La Dexeus limita les fecundacions als 50 anys per l'augment de dones grans que volen ser mares

Segons la llei, es pot ser donant de semen o d'òvuls fins als 35 anys. Però, en canvi, no hi ha límit d'edat per ser receptora d'aquestes cèl·lules i gestar un fill, que pot néixer quan la mare té ja cap a 60 anys. Això és el que ha passat a Barcelona, on ja han nascut o estan a punt de néixer mitja dotzena de criatures sanes de mares d'aquesta edat, que es van sotmetre a un tractament de reproducció assistida a l'Institut Dexeus. Casos semblants s'havien donat ja en altres països. I és que, tècnicament, no hi ha cap inconvenient. Els òvuls provenen de dones joves i els metges han fet front a alguns riscos per a l'adaptació de l'organisme d'una dona de prop de 60 anys a l'embaràs, com la diabetis o la hipertensió. Però l'augment espectacular de dones d'edat avançada que demanaven quedar embarassades ha portat l'equip de la Dexeus a fixar a partir d'ara un límit per atendre els casos als 50 anys. A partir d'aquí queda obert un debat social que no només hauria de ser discutit entre els metges. El més difícils és equilibrar el desig d'una dona de ser mare a qualsevol edat, amb el benestar afectiu del fill i amb la possibilitat de convivència i de compartir vida amb aquella mare gran que ha decidit tirar endavant l'embaràs. L'expectativa de vida de les dones catalanes s'acosta als 82 anys. Teòricament, doncs, els nens nascuts d'questes mares grans les podrien tenir durant una vintena d'anys. Però, en quines condicions? En el moment que una parella decideix tenir un fill, entren en joc les situacions personals de cada vida, que en ocasions poden ser molt complicades. Com la mort d'un fill ja gran, o que la parella s'hagi consolidat a una edat avançada de la dona. Són situacions que afecten poc, però que s'afegeixen al debat pendent d'adequar la llei a la ciència i normalitzar socialment conceptes de tota la vida que ja no volen dir el mateix que abans, com el de la maternitat.