La llarga espera de la reproducció assistida a la pública: "Creia que no arribaria el dia"
L'Anaís Expósito i el seu marit han hagut d'esperar ben bé quatre anys per ser pares. Pel mig, un any d'intents i pràcticament dos a la llista d'espera per accedir a una fecundació in vitro a la sanitat pública. Ara ja ha nascut la Mia, la seva primera filla, però el camí ha estat llarg.
"Pensava que mai arribaria el dia", explica l'Anaís, ara amb la seva filla en braços. "Fins que un dia et truquen -relata emocionada- i és la teva il·lusió. No té paraules".
Ells són una de les parelles afortunades que han pogut fer-se un tractament de reproducció assistida al sistema públic, a l'Hospital de Sant Pau-Fundació Puigvert. És un dels tres centres públics, amb l'Hospital Clínic i el Vall d'Hebron, on es fan fecundacions in vitro.
No tothom té la mateixa sort. El principal problema que s'arrossega des de fa temps són les llistes d'espera. El cert és que en els últims anys s'han anat reduint. Per exemple, l'any 2019 hi havia 3.316 persones esperant una fecundació in vitro; l'any 2020, 2.709 i el 2021, 2.787, segons dades del Departament de Salut.
Però l'espera segueix sent llarga, i això té una afectació directa en la fertilitat. Amb l'afegit que els 40 anys són l'edat límit per poder accedir al tractament.
L'edat: un factor clau
Amb l'edat, les dones van perdent òvuls i els que queden són de menor qualitat. Aquest procés s'accelera a partir dels 35 anys i l'embaràs és molt més difícil d'aconseguir.
La cap de Medicina Reproductiva de l'Hospital de Sant Pau-Fundació Puigvert, Ana Polo, recorda que les taxes d'embaràs varien molt en funció de l'edat: "És important que les dones sàpiguen que la taxa d'embaràs d'una dona amb 25 anys es del 25%, però amb 30 anys la taxa baixa, cada mes, un 15%. I als 40 és, probablement, del 5%".
La maternitat cada cop s'endarrereix més, sobretot per motius professionals, socials o econòmics. I això fa que moltes dones hagin d'optar per tractaments de reproducció assistida. La demanda ha crescut molt en els últims anys, però, de retruc, també ho ha fet el temps d'espera. I, com més temps d'espera, menys possibilitats d'èxit. És un peix que es mossega la cua.
Una llista d'espera d'entre 3 i 6 mesos seria l'opció ideal, segons els experts, però en moltes comunitats autònomes, com Catalunya, supera l'any i mig, tot i que en alguns casos pot ser superior. I, de nou, l'edat és un factor clau.
"Si t'apuntes a la llista d'espera amb 24 anys i t'atenen amb 26, no hi ha cap problema, perquè les possibilitats encara són altes", assegura el president de la Societat Espanyola de Fertilitat, Luis Martínez Navarro. El problema és "si t'hi apuntes amb 38 i comences el tractament amb 40 anys, perquè el que fas llavors és reduir les possibilitats d'embaràs a la meitat", afegeix Martínez Navarro.
Un opció per evitar problemes de salut
La Laia Carbó i el seu marit volien ser pares. Però ella pateix la malaltia de Darier, una afectació a la pell que, tot i que permet fer una vida més o menys normal, és molt molesta. I el que és pitjor: pot ser hereditària. "I com que el que més estimes a la vida són els fills, volíem evitar que tinguessin aquesta malaltia", explica.
Per això van optar per una fecundació in vitro, un tractament que la sanitat pública cobreix en aquests casos, per evitar transmetre determinades malalties als fills. La seva sort va ser apuntar-se a la llista d'espera sent encara molt jove.
Amb 28 anys em vaig apuntar a les llistes, perquè ja ens van avisar que eren llargues. Aquesta va ser la sort. Al final, van passar 3 anys des que vam començar fins que em vaig quedar embarassada.
Al tercer intent, l'últim que cobreix la sanitat pública, la Laia es va quedar embarassada del seu fill Xavier. Amb la seva segona filla, la Mireia, va haver de fer el tractament de fecundació in vitro en una clínica privada, perquè els protocols del sistema públic marquen que no es poden fer tècniques de reproducció assistida les dones que ja tenen un fill.
