La guerra de Rússia contra Ucraïna, en directe: avui, 29 de maig

Aquest diumenge ja fa 95 dies que Rússia va començar la invasió a Ucraïna. Tot seguit repassem les informacions més destacades d'aquest dissabte:

- Confusió sobre qui controla Severodonetsk, l'últim bastió ucraïnès de l'autoproclamada república russa de Lugansk. Segons el governador prorús, les tropes de Putin ja han començat a entrar a la ciutat, on l'ofensiva hauria provocat 1.500 morts i la destrucció de pràcticament tota la ciutat. Per contra, l'exèrcit ucraïnès assegura que resisteixen i que els russos s'han hagut de replegar.

- Putin ha firmat l'ampliació del límit d'edat per servir a l'exèrcit, que era dels 18 als 40 anys. L'objectiu seria poder comptar amb especialistes en l'ús d'armament de precisió i armament pesant, que acostumen a tenir entre 40 i 45 anys

- La central tèrmica de Sloviansk, a la regió ucraïnesa de Donetsk, ha suspès operacions davant l'avenç de l'ofensiva russa en aquesta zona del Donbass. La decisió l'ha pres l'empresa per la necessitat d'evacuar els treballadors i les famílies d'una zona que queda enmig del combat amb les tropes russes

- Rússia ha publicat imatges del llançament en fase de proves de Zircon, un míssil hipersònic que hauria arribat a 1.000 km, des del mar de Barents cap a un objectiu del mar Blanc.

- Presoners de guerra ucraïnesos capturats majoritàriament a Mariúpol, i alliberats per l'intercanvi de presos, denuncien que han patit tortures i abusos sexuals durant el captiveri. Els haurien portat en centres de detenció on patien tortures físiques durant els interrogatoris, i les dones també van ser sotmeses a abusos sexuals i tortures psicològiques.

- Macron i Scholz han insistit Putin, durant una trucada conjunta, a alliberar els presos que va capturar a siderúrgica d'Azovstal. També volen que permeti la sortida via marítima del gra produït a Ucraïna. Putin els hauria dit que està disposat a estudiar-ho.

- Ucraïna ha començat a rebre míssils antivaixell Harpoon de Dinamarca i obusos autopropulsats dels Estats Units, segons ha explicat el ministre de Defensa. La intenció és destinar-los a la defensa marítima en zones clau com Odessa. Zelenski assegura que són a prop de superar Rússia en capacitat per atacar.

- Finlàndia espera avenços aviat en la seva integració a l'OTAN. Des de Washington, el ministre d'Exteriors diu que és molt important que hi hagi avenços, i assegura que les negociacions de Finlàndia i Suècia amb Turquia, el país més reticent a la integració, van bé.

El president d'Ucraïna, Volodímir Zelenski, ha dit aquest dissabte que Rússia ha de ser declarat com un "Estat terrorista" com a mostra "la realitat diària" al seu país des de la invasió russa des de fa 94 dies.

En el seu discurs nocturn, el president ucraïnès ha informat que aquest dissabte l'exèrcit rus ha llançat "atacs absolutament insensats i obertament bàrbars a la regió de Sumi", amb míssils i morters.

Només a la regió de Donetsk, almenys tres civils van morir i cinc més van resultar ferits en els atacs russos, que també van destruir o van fer malbé 15 béns civils, inclosos 14 edificis residencials, segons ha explicat l'agrupació de Forces Conjuntes en declaracions recollides per l'agència Ukrinform.

Zelenski diu que a la reunió del Consell Europeu, del 30 i el 31 de maig, hi parlarà sobre el terror, "que s'ha convertit de fet en l'única forma d'acció de l'Estat rus en relació amb Europa". "Terror a la terra d'Ucraïna. Terror al mercat energètic d'Europa, no només del nostre país. Terror al mercat d'aliments, a escala global. I quin terror serà el proper?", s'ha preguntat el president ucraïnès, que assegura que "només junts, tots els europeus, podrem aturar aquesta política d'aquest Estat".

Des del 24 de febrer, el dia de l'inici de la invasió russa a Ucraïna que va donar el tret de sortida a la guerra, onze aeroports russos repartits entre la regió central i sud de Rússia es mantenen tancats per ordre de l'agència federal russa de transport aeri, la Rosaviatsia, per motius de seguretat.

En un comunicat, el regulador rus del transport ha anunciat que la "restricció temporal" de vols d'aquests onze aeroports es prorroga una setmana més, fins al 6 de juny a les 03.45 de Moscou.

