La pluja no aconsegueix ofegar la recta final del Primavera Sound
Ni les tronades ni la tempesta gairebé estiuenca que ha caigut a Barcelona ha aconseguit ofegar el macroconcert gratuït de la recta final del Primavera Sound. Milers de persones han gaudit de les actuacions del compositor francès Yann Tiersen i de l'ex-Pulp Richard Hawley.
Redacció
4 min
El macroconcert gratuït, amb què l'organització del Primavera Sound volia posar un epíleg popular a l'escenari instal·lat a l'Arc de Triomf al centre de Barcelona ha començat la jornada de diumenge amb l'amenaça dels núvols, però no ha estat fins després de l'actuació de Nacho Vegas quan el cel gris ha decidit descarregat. Però ni les tronades ni la tempesta han aconseguit ofegar el l'esperit musical dels milers de persones han gaudit de les actuacions del compositor francès Yann Tiersen i de l'ex-Pulp, Richard Hawley.
El públic no s'ha acovardit. Uns s'han aixoplugat sota el gegant arc del passeig Lluís Companys, altres han utilitzat les escales del Palau de l'Audiència de grades i els més previsors han obert els paraigües a l'espera que saltés a l'escenari Yann Tiersen, que ho ha fet puntualment en agraïment a l'estoïcisme dels presents.
El compositor i cantant francès ha mostrat, a aquells que només el coneixen com el pare musical d'"Amélie", que la seva carrera va molt més enllà de la composició de bandes sonores i que aquest artista bretó és també capaç d'elaborar cançons de pop de marcat matís folk i fins i tot d'ecos post-rockers.
També a l'hora programada, Richard Hawley ha aparegut sobre l'escenari impertèrrit amb les seves ulleres de sol davant el que per a ell segurament era un simple plugim mediterrani. "Ok, let's go" ha dit lacònic qui va ser guitarrista dels mítics Pulp. Després d'un exitós reciclatge com crooner, Hawley ha tornat al seu costat més rocker -i una mica psicodèlic- amb el seu últim treball "Standing at the Sky's Edge". "Before", "The ocean" o el ja clàssic "Open up your door" han sonat perfectes en la veu del de Sheffield, que a les 23.30 hores seguia cantant sobre l'escenari.
Però la inestabilitat meteorològica no ha estat mal rebuda per tothom. Els abundants venedors de llaunes de cervesa -i no precisament de la marca que patrocina el festival- han pogut diversificar el seu catàleg ampliant-lo als paraigües i impermeables de plàstic. La tarda havia començat plàcidament. Els primers a trepitjar l'escenari han estat Lorena Álvarez acompanyada per la seva "Banda municipal", que s'han aprofitat de l'ambient festiu i familiar per oferir un grapat de cançons despreocupades. Temes que combinen la tradició més popular, gairebé camperola de la música, amb unes lletres que parlen dels problemes quotidians.
Després ha estat el torn de Joël Iriarte, o el que és el mateix, Joe Crepúsculo, que ha aconseguit que alguns dels presents s'arrenquessin a ballar les peces en què aquest músic barreja desvergonyit el "synthpop" amb el reggaeton i altres sons.
L'última aportació espanyola de la tarda l'ha posat el també asturià Nacho Vegas, ex-Manta Ray, que ha ofert una succinta sessió, potser temorós del que estava a punt de caure, en què han sonat cançons com "Dry Martini" o "Tabernero".
L'edició número dotze del festival, que ha congregat prop de 150.000 persones en els gairebé 270 concerts programats, ha ofert diverses actuacions memorables, entre les quals destaquen les de The Cure, Franz Ferdinand, Wilco, The XX, Saint Etienne i Beach House per citar només unes quantes.
Al costat dels vuit escenaris del Parc del Fòrum, que han acollit el gruix de la programació, e Primavera Sound s'ha obert aquest any una mica més a la ciutat amb el concerts inaugural i el de cloenda, tots dos gratuïts, a l'Arc de Triomf, i actuacions en diverses sales de la capital catalana, com la que aquesta nit ofereixen King of Convenience, a la sala Apolo, on se celebra la tradicional festa de tancament.
