Jaume Balagueró i Paco Plaza: "'REC 2' és 'REC' multiplicat per deu"
Els directors de "REC 2" han obert aquest dijous el Festival de Cinema Fantàstic de Sitges. Jaume Balagueró i Paco Plaza expliquen al 3cat24 què podem esperar d'aquesta segona part de "REC". Els encanta fer passar por i només temen no divertir els espectadors.
Periodista 324.cat
3 min
"REC 2" arriba als cinemes! De moment, hem vist el tràiler, on sona "Suspiros de Espanya". Una cançó folklòrica per a un film de zombis?
Sí, de fet hi ha dues raons perquè aquesta cançó aparegui en el tràiler. Una és que aquesta cançó apareix a la pel·li, però no desvelarem per què, quan ni com. I segona, hi havia una metàfora que ens semblava superinteressant en el fet de posar-la: perquè tot i ser una pel·lícula que ha funcionat molt bé internacionalment, per nosaltres continua sent una pel·lícula superlocalista, que passa a l'Eixample de Barcelona, amb veïns barcelonins, amb els bombers de Barcelona, és una pel·lícula molt "cañí" en aquest sentit. Per això reivindiquem la universalitat a través de la localitat, i per això ens semblava superguai posar aquesta cançó en una pel·li d'infectats i dir això és cine de zombis, cine de terror universal, però autènticament espanyol.
I en aquesta segona part, se us ha quedat petit l'edifici del número 34 de rambla Catalunya? Sortirem a fora?
S'ha quedat petit fins al punt que hem hagut de reconstruir parts en un plató, però sempre representant que són noves parts de l'edifici que l'espectador descobrirà quan entri. I sortir a fora… No desvelarem si aconseguim sortir o no, pero si s'aconsegueix sortir serà realment molt difícil.
Per situar-nos, la primera part acaba que ens arrossegàvem per terra pel pis. En aquest mateix punt comença "REC 2"?
Sí, però us puc avançar que només aparentment. Després descobrim que realment comença una mica abans. Però això ja s'ha d'entendre i descobrir a la pel·li.
I heu apostat per seguir molt fidels a l'estil REC. D'angoixa, de claustrofòbia, de sang… Trobarem algun ingredient nou o més d'algun d'aquests ingredients?
Trobarem el que vam trobar a "REC" multiplicat per deu, i a més trobarem altres coses. De fet, al final de "REC", s'insinuaven una sèrie d'elements fantàstics que tenien a veure amb l'església, amb possessions diabòliques, amb una nena portuguesa que havia estat segrestada. Tota una història que estava insinuada més o menys i aquí, i a "REC 2" aprofundirem totalment en això i descobrirem moltes coses noves.
I d'aquí aquest nou personatge que apareix, un mossèn?
Bé, de fet, jo no he dit mai que hi aparegui un capellà, però potser sí que n'apareix un. No puc desvelar res més!!!
El que és segur que apareixerà serà molta sang… Quanta n'hi haurà? Petits reguerons, rius o directament torrents?
Torrents, torrents… Però a la pel·li hi ha un ambient festiu, de revetlla, que fa que encara que hi hagi autèntics devessalls de sang, no arribi mai a ser desagradable per ningú. En aquest, sentit convido tothom, fins i tot les persones que es puguin fer enrere en sentir això, a anar a veure la pel·li i participar-hi, perquè al final la gent va a veure la pel·lícula i a participar-hi. És una pel·lícula molt participativa amb els espectadors, i sobretot per divertir-se.
A "REC" vau jugar molt amb el factor sorpresa, a tenir-nos a tots amb aquella tensió. Com us heu plantejat el repte de tornar-ho a aconseguir?
Teníem clar que no havíem d'intentar repetir la fórmula de la primera. Però sí mantenir l'esperit de càmera subjectiva perquè l'espectador continués estant totalment implicat en la història... Ara hem intentat sorprendre a través d'elements nous, hem explorat punts de vista diferents, hem jugat molt més amb les càmeres petites que estan incrustades als cascos dels GEOS.
Però també tenim la càmera d'uns pobres nois que es colen a l'edifici?
Sí. Hi ha dues narratives diferents que es complementen a la pel·lícula. Perquè en el moment que hi ha un GEO professional que està registrant tot el que passa… El que tu veus en una pantalla és molt diferent que el que veus quan hi ha uns xavals amb una càmera que podria ser un telèfon mòbil. En aquest cas és una handicam, però podria ser un telèfon mòbil amb el qual estan gravant com qui fa una gamberrada. La pel·lícula es va mutant en la seva forma, fins i tot cromàticament, i això és superinteressant.