Els aeroports afectats són els d'Anapa, Belgorod, Bryansk, Voronezh, Gelendzhik, Krasnodar, Kursk, Lipetsk, Rostov-on-Don, Simferopol i Elista. L'agència federal russa recomana reorganitzar el transport de passatgers en rutes alternatives que incloguin els aeroports de Sotxi, Volgograd, Mineralnye Vody, Stavropol i Moscou.

Segons algunes fonts, el passat 26 de març l'agència reguladora del transport aeri va patir un potent ciberatac en què s'haurien destruït 65 TB de dades que van incloure arxius en servidors, correus electrònics de més d'un any d'antiguitat i diferents eines de gestió. L'atac va provocar, segons apunten les fonts, que tot el departament hagués de gestionar tota la seva operativa amb documentació física, en paper, i que el seu lloc web oficial es quedés sense servei durant hores.  

Una campanya inèdita de crowdfunding per comprar material militar pesant ha arribat al seu objectiu gràcies a la col·laboració de la ciutadania lituana. Tres dies i mig després que el proveïdor lituà d'internet, Laisvés TV, iniciés la campanya, el dimecres 25 de maig, les microdonacions de centenars de ciutadans han assolit l'objectiu marcat per comprar l'icònic dron militar turc Bayraktar TB2 i donar-lo a l'exèrcit ucraïnès. 

Molts ciutadans lituans s'han unit a la campanya pel sentiment de vinculació que comparteixen amb els ucraïnesos, amb qui mantenen una història compartida: els dos països són antics membres de la Unió Soviètica i viuen sota l'amenaça de les ambicions expansionistes russes.

Tal com anunciava divendres per Twitter la primera ministra de Lituània, Ingrida Simonyte, la meitat dels fons necessaris ja s'havien aconseguit en dos dies. La mateixa Simonyte ha donat suport públicament a la campanya.

"Aquestes recaptacions de fons innovadores i inesperades tornen a mobilitzar les persones. Ja ens trobem en el tercer mes de la invasió... i és important evitar acostumar-s'hi", va declarar la primera ministra a Laisvés TV.

No constaven campanyes similars en la història de les campanyes de micromecenatge. "Aquest és el primer cas de la història en què la gent comuna recapta diners per comprar una cosa com un Bayraktar. No té precedents, és increïble", ha declarat Beshta Petro, ambaixadora d'Ucraïna a Lituània, a Laisves TV.

Els drons turcs Bayraktar s'han convertit en una arma icònica per la defensa de l'exèrcit ucraïnès. Gràcies a les seves característiques i la seva efectivitat contra les forces russes, Ucraïna ha aconseguit un important avantatge estratègic, fins al punt que les forces ucraïneses hi han dedicat cançons i hi ha hagut ciutadans que han posat el seu nom a les mascotes.

El centre administratiu del territori controlat per Ucraïna a la regió de Donetsk, a l'est del país, s'ha quedat sense llum a conseqüència dels combats amb les forces russes.

Ho ha anunciat l'alcalde de la ciutat de Kramatorsk, Oleksandr Hontxarenko, que assegura que tampoc tenen electricitat en cap de les poblacions veïnes.

La reparació de les línies elèctriques no és fàcil pels intensos combats a la zona, que fan difícil accedir-hi.

La localitat està situada al sud-est de Severodonetsk, ciutat que les forces russes intenten encerclar, i que es troba a uns 30 quilòmetres de la línia de front.

La central tèrmica de Sloviansk, a prop de Kramatorsk, ha anunciat aquest dissabte que deixava d'operar davant l'avenç rus per permetre l'evacuació dels treballadors i els seus familiars.

Des de fa setmanes, l'ofensiva russa se centra en la zona oriental del Donbass, on pertanyen les regions de Donetsk i Lugansk. Ucraïna, però, encara resisteix l'embat a Severodonetsk, on quedarien unes 15.000 persones de les 100.000 que hi vivien. Segons el governador de la regió de Lugansk, les tropes russes han retrocedit posicions. Fa dies que hi centren tots els esforços amb bombardejos constants i batalles carrer per carrer, per controlar-la. De moment, estèrils.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha protagonitzat aquest diumenge una visita inèdita en els més de tres mesos que fa que va començar la guerra: el mandatari ha fet la seva primera aparició oficial fora de la província de Kíiv, que encara no havia abandonat mai per motius de seguretat. El motiu ha estat la visita a la línia de front a Khàrkiv, al nord-est del país.

"Arrisqueu les vostres vides per tots nosaltres i pel nostre país", hauria dit als soldats destinats a Khàrkiv, segons indica el lloc web de l'oficina del president.

