La Pedrera acull una exposició del rus Nicolas de Staël que mostra el dilema entre figuració i abstracció
Una seixantena d'obres del pintor rus Nicolas de Staël es poden veure fins després de l'estiu a l'edifici de la Pedrera de Barcelona. La mostra, a través d'una selecció d'olis, fa un recorregut per la trajectòria vital d'aquest artista força desconegut que es va suïcidar el 1955. Tot i no ser gaire popular, l'obra del pintor rus establert a França Nicolas de Staël està considerada clau per a la comprensió de l'evolució de l'art del segle XX. L'artista es va enfrontar al dilema que va turmentar els creadors d'aquest segle, el conflicte entre la figuració i l'abstracció, obrint nous camins basats en l'espai i el color.
2 min
A través de la selecció d'olis, la mostra, que estarà oberta fins al pròxim 24 de setembre, traça un recorregut per la trajectòria vital de l'artista, des de mitjans dels anys quaranta, quan es consolida en l'apogeu de l'abstracció, fins a les seves últimes obres i la seva tràgica mort per suïcidi el 1955.
El retorn a una certa expressió figurativa del pintor es posa de manifest en quadres que es mostren a la Pedrera, com "Futbolistes" o quan pinta els paisatges de Sicília, que marquen el triomf de la construcció de l'espai per mitjà del color.
Vinculat a la Segona Escola de París malgrat la seva forta individualitat, Nicolas de Staël (Sant Petersburg, 1914 - Antíbol, 1955) és autor d'una extensa obra concentrada en només tretze anys d'intensa creació. En el seu diàleg constant amb els grans mestres del passat i el present, Staël va visitar dues vegades Espanya, el 1935 Catalunya i el 1954 Madrid, viatges que li van descobrir "la bellesa del país", segons es posa en relleu en les cartes que va escriure al seu tutor, ha explicat ara la filla de l'artista, Anne de Staël.
El 1935, va visitar uns amics de Manresa i va recórrer part de la geografia catalana en bicicleta, i el 1954 es va desplaçar a Madrid i va quedar admirat per la majestuositat dels temes de Velázquez, "pintor de pintors".
Artista poc conegut a Espanya, aquesta exposició monogràfica de Staël ve precedida per una altra mostra que va passar "sense pena ni glòria" el 1991 al Centre d'Art Reina Sofia, segons el director de la Fundació Caixa Catalunya, Àlex Susanna.
Rússia va continuar sent un referent actiu en l'obra del pintor i, a semblança dels artistes russos que a principis del segle XX van produir les avantguardes, Nicolas de Staël va mantenir un diàleg constant i fecund amb altres formes d'art, com la literatura, la poesia i la música. Per això, coincidint amb l'exposició, la Pedrera ha encarregat una peça musical per a instruments de corda al compositor Domènec González de la Rubia.
El retorn a una certa expressió figurativa del pintor es posa de manifest en quadres que es mostren a la Pedrera, com "Futbolistes" o quan pinta els paisatges de Sicília, que marquen el triomf de la construcció de l'espai per mitjà del color.
Vinculat a la Segona Escola de París malgrat la seva forta individualitat, Nicolas de Staël (Sant Petersburg, 1914 - Antíbol, 1955) és autor d'una extensa obra concentrada en només tretze anys d'intensa creació. En el seu diàleg constant amb els grans mestres del passat i el present, Staël va visitar dues vegades Espanya, el 1935 Catalunya i el 1954 Madrid, viatges que li van descobrir "la bellesa del país", segons es posa en relleu en les cartes que va escriure al seu tutor, ha explicat ara la filla de l'artista, Anne de Staël.
El 1935, va visitar uns amics de Manresa i va recórrer part de la geografia catalana en bicicleta, i el 1954 es va desplaçar a Madrid i va quedar admirat per la majestuositat dels temes de Velázquez, "pintor de pintors".
Artista poc conegut a Espanya, aquesta exposició monogràfica de Staël ve precedida per una altra mostra que va passar "sense pena ni glòria" el 1991 al Centre d'Art Reina Sofia, segons el director de la Fundació Caixa Catalunya, Àlex Susanna.
Rússia va continuar sent un referent actiu en l'obra del pintor i, a semblança dels artistes russos que a principis del segle XX van produir les avantguardes, Nicolas de Staël va mantenir un diàleg constant i fecund amb altres formes d'art, com la literatura, la poesia i la música. Per això, coincidint amb l'exposició, la Pedrera ha encarregat una peça musical per a instruments de corda al compositor Domènec González de la Rubia.