(Continua llegint la PART II. Pregunta següent: I ja no tenim protagonista?)
Sí, de fet hi ha dues raons perquè aquesta cançó aparegui en el tràiler. Una és que aquesta cançó apareix a la pel·li, però no desvelarem per què, quan ni com. I segona, hi havia una metàfora que ens semblava superinteressant en el fet de posar-la: perquè tot i ser una pel·lícula que ha funcionat molt bé internacionalment, per nosaltres continua sent una pel·lícula superlocalista, que passa a l'Eixample de Barcelona, amb veïns barcelonins, amb els bombers de Barcelona, és una pel·lícula molt "cañí" en aquest sentit. Per això reivindiquem la universalitat a través de la localitat, i per això ens semblava superguai posar aquesta cançó en una pel·li d'infectats i dir això és cine de zombis, cine de terror universal, però autènticament espanyol.
I en aquesta segona part, se us ha quedat petit l'edifici del número 34 de rambla Catalunya? Sortirem a fora?
S'ha quedat petit fins al punt que hem hagut de reconstruir parts en un plató, però sempre representant que són noves parts de l'edifici que l'espectador descobrirà quan entri. I sortir a fora… No desvelarem si aconseguim sortir o no, pero si s'aconsegueix sortir serà realment molt difícil.
Per situar-nos, la primera part acaba que ens arrossegàvem per terra pel pis. En aquest mateix punt comença "REC 2"?
Sí, però us puc avançar que només aparentment. Després descobrim que realment comença una mica abans. Però això ja s'ha d'entendre i descobrir a la pel·li.
I heu apostat per seguir molt fidels a l'estil REC. D'angoixa, de claustrofòbia, de sang… Trobarem algun ingredient nou o més d'algun d'aquests ingredients?
Trobarem el que vam trobar a "REC" multiplicat per deu, i a més trobarem altres coses. De fet, al final de "REC", s'insinuaven una sèrie d'elements fantàstics que tenien a veure amb l'església, amb possessions diabòliques, amb una nena portuguesa que havia estat segrestada. Tota una història que estava insinuada més o menys i aquí, i a "REC 2" aprofundirem totalment en això i descobrirem moltes coses noves.
I d'aquí aquest nou personatge que apareix, un mossèn?
Bé, de fet, jo no he dit mai que hi aparegui un capellà, però potser sí que n'apareix un. No puc desvelar res més!!!
El que és segur que apareixerà serà molta sang… Quanta n'hi haurà? Petits reguerons, rius o directament torrents?
Torrents, torrents… Però a la pel·li hi ha un ambient festiu, de revetlla, que fa que encara que hi hagi autèntics devessalls de sang, no arribi mai a ser desagradable per ningú. En aquest, sentit convido tothom, fins i tot les persones que es puguin fer enrere en sentir això, a anar a veure la pel·li i participar-hi, perquè al final la gent va a veure la pel·lícula i a participar-hi. És una pel·lícula molt participativa amb els espectadors, i sobretot per divertir-se.
A "REC" vau jugar molt amb el factor sorpresa, a tenir-nos a tots amb aquella tensió. Com us heu plantejat el repte de tornar-ho a aconseguir?
Teníem clar que no havíem d'intentar repetir la fórmula de la primera. Però sí mantenir l'esperit de càmera subjectiva perquè l'espectador continués estant totalment implicat en la història... Ara hem intentat sorprendre a través d'elements nous, hem explorat punts de vista diferents, hem jugat molt més amb les càmeres petites que estan incrustades als cascos dels GEOS.
Però també tenim la càmera d'uns pobres nois que es colen a l'edifici?
Sí. Hi ha dues narratives diferents que es complementen a la pel·lícula. Perquè en el moment que hi ha un GEO professional que està registrant tot el que passa… El que tu veus en una pantalla és molt diferent que el que veus quan hi ha uns xavals amb una càmera que podria ser un telèfon mòbil. En aquest cas és una handicam, però podria ser un telèfon mòbil amb el qual estan gravant com qui fa una gamberrada. La pel·lícula es va mutant en la seva forma, fins i tot cromàticament, i això és superinteressant.
(Continua llegint la PART II. Pregunta següent: I ja no tenim protagonista?)
