Janó, el fuster de 92 anys que segueix passant el ribot al seu taller de Tarragona
Els anys no han tret les ganes de treballar al propietari d'una fusteria del nucli antic de Tarragona que als 92 anys segueix passant el ribot amb la nostàlgia d'uns altres temps.
Joan Salvadó Sorolla, més conegut com "Janó", a la seva edat obre cada dia el seu taller de fusteria perquè, allà, hi té la vida. Els vidres polsosos amaguen un taller amb molta història, que desperta la curiositat dels turistes que diu que "tots s'aturen i volen entrar i retratar-me".
La família del Janó va tornar de França just abans de la Guerra Civil. Als 13 anys va començar a treballar perquè l'escola catòlica no li agradava, i als 23 era fuster.
Es va donar d'alta amb la llicència més barata, la de "fuster de ribera". Casualment estava construint una petita embarcació quan el va visitar un inspector que li va dir que no entenia que al mig de Tarragona hi hagués aquest tipus de fuster.
No els hi cabia al cap que aquí al casc antic, perquè normalment això ho fan a la vora dels rius, hi hagués un fuster de ribera.
Aquella barca inacabada, que encara conserva, li va salvar el negoci. Després va descobrir les antiguitats i la passió per restaurar-les, i també ha viscut la gairebé desaparició de l'ofici.
Janó va pertànyer a l'Esbart Dansaire Tarragoní i és fundador de la Colla Sardanista Pirineu, del Casal Tarragoní o del Centre de Colles Sardanistes.
A Tarragona mai s'havien fet tantes sardanes com després de la guerra, fins a l'any 54, que van deixar de fer-les perquè no estava ben vist ballar sardanes, per ser una tradició catalana, segons explica Janó.
L'amor per la cultura popular i la fusteria s'uneixen a la seva aportació per recuperar la mulassa, el bou o el drac. Nomenat Perpetuador de les Festes de Santa Tecla, ha transmès la passió pel seguici a la família. Va fer d'escultor perquè va haver de fer un volum de tot el drac.
Janó diu que no canviaria res del que ha fet a la seva vida, però diu que ha viscut oprimit pel règim, li van prohibir fes coses com ballar sardanes.
El taller del Janó també va ser un cau de cultura. Als 80 s'hi trobaven importants historiadors, poetes, doctors, i encara ara, s'hi fan tertúlies, amb la seva experiència de gairebé un segle.
En aquestes tertúlies, com explica Janó, parlen de tot menys de política perquè no es posen d'acord per les diferències polítiques dels tertulians.
