La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 1 de juny
Biden diu que enviarà coets de precisió a Ucraïna i Rússia alerta del risc d'enfrontament
Els Estats Units proporcionaran a l'exèrcit ucraïnès coets de precisió que augmentaran la seva capacitat de fer front a les forces russes desplegades a Ucraïna.
En un article d'opinió publicat al The New York Times, el president nord-americà, Joe Biden, ha defensat la decisió per enfortir Ucraïna de cara a les negociacions de pau.
"Ens hem mogut ràpidament per enviar a Ucraïna una quantitat important d'armes i municions perquè pugui lluitar al camp de batalla i estar en la posició més forta possible a la taula de negociacions."
El sistema HIMARS anunciat per Biden permet fer atacs de precisió des de gairebé 80 quilòmetres de distància. A banda, els Estats Units també faran arribar a Ucraïna altres armes com drons o míssils antiaeris.
En total, la Casa Blanca ha anunciat un nou paquet armamentístic valorat en 700 milions de dòlars.
Vehicle de l'exèrcit dels EUA amb el sistema HIMARS, l'any 2020, a Okinawa, al Japó (Wikimedia Commons/US Marine Corps) Un paquet que el viceministre d'Exteriors rus, Serguei Riabkov, en declaracions a l'agència estatal RIA Novosti ja ha dit que és "extremadament negatiu" i que fa créixer el risc d'enfrontament directe entre Rússia i els Estats Units.
El govern nord-americà s'ha afanyat a desmentir aquest risc i ha assegurat que "els ucraïnesos utilitzaran aquests sistemes per repel·lir els avenços russos en territori d'Ucraïna, però no seran utilitzats contra objectius en territori de Rússia".
Dia 98 de la guerra a Ucraïna
Aquest dimecres fa 98 dies que va començar la guerra a Ucraïna, amb la invasió de l'exèrcit rus, que aquest dimarts ha deixat els titulars que resumim a continuació:
- Rússia ja controla bona part de Severodonetsk, una ciutat clau a l'est d'Ucraïna on es lliuren forts combats entre russos i ucraïnesos. Segons el governador ucraïnès de la regió de Lugansk, Serhí Haidai, els soldats russos controlen la major part de la ciutat i Severodonetsk ha estat destruïda en un 90%.
- La invasió d'Ucraïna ha provocat la mort de més de 4.000 persones entre la població civil i gairebé 5.000 ferits, segons dades publicades aquest dimarts per l'Oficina de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Drets Humans.
- L'èxode ucraïnès arriba als 6,8 milions de refugiats i supera el sirià, segons dades de l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR).
- La justícia ucraïnesa ha identificat 15.000 casos de presumptes crims de guerra a tot el país. Milers serien al Donbass, ha dit la fiscal general ucraïnesa, de visita a la Haia, mentre les forces russes avancen en aquesta regió oriental, la seva prioritat estratègica.
- L'empresa russa Gazprom ha complert la seva amenaça i aquest dimarts ha tancat l'aixeta del gas als Països Baixos després que aquest país s'hagi negat a pagar en rubles. Pel mateix motiu, Gazprom ha confirmat aquest dimarts que dimecres tallarà el gas a les companyies Ørsted, principal grup energètic de Dinamarca, i Shell Europe, que subministra gas a Alemanya.
- Aquest dimarts s'ha sabut que ha sortit del port de Mariúpol el primer vaixell des que l'exèrcit rus va ocupar del tot la ciutat: seria un vaixell carregat de metall i se n'hauria anat cap a Rússia.
L'Unicef diu que 5,2 milions de nens ucraïnesos necessiten ajuda humanitària
Uns 5,2 milions de nens i nenes ucraïnesos, entre ells 2,2 milions refugiats en altres països, necessiten urgentment ajuda humanitària a conseqüència d'una guerra que ha obligat a deixar la seva llar a dos de cada tres menors, ha advertit avui el Fons de l'ONU per a la Infància (Unicef).
La guerra està tenint "conseqüències devastadores per als infants a una escala i a una velocitat no vistes des de la Segona Guerra Mundial", ha assegurat l'Unicef en un comunicat que es publica en coincidència amb la celebració a Ucraïna, i altres països, del Dia del Nen avui, 1 de juny.
Dues nenes ucraïneses de Tokmak en un refugi per a desplaçats a Zaporíjia, el 15 de maig (Reuters/Gleb Garanich)Almenys 262 infants han estat assassinats i 415 més han resultat ferits en el conflicte, principalment en atacs amb armes explosives en zones poblades, i moltes d'aquestes ofensives han danyat o destruït infraestructures vitals per a la infància, incloent-hi centenars de centres educatius i d'instal·lacions sanitàries.
L'agència de les Nacions Unides alerta que els menors que fugen de la violència a Ucraïna corren un greu risc de patir separació familiar, violència, abusos, explotació sexual, així com de caure en xarxes de tràfic d'éssers humans.
