La Conferència Episcopal avisa que les entitats sense ànim de lucre no paguen IBI
La polèmica entorn del pagament de l'impost de béns immobles per part de l'Església catòlica ha tingut aquest dilluns un punt d'inflexió. El president del govern espanyol ha assegurat que no té la intenció de canviar el concordat amb la Santa Seu per obligar a pagar aquest impost. Minuts abans, en declaracions a TV3, la Conferència Episcopal espanyola ha reclamat que, si es canvia la llei, que també paguin la resta d'entitats que avui dia n'estan exemptes.
Redacció
2 min
El patrimoni de l'Església és molt ampli i no només inclou els edificis històrics com les catedrals, temples i cases parroquials. També hi ha els convents i els monestirs dels diferents ordes, els pisos, locals i terrenys. L'Església està exemta de pagar l'impost de l'IBI des del 1979 per dues normatives: el concordat que té signat Espanya amb el Vaticà i la Llei de Mecenatge del 2002.
Aquest privilegi fiscal el comparteixen amb altres confessions religioses i amb partits polítics, i entitats sense ànim de lucre. Per tant, des de la Conferència Episcopal Espanyola diuen que si s'han de canviar les regles del joc, que canviïn per a tothom igual.
El vicesecretari d'Afers Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola, Fernando Jiménez Barriocanal, avisa que "es pot discutir si les exempcions fiscals són correctes o no, es pot ampliar o restringir el règim fiscal, però ha de ser igual per a tots".
El president del govern espanyol ja ha avançat aquest dilluns al migdia que ell no pensa fer cap canvi, malgrat la pressió dels partits d'esquerres, que en alguns ajuntaments fan la proposta en ferm.
A Catalunya, algunes veus crítiques defensen el pagament dels impostos, com la de Josep Torrens, d'Església Plural, que creu no només que l'Església hauria de pagar l'impost, sinó que la proposta hauria d'haver sortit d'ella mateixa.
Des de la Conferència Episcopal s'insteix en la labor social i en les repercussions que té el seu patrimoni, per exemple, per al turisme, i que se'n beneficia l'Estat. A més, confessen que els locals que tenen un ús comercial, ja paguen l'IBI.
La proposta del PSOE, recordem-ho, passa perquè els ajuntaments presentin mocions on s'insti l'Església a pagar l'IBI dels immobles que no estiguin dedicats al culte. Amb tot, alguns alcaldes socialistes com el de Lleida, Àngel Ros, s'hi han mostrat contraris.
Aquest privilegi fiscal el comparteixen amb altres confessions religioses i amb partits polítics, i entitats sense ànim de lucre. Per tant, des de la Conferència Episcopal Espanyola diuen que si s'han de canviar les regles del joc, que canviïn per a tothom igual.
El vicesecretari d'Afers Econòmics de la Conferència Episcopal Espanyola, Fernando Jiménez Barriocanal, avisa que "es pot discutir si les exempcions fiscals són correctes o no, es pot ampliar o restringir el règim fiscal, però ha de ser igual per a tots".
El president del govern espanyol ja ha avançat aquest dilluns al migdia que ell no pensa fer cap canvi, malgrat la pressió dels partits d'esquerres, que en alguns ajuntaments fan la proposta en ferm.
A Catalunya, algunes veus crítiques defensen el pagament dels impostos, com la de Josep Torrens, d'Església Plural, que creu no només que l'Església hauria de pagar l'impost, sinó que la proposta hauria d'haver sortit d'ella mateixa.
Des de la Conferència Episcopal s'insteix en la labor social i en les repercussions que té el seu patrimoni, per exemple, per al turisme, i que se'n beneficia l'Estat. A més, confessen que els locals que tenen un ús comercial, ja paguen l'IBI.
La proposta del PSOE, recordem-ho, passa perquè els ajuntaments presentin mocions on s'insti l'Església a pagar l'IBI dels immobles que no estiguin dedicats al culte. Amb tot, alguns alcaldes socialistes com el de Lleida, Àngel Ros, s'hi han mostrat contraris.
