La nau "Rosetta" i el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, en una recreació.
La nau "Rosetta" i el cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko, en una recreació.

La sonda espacial "Rosetta" entra en l'òrbita del cometa

La sonda de l'Agència Espacial Europea ha entrat en l'òrbita del cometa després de 10 anys de viatge
Redacció
2 min

La sonda espacial "Rosetta" ha aconseguit avui, dimecres 6 de juliol, la seva meta: arribar al cometa 67P/Churyumov-Gerasimenko. La "Rosetta" ha completat la maniobra d'inserció a l'òrbita del cometa i ha complert, així, l'objectiu que fa més de deu anys que persegueix. La sonda i el cometa es troben ara a 405 milions de quilòmetres de la Terra.

A l'aplicació que l'Agència Espacial Europea va llançar per seguir en directe el recorregut de la "Rosetta" es pot veure com la sonda ja és a l'òrbita del cometa, a menys de 100 quilòmetres de la seva superfície. A més, al compte de Twitter oficial de la missió han anunciat l'arribada donant la benvinguda al cometa en molts idiomes:

Ara que la "Rosetta" s'ha convertit en la primera sonda espacial a orbitar al voltant d'un cometa, el seu objectiu és un altre: recollir-ne tota la informació possible mentre es prepara per llançar la sonda "Philae" sobre aquest cos celeste al novembre. La primera feina que farà serà cartografiar amb la màxima precisió possible la superfície del cometa -que té una temperatura de 70 graus sota zero- per veure on és el millor lloc per aterrar.

Quan la sonda "Philae" es trobi fixa a la superfície del 67P -cosa que farà perforant el terra amb els trepants de les potes-, els científics de l'ESA podran analitzar amb molta més precisió el pas del cometa al costat del Sol, cosa que es produirà l'agost de 2015. El principal problema, però, per a l'aterratge de Philae és la pràcticament total falta de gravetat.

Rosetta va ser llançada el 2004, i en els deu anys, cinc mesos i quatre dies que ha durat el viatge, la sonda espacial ha recorregut 6.400 milions de quilòmetres, ha fet cinc voltes al Sol i ha necessitat fer quatre maniobres d'assistència gravitatòria (tres amb la Terra i una amb Mart) per agafar la velocitat necessària per poder viatjar al costat del cometa, a uns 55.000 quilòmetres per hora. Durant el viatge, a més, va passar per un període d'hibernació.

La tasca de la "Rosetta" permetrà, segons esperen els científics, "desbloquejar els secrets que amaguen els cometes". Aquests cossos celestes estan considerats blocs primitius en la construcció del Sistema Solar i podrien haver ajudat a portar l'aigua a la Terra, o potser fins i tot elements per a la vida.

Malgrat això, encara hi ha força desconeixement sobre aquests cossos celestes, un desconeixement que l'ESA espera que es pugui aclarir amb aquesta missió. De fet, d'aquí ve el nom: així com la pedra Rosetta va ajudar a desxifrar els jeroglífics egipcis, la sonda "Rosetta" vol portar llum sobre la formació del nostre Sistema Solar.

En el projecte hi participen diverses empreses europees, i entre elles n'hi ha unes quantes d'espanyoles, com Sener, Crisa, Deimos Space, Airbus Defence and Space o GMV.

Avui és notícia