Zelenski reconeix que Ucraïna perd cada dia entre 60 i 100 soldats
El president d'Ucraïna reconeix que la situació, especialment al Donbass, és "molt difícil" i que moren "entre 60 i 100 soldats en acció cada dia i unes 500 més resulten ferits".
Ho ha assegurat al mitjà nord-americà Newsmax, on Volodímir Zelenski ha tornat a reiterar el missatge que el seu país és el "perímetre defensiu" davant Rússia: "És una barrera física formada per la nostra gent."
Segons Zelenski, "Rússia no s'aturarà amb Ucraïna, segur":
Els altres països, les antigues repúbliques de l'URSS i els membres de la UE, o alguns d'ells que ja són membres de l'OTAN, ja estan sota amenaça.
En l'últim discurs del president ucraïnès d'aquesta matinada, ha agraït als països europeus l'acord per "limitar significativament les importacions de petroli de Rússia".
Sobre el terreny, el president ucraïnès assegura que "Severodonetsk, Lissitxansk, Kuràkhove són ara l'epicentre de la confrontació. Hi ha una planta de producció química a gran escala a Severodonetsk i els atacs de l'exèrcit rus a la zona, inclosos els bombardejos aeris, són simplement una bogeria".
Zelenski assegura que les tropes ucraïneses "tenen cert èxit en la direcció de Kherson i avancen a Khàrkiv".
Zelenski en una visita Khàrkiv (Reuters)Gazprom talla el gas a la danesa Orsted i a Shell Europe
El gegant gasístic rus Gazprom ha tallat "totalment" el gas a les companyies Orsted, principal grup energètic de Dinamarca, i a Shell Energy Europe, que subministra gas a Alemanya, després que aquestes s'hagin negat a pagar pel combustible en rubles, la moneda russa.
Ahir Gazprom ja va avançar que tallaria el subministrament a aquestes companyies, cosa que s'ha confirmat aquest dimecres.
Putin utilitza la potent companyia de gas per mirar de contrarestar les sancions internacionals (Reuters)Rússia obliga des de l'1 d'abril a tots els clients estrangers de països considerats "inamistosos" a pagar el gas en rubles. Això vol dir, entre d'altres, tots els països de la UE.
Algunes empreses s'han negat a les exigències de Gazprom, i aquesta ja ha tallat el subministrament als Països Baixos, Polònia, Bulgària i Finlàndia.
Mor en combat a Donetsk un destacat franctirador rus
El soldat rus Alexander Kislinski, considerat per alguns el millor franctirador de Rússia, hauria mort fa una setmana a Donetsk en combat amb l'exèrcit ucraïnès.
Ho ha assegurat aquest dimarts el setmanari nord-americà Newsweek, que cita fonts russes que ho haurien divulgat a través de les xarxes socials, sobretot la russa Vkontakte i també Telegram.
Es fan ressò de l'especialista en polítiques de defensa de Rússia Rob Lee, que ha penjat imatges del funeral de Kislinski, que s'hauria celebrat el 27 de maig al seu poble d'origen.
Les fotografies i la notícia les hauria divulgades la setmana passada el perfil Patriotes de Rússia a Vkontakte, que va assegurar que el seu paper a la invasió d'Ucraïna va ser "molt eficaç":
Ahir un valent guerrer i heroi, el franctirador sènior de les forces especials Alexander Kislinski, va ser enterrat al seu poble natal. Va morir mentre lluitava a Donetsk, no només contra el nazisme, sinó també defensant el poble i la terra russa.
Biden diu que enviarà coets de precisió a Ucraïna i Rússia alerta del risc d'enfrontament
Els Estats Units proporcionaran a l'exèrcit ucraïnès coets de precisió que augmentaran la seva capacitat de fer front a les forces russes desplegades a Ucraïna.
En un article d'opinió publicat al The New York Times, el president nord-americà, Joe Biden, ha defensat la decisió per enfortir Ucraïna de cara a les negociacions de pau.
Ens hem mogut ràpidament per enviar a Ucraïna una quantitat important d'armes i municions perquè pugui lluitar al camp de batalla i estar en la posició més forta possible a la taula de negociacions.
El sistema HIMARS anunciat per Biden permet fer atacs de precisió des de gairebé 80 quilòmetres de distància. A banda, els Estats Units també faran arribar a Ucraïna altres armes com drons o míssils antiaeris.
En total, la Casa Blanca ha anunciat un nou paquet armamentístic valorat en 700 milions de dòlars.
Vehicle de l'exèrcit dels EUA amb el sistema HIMARS, l'any 2020, a Okinawa, al Japó (Wikimedia Commons/US Marine Corps)Un paquet que el viceministre d'Exteriors rus, Serguei Riabkov, en declaracions a l'agència estatal RIA Novosti ja ha dit que és "extremadament negatiu" i que fa créixer el risc d'enfrontament directe entre Rússia i els Estats Units.
