La fi d'Unnim escriu l'últim capítol de tres caixes històriques
En només 3 anys, el mapa financer català, amb una història que es remunta al segle XIX, s'ha reduït a la meitat. Des de l'esclat de la crisi financera, el Banc d'Espanya ha apostat per concentrar entitats per fer-les més grans i fortes. A Catalunya es partia de 10 caixes i van ser precisament Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu, les primeres a començar els tràmits per fusionar-se i convertir-se en Unnim. Aquest dimecres, el BBVA s'ha adjudicat la subhasta del Banc d'Espanya per l'entitat catalana.
TV3
2 min
Caixa Sabadell, Caixa Terrassa i Caixa Manlleu van aixecar el vol al segle XIX. Les tres caixes catalanes han viscut durant tres segles diferents, primer com a entitats autònomes molt arrelades al territori i els últims gairebé dos anys sota el paraigua d'Unnim. Amb la compra d'Unnim per part del BBVA, desapareixen del tot tres caixes d'estalvis que van néixer per fomentar que les classes més populars fessin guardiola.
Caixa Sabadell és la segona més antiga de Catalunya i ha viscut gran part de la seva història entre les parets modernistes de la seva seu. L'entitat vallesana va néixer el 1859 en plena ebullició industrial i en una època amb un flux de capital prou gran per necessitar una caixa que gestionés els diners dels ciutadans.
A pocs quilòmetres i amb pocs anys de diferència, el 1877 va crear-se Caixa Terrassa, orientada principalment a famílies i particulars, el primer any que es va posar en marxa va aconseguir que els clients hi dipositessin fins a 17.000 pessetes en estalvis.
Ja a les darreries de segle, el 1896, sortia a Osona Caixa Manlleu. Les dificultats econòmiques i socials de la plana de Vic d'aquella època van portar el bisbe Josep Morgades i un grup d'industrials a crear aquesta caixa.
Totes tres caixes van centrar-se molt en l'activitat de la seva zona, fins que, a partir de la dècada dels 70, van començar l'expansió per tot Catalunya. Ja entrats al segle XXI, en plena crisi econòmica, no van dubtar a ser els capdavanters en els processos de fusions per sobreviure a les turbulències financeres.
L'exposició al sector immobiliari, els préstecs fàcils de l'època de bonança o els productes d'inversió de massa risc els van veure arrossegats a crear Unnim. Però no n'hi ha hagut prou per superar la crisi ni les exigències del govern espanyol per concentrar el mapa financer amb entitats grans i sòlides. Aquest dimecres s'ha apagat la música d'aquestes tres entitats històriques catalanes.
Caixa Sabadell és la segona més antiga de Catalunya i ha viscut gran part de la seva història entre les parets modernistes de la seva seu. L'entitat vallesana va néixer el 1859 en plena ebullició industrial i en una època amb un flux de capital prou gran per necessitar una caixa que gestionés els diners dels ciutadans.
A pocs quilòmetres i amb pocs anys de diferència, el 1877 va crear-se Caixa Terrassa, orientada principalment a famílies i particulars, el primer any que es va posar en marxa va aconseguir que els clients hi dipositessin fins a 17.000 pessetes en estalvis.
Ja a les darreries de segle, el 1896, sortia a Osona Caixa Manlleu. Les dificultats econòmiques i socials de la plana de Vic d'aquella època van portar el bisbe Josep Morgades i un grup d'industrials a crear aquesta caixa.
Totes tres caixes van centrar-se molt en l'activitat de la seva zona, fins que, a partir de la dècada dels 70, van començar l'expansió per tot Catalunya. Ja entrats al segle XXI, en plena crisi econòmica, no van dubtar a ser els capdavanters en els processos de fusions per sobreviure a les turbulències financeres.
L'exposició al sector immobiliari, els préstecs fàcils de l'època de bonança o els productes d'inversió de massa risc els van veure arrossegats a crear Unnim. Però no n'hi ha hagut prou per superar la crisi ni les exigències del govern espanyol per concentrar el mapa financer amb entitats grans i sòlides. Aquest dimecres s'ha apagat la música d'aquestes tres entitats històriques catalanes.
