La RAE reconeix que canviar la definició de "nacionalitat" va ser un error i assegura que l'esmenarà aviat
La definició de "nacionalitat" de la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola (RAE) tornarà a incloure el terme "nació". Així ho ha assegurat la RAE després de reconèixer que la decisió d'eliminar la part en què es definia "nacionalitat" com a "condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació" va ser un error. La rectificació, que ja es pot veure a la versió en línia, arriba després que alguns partits nacionalistes critiquessin la mesura per considerar que amagava una "intencionalitat política".
2 min
Segons l'edició impresa del "Diccionario de la lengua española", la primera entrada de la definició considera "nacionalitat" com la "condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació", una accepció que la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola va decidir suprimir en l'avançament de la 23a edició del diccionari, que encara no ha estat impresa.
Ara, i després de rebre una allau de crítiques que titllaven la decisió d'"intencionalitat política", la RAE ha reconegut l'error i ha assegurat que el corregirà al més aviat possible. De fet, web de la RAE ja torna a incloure la definició completa. D'aquesta manera, mentre que, a la versió electrònia, a la definició de "nacionalitat" s'inclouen quatre entrades -1) Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació; 2) Estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació; 3) Comunitat autònoma a la qual, en el seu Estat, es reconeix una especial identitat històrica i cultural, i 4) Denominació oficial d'algunes comunitats autònomes espanyoles-, la nova versió impresa només conté tres entrades, que, a més, són diferents de les anteriors.
Segons la nova proposta, s'entendria per "nacionalitat": 1) Condició de pertinença a un Estat per raó de naixement o naturalització; 2) Vincle jurídic d'una persona amb un Estat, que li atribueix la condició de ciutadà d'aquest Estat en funció del lloc en el qual ha nascut, de la nacionalitat dels seus pares o del fet d'haver obtingut la naturalització, i 3) Comunitat autònoma a la qual, en el seu Estatut, es reconegui una especial identitat històrica i cultural.
Aquestes modificacions en la definició del terme "nacionalitat" han aixecat molta polseguera entre alguns dels partits polítics de l'Estat. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que amb aquest canvi la Reial Acadèmia "està fent política", mentre que des d'ERC, Joan Ridao ha advertit que l'Acadèmia només vol eliminar així qualsevol relació entre els termes "nació" i "nacionalitat".
En aquest sentit, el portaveu d'Educació i Cultura del PNB al Congrés, Aitor Esteban, també s'ha mostrat convençut que al darrere d'aquesta proposta hi ha una "intencionalitat política" per part de la institució, que hauria de ser capaç de quedar al marge de qualsevol "pressió política".
Ara, i després de rebre una allau de crítiques que titllaven la decisió d'"intencionalitat política", la RAE ha reconegut l'error i ha assegurat que el corregirà al més aviat possible. De fet, web de la RAE ja torna a incloure la definició completa. D'aquesta manera, mentre que, a la versió electrònia, a la definició de "nacionalitat" s'inclouen quatre entrades -1) Condició i caràcter peculiar dels pobles i habitants d'una nació; 2) Estat propi de la persona nascuda o naturalitzada en una nació; 3) Comunitat autònoma a la qual, en el seu Estat, es reconeix una especial identitat històrica i cultural, i 4) Denominació oficial d'algunes comunitats autònomes espanyoles-, la nova versió impresa només conté tres entrades, que, a més, són diferents de les anteriors.
Segons la nova proposta, s'entendria per "nacionalitat": 1) Condició de pertinença a un Estat per raó de naixement o naturalització; 2) Vincle jurídic d'una persona amb un Estat, que li atribueix la condició de ciutadà d'aquest Estat en funció del lloc en el qual ha nascut, de la nacionalitat dels seus pares o del fet d'haver obtingut la naturalització, i 3) Comunitat autònoma a la qual, en el seu Estatut, es reconegui una especial identitat històrica i cultural.
Aquestes modificacions en la definició del terme "nacionalitat" han aixecat molta polseguera entre alguns dels partits polítics de l'Estat. El portaveu de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, ha dit que amb aquest canvi la Reial Acadèmia "està fent política", mentre que des d'ERC, Joan Ridao ha advertit que l'Acadèmia només vol eliminar així qualsevol relació entre els termes "nació" i "nacionalitat".
En aquest sentit, el portaveu d'Educació i Cultura del PNB al Congrés, Aitor Esteban, també s'ha mostrat convençut que al darrere d'aquesta proposta hi ha una "intencionalitat política" per part de la institució, que hauria de ser capaç de quedar al marge de qualsevol "pressió política".