El govern nord-americà s'ha afanyat a desmentir aquest risc i ha assegurat que "els ucraïnesos utilitzaran aquests sistemes per repel·lir els avenços russos en territori d'Ucraïna, però no seran utilitzats contra objectius en territori de Rússia".
Moltes ciutats ucraïneses entren a la llista de patrimoni destruït per una guerra
Nombroses ciutats ucraïneses han entrat a la llista de patrimoni històric destruït per una guerra. En aquest cas, i després de 98 dies de conflicte, molts dels atacs al llegat cultural encara no s'han pogut documentar.
De moment, el Ministeri de Cultura d'Ucraïna té denúncies de més de 300 llocs d'interès patrimonial atacats des que va començar la invasió russa, el 24 de febrer.
El moment en què un míssil rus destrueix un centre cultural en una població de la regió de Khàrkiv (Reuters)Hi ha edificis religiosos, com esglésies ortodoxes, mesquites i sinagogues, a més de documents històrics, museus, teatres, biblioteques i una llarga llista del que fins ara s'ha pogut documentar, feina complicada mentre continua la guerra i, sobretot, en zones ocupades per Rússia.
La Unesco en té registrats prop d'un centenar, majoritàriament edificis religiosos. La directora general d'aquest organisme de les Nacions Unides, Audrey Azoulay, ha dit que "s'haurà de mobilitzar la comunitat internacional per reconstruir el patrimoni cultural d'Ucraïna quan acabi la invasió", tal com es va fer a Mostar després de la guerra dels Balcans als anys 90 o a Mossul, a l'Iraq, després d'estar en mans d'Estat Islàmic.
Donetsk, Lugansk i Kherson podrien votar l'adhesió a Rússia al juliol
Les regions ucraïneses de Donetsk, Lugansk i Kherson, controlades majoritàriament per l'exèrcit rus, podrien celebrar referèndums per decidir si ingressen a la Federació Russa al mes de juliol.
"No descarto que això pugui passar ja al juliol, no vull predir on passarà, però suposo que els territoris alliberats celebraran el referèndum més o menys al mateix temps", ha afirmat Leonid Slutski, negociador rus per a Ucraïna i cap de la comissió d'exteriors de la Duma russa.
Aquest mateix dimecres, Andrei Turtxak, el secretari del consell general de Rússia Unida, el partit de Vladímir Putin, va pronosticar que les regions de Donetsk, Lugansk, Kherson i Zaporíjia s'integrarien properament a Rússia.
El portaveu del Kremlin, Dmitri Peskov, ha defensat que "la gent ha d'escollir per ella mateixa el seu futur i tant els habitants de Lugansk i Donetsk com els d'altres territoris com Kherson i Zaporíjia hauran de prendre una decisió en el futur".
El president rus, Vladímir Putin, va reconèixer les autoproclamades repúbliques de Donetsk i Lugansk dies abans de l'inici de la invasió d'Ucraïna i va justificar l'ofensiva per la necessitat de defensar la població d'aquests territoris.
Rastre de destrucció a Zaporíjia (Reuters)Ucraïna promet no utilitzar míssils dels Estats Units contra Rússia
El govern ucraïnès s'ha compromès a utilitzar els míssils de llarg abast enviats pels Estats Units només com a defensa.
Kíiv assegura que aquests míssils no serviran per atacar objectius en territori rus, segons ha afirmat el secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken:
És Rússia la que està atacant Ucraïna i no al revés. La millor manera de parar una escalada és aturar l'agressió i la guerra.
El president dels Estats Units, Joe Biden, ha anunciat un nou paquet d'ajuda militar a Ucraïna per valor de 700 milions de dòlars, que inclou sistemes de coets de precisió.
El secretari d'Estat nord-americà, Antony Blinken (EFE)L'OTAN convocarà una reunió de Suècia, Finlàndia i Turquia
El secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, ha anunciat que té intenció de convocar una reunió a Brussel·les amb representants de Suècia, Finlàndia i Turquia per resoldre el veto d'Ankara a l'entrada dels països nòrdics a l'Aliança Atlàntica.
En una roda de premsa des de Washington, on s'ha reunit amb el secretari d'estat nord-americà, Antony Blinken, Stoltenberg ha dit que té intenció de celebrar aquesta reunió abans de la cimera de finals de juny a Madrid:
Finlàndia i Suècia han deixat clar que estan disposats a asseure's per abordar les preocupacions que té Turquia
Arran de la invasió russa d'Ucraïna, tant Suècia com Finlàndia van demanar l'entrada a l'OTAN en considerar que la seva seguretat estava amenaçada.
El president turc, Recep Tayip Erdogan, vol vetar-ne la incorporació perquè considera que donen suport al "terrorisme" del Partit dels Treballadors del Kurdistan.
Jens Stoltenberg i Antony Blinken, reunits a Washington (Reuters/Leah Millis)
