Illa defensa un gir en el model de gestió forestal: "Hi ha massa bosc"
El president de la Generalitat, Salvador Illa, ha defensat un canvi de mentalitat en la política forestal de Catalunya, que ha d'avançar cap a una gestió "completament diferent" de la que s'ha fet fins ara per fer front als incendis.
Segons Illa, Catalunya té "massa bosc", amb el 65% del territori de massa forestal. Per això, ha dit que cal "decréixer la massa forestal".
Per tirar endavant aquest canvi de mentalitat, que "no serà fàcil ni immediat", Illa ha advertit que també s'ha de comptar amb l'activitat econòmica:
L'activitat econòmica no és un adversari sinó que és un aliat. Si hi ha activitat econòmica al territori, hi haurà gestió de la massa forestal, que haurem de complementar des del sector públic.
El president ho ha dit a la primera jornada de la reunió que el govern fa aquest divendres i dissabte a Arnes, a la Terra Alta. El municipi està molt a prop de Paüls, on hi va haver un gran foc al juliol.
La tria del lloc vol posar l'atenció en un dels grans problemes d'aquest estiu, la virulència dels incendis de sisena generació que han afectat sobretot el Baix Ebre i la Segarra.
Abans de començar la reunió, Illa ha visitat l'Ajuntament d'Arnes, ha signat el llibre d'honor i s'ha reunit amb l'alcalde, Joaquim Miralles.
En la intervenció davant dels mitjans, el president també ha dit que Catalunya té coses a aportar en el pacte d'estat sobre el canvi climàtic que el president espanyol, Pedro Sánchez, ha plantejat arran dels incendis d'aquest estiu a l'Estat.
Llei d'amnistia, gestió i pressupostos
De cara als reptes del curs polític que ara comença, Salvador Illa ha expressat que li agradaria veure l'"aplicació immediata i efectiva" de la llei d'amnistia:
Va ser un acord polític del poder legislatiu i demano que s'apliqui amb diligència per part del poder judicial.
El president també ha dit que el govern ha de concentrar l'acció política en la gestió i executar uns pressupostos "per fer tot allò a què ens hem compromès".
Illa ha defensat que "gestionar bé" és la manera de contrarestar els que busquen la polarització per desacreditar la feina que es fa des de les administracions.
En l'àmbit internacional, el president ha denunciat "el genocidi a Gaza" i, davant d'un món que "canvia molt de pressa", ha dit que "Europa s'ha d'adaptar a una realitat canviant".
A la reunió d'aquest divendres han assistit tots els membres del govern excepte la consellera d'Economia, Alícia Romero, i la d'Interior, Núria Parlon, totes dues indisposades.
Junts ha titllat de propaganda la trobada de l'executiu. Tot i fer-se a la Terra Alta, acusen el govern de pensar només en Barcelona i no en el conjunt del país.
La tercera trobada fora de Palau
L'executiu es va reincorporar aquest dimarts després de les vacances d'estiu, les primeres per a uns consellers que l'any passat van ser nomenats en ple mes d'agost.
El curs polític arrenca amb un munt de carpetes damunt la taula: els incendis de juliol, les recurrents incidències a Rodalies, l'ampliació de l'aeroport i, naturalment, el finançament singular i els pressupostos del 2026, un afer "prioritari".
La d'Arnes és la tercera trobada de l'executiu fora del Palau de la Generalitat. Les anteriors van ser al monestir de Poblet (Conca de Barberà) i al Santuari de Núria (Ripollès).
I, com aleshores, les jornades busquen reforçar els vincles entre els consellers –el que es coneix com a "team building"— i impulsar l'acció del govern.
També centraran la trobada les reiterades incidències de Rodalies, que Illa abordarà en una reunió dimarts que ve amb responsables d'Adif i Renfe.
Simbolisme a Poblet
La trobada de Poblet, l'agost de l'any passat, també estava plena de simbolisme. Panteó reial de la monarquia catalana i, alhora, seu de l'Arxiu Tarradellas, un president al qual Illa se sent fortament vinculat.
Illa va lliurar a cada conseller el que en la tradició anglosaxona es coneix com a "mission letter", una carta d'objectius.
Només havien passat quinze dies des del seu nomenament i havien d'establir les prioritats d'una legislatura que començava molt marcada per les exigències dels socis d'investidura, Esquerra i Comuns: la sequera, el finançament singular, Rodalies i habitatge.
A més, la consellera d'Economia, Alícia Romero, havia de començar a preparar uns pressupostos amb l'exigència que entressin en funcionament l'1 de gener del 2025.
Simbolisme a Núria
La segona reunió, el 4 i 5 d'abril a la Vall de Núria, mantenia el simbolisme polític, històric, religiós i social.
A banda del Santuari on es va redactar l'Estatut d'Autonomia del 1932, la vall és un tradicional punt de partida o arribada del muntanyisme, un dels pilars sociològics de la recuperació catalanista durant l'últim franquisme.
En aquella ocasió, la trobada va estar marcada per la guerra aranzelària oberta pel president dels Estats Units, Donald Trump. Illa va anunciar aleshores un pla per fer front a les hipotètiques pujades d'aranzels i va demanar calma al país.
Reunions amb els socis d'investidura de cara als pressupostos
En paral·lel, el govern també es vol reunir amb els socis d'investidura per saber les seves prioritats de cara a l'elaboració d'uns pressupostos per al 2026 que el govern, tant sí com no, vol preparar.
Aquestes converses tampoc seran gens fàcils, ja que Esquerra i els Comuns ja han avançat reiteradament que, sense complir els pactes d'investidura, no es poden plantejar nous acords.
En aquest sentit, la consellera portaveu va recordar dimarts que aquest any s'ha pogut avançar amb suplements de crèdit.
A Arnes, el govern prepararà el nou curs amb les carpetes obertes aquesta setmana i amb la mirada immediata posada en la celebració de la Diada.
