La Generalitat preveu una caiguda dels ingressos de gairebé 2.500 milions aquest any
La crisi del coronavirus ha impactat de ple en les finances catalanes i no només per la despesa sanitària sobrevinguda. Segons han explicat a TV3 fonts del Departament d'Economia, el daltabaix en els ingressos de la Generalitat és equiparable al de la despesa sanitària que ha generat la Covid.
La previsió que tenen ara mateix és que els ingressos baixaran aquest any al voltant de 2.415 milions d'euros. El gruix, 2.015 milions, per la caiguda de la recaptació dels tributs propis, i la resta, uns 400 milions d'euros, per la reducció d'algunes transferències, com les de les polítiques d'ocupació: 215 milions d'euros menys, que el govern espanyol va retallar per fer front al pagament de prestacions.
També s'han reduït en 400 milions d'euros els ingressos de les empreses públiques, com ara l'ATM o l'ACA (l'Agència Catalana de l'Aigua).
Una factura de més de 5.000 milions d'euros
Pel que fa a la despesa, el cost sanitari addicional previst és de 1.800 milions d'euros per a tot l'any. S'hi han de sumar 460 milions d'euros més d'altres departaments que han pres mesures de tipus social, com ara les beques menjador. Són en total 2.260 milions d'euros de despesa sobrevinguda sense comptar la que s'haurà de fer en educació i que encara no s'ha quantificat.
Entre la major despesa i la caiguda de la recaptació, la factura de la Covid per a les finances públiques catalanes s'enfilaria a més de 5.000 milions d'euros. Unes estimacions que, com insisteixen des del departament d'Economia, poden variar en funció de com evolucionin tant la crisi sanitària com l'econòmica.
Catalunya i Madrid s'emporten el 40% del fons Covid
Ara per ara, aquestes previsions evidencien, en qualsevol cas, que els 3.200 milions d'euros que rebria Catalunya del fons Covid del govern espanyol (segons calcula el govern) són insuficients. Des de la conselleria s'insisteix a reclamar que els 16.000 milions totals del fons s'apugin a 25.000.
Catalunya és la segona comunitat més beneficiada, després de Madrid (entre totes dues s'emportarien al voltant del 40% del fons autonòmic), per ser les més afectades per la pandèmia. Així es desprèn dels criteris de repartiment d'aquestes ajudes que ahir va publicar el BOE i que ja han aixecat les crítiques d'algunes autonomies que en surten menys beneficiades.
El primer tram dels diners es rebrà al juliol, però els responsables de les finances autonòmiques esperen que, abans, Hisenda doni llum verda a un dèficit més gran, que permeti assumir ara les despeses derivades de la pandèmia.
Aragonès, concretament, reclama apujar-lo del -0,2% actual fins al -1%. Però també aspira a rebre un pessic del pla de reconstrucció europeu, amb ajudes a fons perdut, no préstecs, de manera que l'endeutament creixi el mínim possible, ja que tard o d'hora aquests diners s'hauran de tornar.
El cop més fort a les finances catalanes pot venir, no obstant, d'aquí un parell d'anys, quan es liquidin els ingressos del model de finançament. De moment, Hisenda envia a les comunitats les bestretes a compte, com si res no hagués passat, a partir d'una previsió inicial.
Però d'aquí dos anys es passaran comptes dels grans impostos, l'IRPF i l'IVA, que són els que aporten el gruix de la recaptació, i si no es decideix el contrari, s'hauran de tornar diners a l'Estat. Però tal com estan les coses, qui pensa en el 2022?
