La falta d'implicació ciutadana dificulta l'aprenentatge del català per part dels immigrants
La immigració extracomunitària que arriba a Catalunya té evidents desavantatges a l'hora d'aprendre català. Primer, perquè l'immigrant viu i es relaciona sovint amb persones del seu mateix origen, parteix d'una situació econòmica desafavorida i la precarietat laboral en què treballa dificulta encara més l'accés a un curs d'aprenentatge. A més, algunes d'aquestes persones estan en procés d'alfabetització i és el primer cop que tenen contacte amb l'alfabet llatí. Curiosament, però, un estudi elaborat per Òmnium Cultural, la Plataforma en Defensa de la Llengua i la Fundació Jaume I, revela que la demanda de cursos de català supera amb escreix l'oferta existent.
1 min
L'estudi, elaborat per tres sociòlegs i una antropòloga, reclama una redistribució dels recursos econòmics, més flexibilitat horària, una atenció específica per a cada col·lectiu i la implicació de la societat civil. Marta Rovira, una de les sociòlogues que han participat en la investigació assegura que "el més crític com a resultat de l'estudi és que, per molt que es formi aquests immigrants, després, quan aquestes persones surten al carrer, es troben que ningú no els parla en català". "I aquest és un costum difícil de canviar, però sobre el qual s'ha d'actuar ràpidament", afegeix. Els cursos de català que la Generalitat fa a través del Consorci de Normalització Lingüística i que van adreçats a aquests col·lectius han augmentat un 70%. Des del febrer, els cursos d'iniciació són tots gratuïts i durant el juliol i agost es doblarà l'oferta respecte de l'any passat.
