La Fiscalia investiga per primer cop la mort de milers d'espanyols en camps d'extermini nazis
La Fiscalia investiga per primer cop la mort de milers d'espanyols en camps d'extermini nazi. Coincidint amb el 80è aniversari de l'alliberament de Mauthausen, la Fiscalia de Memòria Democràtica vol aclarir si els règims franquista i nazi van col·laborar en la detenció i deportació de milers de persones que estaven exiliades a França fugint de la dictadura.
La Fiscalia ha obert una investigació per aclarir les responsabilitats i l'existència d'una possible estratègia conjunta entre la dictadura de Francisco Franco i el règim nazi en la detenció i trasllat de milers d'espanyols a camps d'extermini nazis.
En el 80 aniversari de l'alliberament dels camps de Mauthausen i Gusen, situats a Àustria, el 5 de maig del 1945, la fiscal de sala de Drets Humans i Memòria Democràtica, Dolores Delgado, ha iniciat aquestes diligències d'investigació, en compliment de la llei de memòria democràtica.
Segons ha explicat el Ministeri Públic aquest dilluns, dia d'homenatge als espanyols deportats i morts en els camps de concentració nazis i a totes les víctimes del nazisme d'Espanya, la investigació abastarà l'arrest i trasllat de milers d'espanyols exiliats a França als camps de Mauthausen i Gusen. Allà van ser sotmesos a treballs forçats, tortura, desaparició i assassinat.
La investigació pretén aclarir aquestes "greus violacions del Dret Internacional dels Drets Humans i del Dret Internacional Humanitari comeses en el context de crims contra la humanitat".
Delgado va sol·licitar al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, liderar aquesta investigació després l'expedient tramitat per la magistrada del Registre Civil Central per a la inscripció de la defunció de 4.435 espanyols, principalment en aquells camps, molts dels quals no s'han pogut identificar encara.
Més de 9.000 republicans internats
Diumenge que ve, 11 de maig, tindrà lloc l'acte de commemoració del 80 aniversari de l'alliberament del camp de concentració i extermini nazi de Mauthausen. Entre 90.000 i 100.000 persones van ser assassinades i hi van ser deportats més de 7.000 republicans espanyols entre 1940 i 1945. En aquest sentit, es calcula que més de 9.000 republicans van ser internats en camps nazis i al voltant de la meitat van morir.
Aquests "rotspanier" (espanyols vermells), qualificats per les forces nazis, van ser catalogats com a "enemics polítics i apàtrides", ja que el règim franquista es va desentendre d'ells, i gran part va morir en camps d'extermini.
