La Conferència Episcopal Espanyola titlla de "trampós i desolador" el film "Mar adentro"

El director del departament i crític de cinema Juan Orellana ha exposat en diversos mitjans de comunicació catòlics que "Mar adentro" és "tramposa, ja que el que sembla normal, espontani i casual respon a un disseny de tiralínies per dosificar l'element ideològic". Orellana afirma que "com a aproximació al drama humà de Sampedro, la pel·lícula és correcta, no fa concessions de llàgrima fàcil". "En aquest sentit, Amenábar continua fidel al seu tarannà fred i distanciat, tot i que aquesta és la seva pel·lícula més carnal, més creïble." "Els personatges -afegeix en la seva crítica- semblen ponderats i aparentment s'ofereix un ventall de possibilitats davant la petició suïcida de Sampedro." "Però no pensem que darrere la subtilesa i elegància del film no batega una tesi clara. I aquesta tesi l'encarna el personatge de Belén Rueda: una vida retallada per la malaltia no val la pena. Dit d'aquesta manera, la vida no és un do, sinó un dret: tan lícit és mantenir-la com tallar-la. I tot, en nom de la llibertat personal." Tot i que pel crític res d'això es pregona demagògicament o discursivament en el film, Orellana afirma que cap "personatge encarna la concepció de la vida com un do". El crític del Departament de Cinema de la Conferència Episcopal Espanyola afegeix que Amenábar va oferir un últim "brindis a l'Església que va estar a punt d'arruïnar-li la pel·lícula". Es refereix a una escena en què un sacerdot tetraplègic visita Sampedro per animar-lo a viure. "És tan patètica, disparatada i inverosímil que esmicola el clima de serietat i contenció de la resta del film. És una cunya publicitària, rabiosament malintencionada i dirigida exclusivament contra tot el corpus moral catòlic", diu. En la revista "Pantalla", que edita la Conferència Episcopal Espanyola, Eva Latonda, una de les col·laboradores de la secció de cinema, critica la forma com Amenábar presenta la qüestió de l'eutanàsia i afirma que a "Mar adentro" no hi ha debat, "només exposició ideològica", i afegeix que es troba a faltar "una veritable anàlisi, unes quantes preguntes". Després de qualificar de "magistrals" les interpretacions dels actors, Latonda diu que la pel·lícula és "tan desoladora com desolador n'és el plantejament, que es queda en una anàlisi superficial en la qual el sentimentalisme i la compassió estan per sobre de la força de l'home per superar les adversitats".