Inhumació de set víctimes de la Guerra Civil trobades en quatre fosses a la serra de Riés
El cementiri municipal de Sant Pau d'Ordal ha acollit l'acte d'inhumació de les restes de set víctimes dels combats de la guerra civil. Es tracta, probablement, de soldats republicans que van ser enterrats el gener de 1939, trobats en quatre fosses a la serra de Riés, entre els termes de Subirats i Olesa de Bonesvalls.
Les fosses van ser trobades arran de dues intervencions arqueològiques dutes a terme per un equip interdisciplinari coordinat per la Generalitat i format per experts de la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona amb la col·laboració dels ajuntaments de Subirats i Olesa de Bonesvalls i l'aportació del Centre d'Estudis de Subirats i de l'Institut d'Estudis Penedesencs.
Raül Romeva assisteix a l'acte
El conseller d'Afers Exteriors, Relacions Institucionals i Transparència de la Generalitat, Raül Romeva, ha assistit a l'acte i ha destacat que Catalunya "no pot oblidar mai la pròpia història, ni permetre que sigui tergiversada" perquè "en la comprensió de la nostra història trobarem la base del nostre futur com a país lliure".
Romeva ha remarcat que actes com el d'aquest dissabte serveixen per "recordar la valentia i el compromís de set persones, que en simbolitzen tantes d'altres" i ha afegit que "la lluita antifeixista era una lluita per la llibertat, la justícia i la fraternitat".
En aquest sentit, el conseller ha subratllat que, tot i que avui hi ha un altre context, no ha canviat "la fermesa d'aquestes conviccions". "Ens sentim hereus d'aquelles lluites, que afortunadament avui poden manifestar-se per altres vies", ha assenyalat.
La 196 Brigada Mixta republicana
Es pensa que les restes òssies trobades pertanyien a membres de la 196 Brigada Mixta republicana, que entre el 21 i 23 de gener del 1939 es van traslladar de Madrid a Catalunya per intentar frenar l'avenç de les tropes franquistes cap a Barcelona.
Les serres d'Ordal havien de ser un dels emplaçaments per aixecar els eixos de la línia defensiva. Al març del 2014, arran d'unes troballes fortuïtes d'óssos humans, es va fer una excavació d'urgència al paratge, on es va constatar l'existència de dues fosses comunes al Torrent dels Albans.
La primera fossa
La primera fossa contenia restes d'un individu jove d'uns 19 anys. L'estudi antropològic va identificar dues fractures perimortem causades per impacte de projectil al crani i a la mandíbula. Associats a aquestes restes hi havia els objectes materials següents: sivella, teixits cullera, botons i quatre beines de màuser.
La segona fossa
La segona fossa excavada es trobava a 50 metres de la primera excavació, al mig de la llera del torrent, al marge esquerre d'una tartera. Es van localitzar restes de tres individus, dos adults d'edat indeterminada i un jove de 18 anys. Associats a aquestes restes hi havia els objectes materials següents: sivella, placa metàl·lica, corretja de cuir, moneda, tornavís, ferradura de bota, botons, reblons i fragment de corretja.
Tres individus més es van trobar en dues fosses més.
No ha estat possible determinar la identitat dels set individus finalment localitzats, però les restes recuperades han estat inhumades en un nínxol del cementiri de Sant Pau d'Ordal i del cementiri d'Olesa de Bonesvalls amb la inscripció "Morts en defensa de les llibertats en els combats d'Ordal del gener de 1939".
El treball d'investigació ha permès aportar més coneixement històric sobre les fosses del Penedès. La recerca també ha generat dades importants per al coneixement dels fets bèl·lics que van succeir el gener de 1939 arran de l'ofensiva franquista.
La Generalitat de Catalunya compta amb un portal que permet geolocalitzar fosses a tot Catalunya. Es tracta d'un projecte impulsat per la Direcció General de Relacions Institucionals i amb el Parlament, que ofereix imatges, informació històrica i la possibilitat de buscar persones per nom i cognoms.