La ciutat portuguesa de Porto recull la setmana que ve el testimoni musical amb la celebració del primer Optimus Primavera Sound, la franquícia lusitana del festival barceloní -que igual que el Sónar ha fet amb la seva marca per tot el món-per on passaran artistes com Suede, The Flaming Lips, Rufus Wainwright and his band o The Wolkmen, entre d'altres.
El públic no s'ha acovardit. Uns s'han aixoplugat sota el gegant arc del passeig Lluís Companys, altres han utilitzat les escales del Palau de l'Audiència de grades i els més previsors han obert els paraigües a l'espera que saltés a l'escenari Yann Tiersen, que ho ha fet puntualment en agraïment a l'estoïcisme dels presents.
El compositor i cantant francès ha mostrat, a aquells que només el coneixen com el pare musical d'"Amélie", que la seva carrera va molt més enllà de la composició de bandes sonores i que aquest artista bretó és també capaç d'elaborar cançons de pop de marcat matís folk i fins i tot d'ecos post-rockers.
També a l'hora programada, Richard Hawley ha aparegut sobre l'escenari impertèrrit amb les seves ulleres de sol davant el que per a ell segurament era un simple plugim mediterrani. "Ok, let's go" ha dit lacònic qui va ser guitarrista dels mítics Pulp. Després d'un exitós reciclatge com crooner, Hawley ha tornat al seu costat més rocker -i una mica psicodèlic- amb el seu últim treball "Standing at the Sky's Edge". "Before", "The ocean" o el ja clàssic "Open up your door" han sonat perfectes en la veu del de Sheffield, que a les 23.30 hores seguia cantant sobre l'escenari.
Però la inestabilitat meteorològica no ha estat mal rebuda per tothom. Els abundants venedors de llaunes de cervesa -i no precisament de la marca que patrocina el festival- han pogut diversificar el seu catàleg ampliant-lo als paraigües i impermeables de plàstic. La tarda havia començat plàcidament. Els primers a trepitjar l'escenari han estat Lorena Álvarez acompanyada per la seva "Banda municipal", que s'han aprofitat de l'ambient festiu i familiar per oferir un grapat de cançons despreocupades. Temes que combinen la tradició més popular, gairebé camperola de la música, amb unes lletres que parlen dels problemes quotidians.
Després ha estat el torn de Joël Iriarte, o el que és el mateix, Joe Crepúsculo, que ha aconseguit que alguns dels presents s'arrenquessin a ballar les peces en què aquest músic barreja desvergonyit el "synthpop" amb el reggaeton i altres sons.
L'última aportació espanyola de la tarda l'ha posat el també asturià Nacho Vegas, ex-Manta Ray, que ha ofert una succinta sessió, potser temorós del que estava a punt de caure, en què han sonat cançons com "Dry Martini" o "Tabernero".
L'edició número dotze del festival, que ha congregat prop de 150.000 persones en els gairebé 270 concerts programats, ha ofert diverses actuacions memorables, entre les quals destaquen les de The Cure, Franz Ferdinand, Wilco, The XX, Saint Etienne i Beach House per citar només unes quantes.
Al costat dels vuit escenaris del Parc del Fòrum, que han acollit el gruix de la programació, e Primavera Sound s'ha obert aquest any una mica més a la ciutat amb el concerts inaugural i el de cloenda, tots dos gratuïts, a l'Arc de Triomf, i actuacions en diverses sales de la capital catalana, com la que aquesta nit ofereixen King of Convenience, a la sala Apolo, on se celebra la tradicional festa de tancament.
La ciutat portuguesa de Porto recull la setmana que ve el testimoni musical amb la celebració del primer Optimus Primavera Sound, la franquícia lusitana del festival barceloní -que igual que el Sónar ha fet amb la seva marca per tot el món-per on passaran artistes com Suede, The Flaming Lips, Rufus Wainwright and his band o The Wolkmen, entre d'altres.
