La picor, un aliat inesperat contra les reaccions al·lèrgiques
Rascar-se és una resposta natural del cos que, evolutivament, ens ha allunyat de picades, contacte amb tòxics i malalties associades. Ara també s'ha descobert que contribueix a reduir inflamacions, una troballa que podria ajudar a desenvolupar fàrmacs que es relacionin més eficientment amb el sistema immunitari i noves estratègies, per exemple, per al tractament de les al·lèrgies.
En un article publicat a Science Immunology, diversos investigadors de la Universitat de Califòrnia, a San Francisco, descriuen com una molècula, anomenada IL-31, no només fa disparar el senyal de picor que provoca la necessitat de gratar, sinó que la seva presència desencadena un mecanisme que redueix la inflamació general.
La proteïna IL-31 es produeix en les cèl·lules immunitàries i és una de les molècules reconegudes per estar darrere la sensació de picor en unir-se a les cèl·lules nervioses, com les neurones sensorials. En anteriors estudis, per exemple, s'ha demostrat que la injecció de petites quantitats de la proteïna IL-31 a la pell o al fluid espinal, desencadena "una intensa picor" i el reflex de rascar-se.
Ratolins sense picor
Què passa quan desapareix aquesta molècula? Durant l'estudi, l'equip investigador de la Universitat de Califòrnia va editar genèticament ratolins per inhibir-los la proteïna IL-31. Quan aquests eren exposats a àcars de la pols, un dels al·lèrgens més comuns en animals i persones, van descobrir que, efectivament, desapareixia la sensació de picor i no es grataven, però, en canvi, sí que s'activaven més cèl·lules immunitàries de la pell que els produïen més inflamació.
L'estudi demostra que, sense la proteïna, desapareix la picor, però augmenta la inflamació.
"En resum, hem descobert una relació inversa entre la picor i la inflamació de la pell, lligada per una sola molècula". Marlys Fassett, autora principal de l'estudi i professora associada de Dermatologia de la Universitat de Califòrnia, assegura que és la primera vegada que veuen "el sistema nerviós apaivagar directament una resposta al·lèrgica".
El cicle viciós de la picor
Per les persones amb malalties cròniques de la pell, com èczemes o psoriasis, la sensació de picor comporta problemes que poden anar des d'una incomoditat constant a interrupcions del son, reduint la salut i la qualitat de vida dels pacients. L'estudi, però, demostra que aquesta mateixa sensació de picor contribueix a impedir l'empitjorament de les inflamacions.
El procés demostrat per l'equip investigador de San Francisco suposava, d'inici, una paradoxa. Si quan les cèl·lules nervioses, en presència de la proteïna IL-31, provoquen la sensació de picor, induint l'acte reflex de gratar-se que pot empitjorar una inflamació, com aconsegueixen, en canvi, la reducció de processos inflamatoris?
Pel que explica la investigadora Marlys Fasset, en un article per The Conversation, aquesta reacció contraintuïtiva té a veure amb la inflamació neurogènica, una funció de les neurones sensorials: "La inflamació neurogènica actua dins dels mateixos nervis que transmeten informació sensorial com la picor, el dolor, el tacte i la temperatura, però difereix pel camí que pren: s'allunya del cervell en comptes de dirigir-se".
"Hem descobert que la IL-31 pot induir inflamació neurogènica", explica, i això s'acaba traduint en una "resposta menys entusiasta" de les cèl·lules immunitàries de la pell.
D'aquesta manera, s'ha descobert que la proteïna IL-31 desencadena dues respostes: per un cantó, envia el senyal al cervell i a la medul·la espinal que provoca una sensació de picor, que genera habitualment més inflamació, però per l'altre envia ordres que reprimeixen la reacció d'algunes cèl·lules immunitàries i, per tant, impedeixen respostes exagerades típiques de les reaccions al·lèrgiques.
Futurs tractaments
"Tenim una nova pista per lluitar contra les nombroses malalties que impliquen tant el sistema immunitari com el nerviós", assegurava Mark Ansel, doctor, professor d'immunologia a la Universitat de Califòrnia i investigador de l'estudi.
La proteïna IL-31 no només es troba a la pell, sinó a tot el cos, com en els pulmons o els intestins. "No ens piquen els pulmons, així que la pregunta és, què hi fa l'IL-31, allí o a l'intestí?" es preguntava Ansel. "Sí que sembla que té un efecte sobre la inflamació al·lèrgica al pulmó. Tenim molta ciència per davant, amb un potencial immens per millorar teràpies".
El descobriment podria desembocar en nous fàrmacs i tractaments per malalties inflamatòries com l'asma o la malaltia de Chron.
