La cadena perpètua revisable afectarà homicidis terroristes, múltiples i de menors o disminuïts
També genocidis i magnicidis. El ministre de Justícia ha presentat al Consell de Ministres la reforma del Codi Penal, que recull una altra nova figura: la custòdia de seguretat, per privar de llibertat un condemnat després de complir la pena de presó si es considera que continua sent perillós.
Redacció
2 min
El ministre de Justícia, Alberto Ruiz-Gallardón, introduirà en el Codi Penal la presó permanent revisable en la reforma que prepara. Així ho destaca l'informe que ha presentat al Consell de Ministres d'aquest divendres, que recull aquesta nova pena en els casos d'homicidis terroristes, en els assassinats posteriors a una agressió sexual, de menors de 16 anys i de persones especialment vulnerables, i en casos de genocidi i crims contra la humanitat, a més de magnicidis.
En funció de les circumstàncies de cada condemnat, el mateix tribunal que hagi dictaminat la pena la revisarà quan s'hagin complert entre 25 i 30 anys de presó; una revisió que podrà demanar l'afectat, amb una periodicitat màxima d'un any. Si no és el cas, es farà d'ofici cada dos anys.
La reforma també recull una nova figura: la custòdia de seguretat. Es tracta de privar de la llibertat el condemnat com a màxim durant deu anys per a casos excepcionals. La mesura s'aplicaria un cop complerta la pena de presó i després que un tribunal valorés si continua sent perillós.
"No es redueix cap dret fonamental"
El nou Codi Penal no és més repressiu. Segons el titular de Justícia, la reforma del text que prepara serà "profunda" i "respon a la realitat del segle XXI", "protegeix la societat" i "dóna resposta als delictes que més repugnen" amb l'enduriment de penes. Alhora, el ministre ha assegurat "ple encaix constitucional" i ha estat rotund quan ha afirmat que "no es redueix cap dret fonamental".
El ministre ha assegurat que no respon a "cap circumstància de cap naturalesa que a tots ens commou i ens fa pensar i meditar", i ha afegit que té "vocació d'estabilitat" i que respon a un compromís electoral del PP. Sobre els terminis de la tramitació, Gallardón ha dit que es farà "sense demora" però també "sense urgència".
Sense caràcter retroactiu
La reforma del Codi Penal no tindrà caràcter retroactiu, sinó que s'aplicarà en els delictes comesos a partir de l'entrada en vigor, un cop s'hagi aprovat a les Corts. Tot i això, sí que s'aplicarà en els casos en què sigui favorable per a l'acusat, pel principi constitucional de retroactivitat.
El ministre també ha anunciat que la reforma de la llei de l'avortament requereix un projecte a banda, i ha especificat que les penes pels delictes contra els símbols estatals, com per exemple la crema de banderes, es mantenen, ja que consideren que es tracta d'una "regulació adequada".
En funció de les circumstàncies de cada condemnat, el mateix tribunal que hagi dictaminat la pena la revisarà quan s'hagin complert entre 25 i 30 anys de presó; una revisió que podrà demanar l'afectat, amb una periodicitat màxima d'un any. Si no és el cas, es farà d'ofici cada dos anys.
La reforma també recull una nova figura: la custòdia de seguretat. Es tracta de privar de la llibertat el condemnat com a màxim durant deu anys per a casos excepcionals. La mesura s'aplicaria un cop complerta la pena de presó i després que un tribunal valorés si continua sent perillós.
"No es redueix cap dret fonamental"
El nou Codi Penal no és més repressiu. Segons el titular de Justícia, la reforma del text que prepara serà "profunda" i "respon a la realitat del segle XXI", "protegeix la societat" i "dóna resposta als delictes que més repugnen" amb l'enduriment de penes. Alhora, el ministre ha assegurat "ple encaix constitucional" i ha estat rotund quan ha afirmat que "no es redueix cap dret fonamental".
El ministre ha assegurat que no respon a "cap circumstància de cap naturalesa que a tots ens commou i ens fa pensar i meditar", i ha afegit que té "vocació d'estabilitat" i que respon a un compromís electoral del PP. Sobre els terminis de la tramitació, Gallardón ha dit que es farà "sense demora" però també "sense urgència".
Sense caràcter retroactiu
La reforma del Codi Penal no tindrà caràcter retroactiu, sinó que s'aplicarà en els delictes comesos a partir de l'entrada en vigor, un cop s'hagi aprovat a les Corts. Tot i això, sí que s'aplicarà en els casos en què sigui favorable per a l'acusat, pel principi constitucional de retroactivitat.
El ministre també ha anunciat que la reforma de la llei de l'avortament requereix un projecte a banda, i ha especificat que les penes pels delictes contra els símbols estatals, com per exemple la crema de banderes, es mantenen, ja que consideren que es tracta d'una "regulació adequada".
