Indonèsia recorre a l'electricitat per conservar els esculls de corall
Amb més de 3.500 espècies, la biodiversitat de l'arxipèlag indonesi és la més important del món, i un dels seus principals valors són els més de 85.000 quilòmetres quadrats d'esculls coral·lins, en què conviuen més de 450 espècies de coralls. Els esculls de corall són un dels ecosistemes més antics del món i biològicament un dels més diversos de la Terra. Però els canvis de temperatura, la contaminació marina i, sobretot, la pesca destructiva, maten milers de corralls a l'any, cosa que afecta directament la fauna marina.
Per això, a l'illa indonèsia de Gili Trawangan, prop de Lombok, s'està aplicant un projecte de conservació, anomenat Biorock. La iniciativa l'han dissenyada l'arquitecte Wolf Hilbertz i el biòleg Thomas Goreau i consisteix a fer créixer el corall a una velocitat entre sis i deu vegades superior a la normal amb un mètode conegut com l'"addició mineral". Aquesta tecnologia utilitza l'aplicació d'electricitat a unes estructures metàl·liques que es col·loquen al fons del mar per fer augmentar el volum de la roca calcària i accelerar el desenvolupament del corall. Així s'aconsegueix restablir més ràpid els ecosistemes marins.
Els coralls es "trasplanten" a l'estructura de metall, cosa que facilita que obtinguin el carbonat càlcic que necessiten per créixer a aquesta velocitat, molt superior a la normal. Els científics han instal·lat set estructures, "connectades a un corrent elèctric molt baix, de 12 volts, per frenar el deteriorament que està patint el corall a la zona", segons han explicat.
Els bussos que han observat la zona darrerament ja han constatat la millora. "Les estructures són allà des de fa només cinc mesos, però des que es van posar hem notat molts més peixos a la zona, sobretot pops, peixos flauta i calamars", ha explicat Anna Walkerm, una submarinista experta. Amb tot, la submarinista també ha alertat que cal tenir en compte que els mateixos bussejadors, sobretot els principiants, són també un risc per al corall, ja que a vegades el trenquen amb les aletes, però que el major risc és la pesca destructiva, amb explosius i verí. Al costat d'això, cal dir que el corall també mor per causes naturals, com els forts corrents, la voracitat dels depredadors o l'augment de la temperatura de l'aigua, circumstàncies que es poden veure incrementades amb el canvi climàtic.
"Alguns tipus de corall poden tenir la mida d'una taula gran, però si en trenques només un petit tros mor el corall sencer", ha explicat.
Amb tot, els experts ja han indicat que si projectes com el Biorock són aplicables en petites comunitats i són molt útils per educar sobre els coralls, no són la solució al problema, que té una dimensió molt més gran. Per això, han demanat declarar més marines protegides a Indonèsia.
