La nova llei d'informació classificada permetrà revelar els secrets del franquisme i la Transició

El Consell de Ministres ha donat llum verda aquest dimarts al projecte de llei d'informació classificada que substituirà la llei de secrets oficials de l'època franquista, que permet classificar a perpetuïtat qualsevol document considerat confidencial pel govern de torn.

La nova normativa, pactada entre el govern espanyol, Junts i el PNB, permetrà revelar els secrets de la dictadura franquista i de la Transició, com el 23F.

El text, que s'enviarà al Congrés per tramitar-lo, preveu un termini màxim de 60 anys per a la informació classificada. En concret per a aquells afers considerats de màxim secret.

La norma també preveu sancions per a les filtracions. Queda per veure, per tant, en quin sentit pot xocar això amb la llibertat d'informació o amb els anomenats alertadors, aquelles persones que denuncien casos de corrupció gràcies a l'accés a informació secreta.

En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, el ministre de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts, Félix Bolaños, ha destacat que amb aquesta llei "superem una rèmora de la nostra legislació, una llei preconstitucional que prové de la dictadura".

El ministre socialista també ha subratllat respecte a l'aprovació del projecte de llei:

El temps de desclassificació en funció de la sensibilitat

El projecte de llei aprovat aquest dimarts el govern espanyol substitueix la llei de secrets oficials del franquisme, en vigor des del 1968, i estableix per primer cop la desclassificació automàtica d'informació classificada, quan transcorrin uns terminis determinats.

A la llei, "es regulen quatre categories d'informació classificada --"Alt Secret", "Secret", "Confidencial" i "Restringit"-- i a cada una se li assigna gradualment un límit temporal de classificació, que no s'ha fet públic encara, tenint en compte el risc de revelació no autoritzada o ús indegut".

La nova normativa estableix que el temps màxim de classificació serà de 45 anys, prorrogables de forma motivada 15 anys més, fins al total de 60 anys per als afers de màxim secret. D'aquesta manera, els documents reservats anteriors a 1981 seran desclassificats, cosa que inclou aquells relacionats amb la dictadura franquista i la Transició.

Segons fonts de La Moncloa, "d'aquesta manera, Espanya se situa en línia amb les legislacions més avançades en matèria d'informació classificada. De fet, països com França, Dinamarca o Suècia tenen terminis més extensos per a la desclassificació que els previstos en aquesta llei".

D'altra banda, el projecte de llei estipula que la informació relativa a grans violacions de drets humans o crims de lesa humanitat no podrà ser objecte de classificació.

Sancions per a qui reveli informació classificada

La llei també introdueix "un règim sancionador administratiu per a qui reveli informació classificada, amb sancions que van des dels 30.000 euros en els supòsits menys greus als 2,5 milions d'euros en els més greus".

Amb aquesta via, assegura el govern espanyol, "es crea un règim més proporcional que l'anterior, que només contemplava la via penal amb elevades penes de presó".

"El dret a la llibertat d'informació s'introdueix com a criteri de graduació de les sancions", afegeixen fonts de l'executiu espanyol.

A més, indiquen, es crea "l'Autoritat Nacional per a la Protecció de la Informació Classificada, que dependrà del Ministeri de la Presidència, Justícia i Relacions amb les Corts".

El projecte de llei d'informació classificada aprovat avui pel Consell de Ministres, es podran consultar documents un cop passin uns determinats terminis, per exemple, els referents al 23F.

Els socis de Sánchez celebren la llei, però la consideren insuficient

Alguns dels socis d'investidura del president del govern espanyol, Pedro Sánchez, com ERC, el PNB, Bildu i el BNG, han celebrat l'aprovació del projecte de llei d'informació classificada, però consideren que arriba tard i que és insuficient.

El portaveu d'ERC al Congrés, Gabriel Rufián, ha assenyalat que aquest projecte de llei "està bé", tot i que ha assenyalat que és una bona iniciativa per deixar de parlar d'altres temes i ha alertat a més dels temps de classificació, que li semblen excessius.

"Al final se sabrà abans qui va matar Kennedy que qui va estar darrere del 23F, ¿oi? Potser menja a Abu Dhabi", ha declarat als mitjans al Congrés en al·lusió al rei emèrit.

Maribel Vaquero, la portaveu del PNB al Congrés, formació política que porta gairebé una dècada reclamant aquesta llei al govern espanyol, ha dit que la seva aprovació al Consell de Ministres és una bona notícia, tot i que sigui tard, ha afegit.

"Llegirem la llei bé. Però per ara, per la primera lectura que fem, encara està lluny d'allò que nosaltres demanàvem", ha declarat la portaveu dels nacionalistes bascos.

Vaquero ha destacat que el projecte de llei acaba amb una llei franquista i ajudarà a "donar transparència" i conèixer la veritat sobre fets ocorreguts sobretot durant la Transició i els primers anys de la democràcia, però el seu partit vol fer canvis en el text, així que presentarà esmenes quan arribi al Congrés.

Per la seva banda, la portaveu de Bildu al Congrés, Mertxe Aizpurua, s'ha mostrat "escèptica" davant la nova llei perquè considera que serà insuficient i que mantindrà "en la impunitat i en el silenci" els successos "ocults" en aquestes dècades.

En la mateixa línia, fonts del BNG han assenyalat a EFE que aquesta llei arriba "47 anys tard" i ara esperen llegir-la amb calma per conèixer detalls sobre la desclassificació de papers.

Per aprofundir en la llei de secrets oficials del 1968 i entendre per què ha estat tan difícil reformar-la pots escoltar aquest àudio del "Catalunya Nit" de quan hi va haver l'últim intent de reformar-la per la via parlamentària.