de llavors en un manicomi, s'ha vist amb gust.