Més tractaments per al 2022
Les tècniques de reproducció assistida han ajudat fins ara molta gent a poder ser pares o mares. I, de fet, els tractaments que es fan a la sanitat pública han anat creixent. El 2019 es van fer 2.034 cicles de fecundació in vitro. Amb la pandèmia, el 2020, se'n van fer menys, 1.598; i el 2021 van augmentar fins als 2.434 cicles. En tot cas, encara són menys dels que caldria.
"Els recursos són limitats", reconeix la cap de Reproducció Assistida de l'Hospital de Sant Pau-Fundació Puigvert, que recorda la demanda és molt alta, sobretot pel que està implicant el retard de la maternitat".
El Departament de Salut assegura que treballa amb l'objectiu de reduir les llistes d'espera en reproducció assistida. I per això aquest 2022 es preveu incrementar un 10% el nombre de cicles de fecundació in vitro (FIV). És a dir, que es faran uns 250 tractaments més. Un pas endavant, segons els hospitals. A l'horitzó hi ha el desig que les llistes d'espera se situïn per sota d'un any.
Objectiu: fer els tractaments abans
"S'haurien de fer més cicles, però, sobretot, fer-los abans", destaca Polo. I això passa -afegeix la cap de Reproducció Assistida de l'Hospital Clínic, Dolors Manau, perquè la dona no estigui parada, en espera, dos anys, perquè òbviament dels 35 als 37 la baixada en fertilitat és molt significativa".
Tot i així, els que s'hi dediquen recorden que no es pot tenir "un excés de confiança" en la fecundació in vitro. Així ho assegura Manau.
Hi ha la falsa creença que les tècniques de reproducció assistida ho compensen tot, i no, no és així. L'edat impacta negativament tant en la fertilitat espontània com en la fertilitat i els resultats a través de les tècniques.
Nous reptes i més pressupost
La reproducció assistida al sistema públic té molts reptes al davant. Sobre la taula hi ha diverses opcions. Per exemple, impulsar una llista d'espera única a tots els centres, ja que ara mateix cada centre té la seva. Els hospitals asseguren que no varia gaire d'un centre a l'altre, però veuen aquesta proposta com una manera "de ser més àgils" i de distribuir millor les pacients.
Una altra mesura passaria per crear un banc públic d'òvuls. Això permetria ampliar les prestacions del servei de reproducció assistida, perquè, ara mateix, les dones que necessiten donació d'òvuls perquè els seus no són de qualitat, han d'anar, tant sí com no, a una clínica privada a fer-se el tractament, que no cobreix el sistema públic i que pot costar entre 4.000 i 6.000 euros.
Però, en el rerefons de la situació, hi ha un dèficit de recursos per evitar que les dones hagin d'anar a la privada o hagin de renunciar a un embaràs.
Per la directora del servei de Ginecologia i Obstetrícia de l'Hospital Sant Pau, Elisa Llurba Olivé, no s'han posat prou recursos perquè "és un tema que interpel·la bàsicament les dones i les persones LGTBI, que estan fora del gènere que predomina i que pren les decisions".
La solució, a les institucions
La recomanació dels experts i expertes en fertilitat és planificar la maternitat. Ho diuen, però, conscients que això no sempre és possible i que no es pot posar aquesta responsabilitat sobre les dones, en un món on el context social, però, sobretot, l'econòmic, sovint impedeix tenir fills quan es vol.
Per això demanen no fiar-ho tot a la reproducció assistida, que veuen com a part de la solució, però no com la solució.
Abans, diuen, cal que les institucions resolguin els problemes que impedeixen les dones o les parelles joves tenir fills. Per Manau, és evident: "Si no tens les condicions personals, econòmiques, laborals, no podràs tenir un fill". Perquè, afegeix Llurba, "tenir un fill o una filla, avui dia és un acte heroic i de servei a la societat, pràcticament".
En la mateixa línia parla Dolors Manau, cap de Reproducció Assistida de l'Hospital Clínic:
La societat s'ha de plantejar si la fertilitat és un tema bàsic o no. Si és important per a la societat la fertilitat, els nostres fills, el nostre futur, és obvi que s'hi ha d'invertir, a tots nivells.