El president Zelenski ha agraït la tasca de defensa dels soldats ucraïnesos, que van aconseguir frenar ja fa setmanes els atacs russos a la ciutat. Precisament, coincidint amb la visita oficial de Volodímir Zelenski, les forces de Moscou han tornat a atacar Khàrkiv. S'hi han pogut sentir diverses explosions.

El cap de gabinet de Zelenski, Andrí Yermak, ha explicat que Zelenski ha visitat els edificis residencials destruïts i ha indicat que s'hauran de reconstruir amb refugis antiaeris inclosos. 

Segons el mateix Yermak, ara el 31% de la regió de Khàrkiv, la segona ciutat més gran del país, està ocupada per Rússia. Un 5% del mateix territori ha estat recuperat per les forces ucraïneses des del replegament rus.  

El president espanyol, Pedro Sánchez, s'ha reunit aquest cap de setmana amb el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, a la finca de descans Quintos de Mero, a Toledo, localització habitual dels presidents del govern espanyol per rebre visites de mandataris estrangers.

La trobada, que ha tingut un caràcter informal, tenia l'objectiu de preparar la cimera de l'Aliança Atlàntica que es farà a Madrid a finals de juny, els dies 29 i 30, segons ha informat La Moncloa. Abans, però, Stoltenberg aprofitarà la seva visita per assistir a l'acte commemoratiu del 40è aniversari de l'adhesió d'Espanya a l'Aliança Atlàntica, que se celebrarà aquest dilluns.

El secretari general de l'OTAN i el president espanyol han tocat altres temes "clau", com Ucraïna, l'elaboració d'un "nou concepte estratègic" i el procés d'ingrés de Finlàndia i Suècia a l'organització. Sánchez ha reiterat que Espanya accelerarà el procés parlamentari per ratificar la seva incorporació a l'OTAN.

El president ucraïnès, Volodímir Zelenski, ha anunciat aquest diumenge que havia acomiadat el cap dels serveis de seguretat de Khàrkiv, la segona ciutat ucraïnesa, Roman Dudin, perquè "no havia treballat en la defensa de la ciutat" des de l'inici de la invasió russa.

"Només pensava en ell mateix", ha explicat Zelenski en el seu missatge de vídeo diari. En el mateix comunicat a Telegram, el president ha dit que més de 2.000 edificis han estat destruïts a la regió de Khàrkiv: "Restaurarem, reconstruirem i hi retornarem la vida. A Khàrkiv i a tots els altres pobles i ciutats que ha visitat el mal".

Zelenski també ha insistit en un missatge guanyador: "Haurien d'haver entès fa temps que defensarem la nostra terra fins a l'últim home. No tenen cap possibilitat. Lluitarem i guanyarem definitivament".

Zelenski ha visitat per primera vegada l'est del país des de l'inici de l'ofensiva, el 24 de febrer. Coincidint amb la seva visita, Rússia ha tornat a bombardejar Khàrkiv.

Les negociacions mantingudes fins ara per Suècia i Finlàndia amb Turquia perquè Ankara aixequi el veto contra l'ingrés d'aquests països nòrdics a l'OTAN no han donat resultat, ha afirmat el president turc, Recep Tayyip Erdogan. En conseqüència, Turquia seguirà bloquejant aquesta ampliació de l'Aliança Atlàntica.

Les converses iniciades dimecres passat per dues delegacions de Hèlsinki i Estocolm amb una delegació turca "lamentablement no han estat al nivell que s'esperava", ha dit el mandatari turc.

"Ells tenen expectatives, però no han fet els passos que ens semblen necessaris", ha afegit. "Fins i tot durant aquest procés, hi ha terroristes passejant-se pels carrers d'Estocolm, protegits per la policia", ha assegurat. I ha insistit: "No direm que sí a l'ingrés a l'OTAN de països que donen suport al terrorisme".

Tot i això, ha matisat: "No es tracta només de Suècia i Finlàndia. Alemanya comet el mateix error, els Països Baixos el cometen, França el comet, no hi ha diferència."

Des que Suècia i Finlàndia van anunciar la intenció d'ingressar a l'OTAN, Erdogan ha advertit que vetarà la seva adhesió -que s'ha d'aprovar per unanimitat a l'Aliança- si aquests països segueixen acollint militants dels moviments kurds que Ankara considera terroristes.

La Unió Europea defineix la guerrilla kurda de Turquia, el Partit de Treballadors de Kurdistan (PKK), com a grup terrorista, però Ankara es queixa que tot i així, els països membres no extradeixen persones que Turquia considera vinculades a aquest grup armat.