La transhumància, a Instagram: un miler d'ovelles recorren 90 km fins a La Molina
Prem Puig, pastor de Mieres, tenia un somni: fer la transhumància. L'any 2022 va agafar les seves 60 ovelles i va enfilar des de la Garrotxa fins a la Cerdanya buscant temperatures més baixes perquè el bestiar passés l'estiu. Feia anys que ningú feia aquest recorregut: va tornar a recuperar antics camins ramaders, va tornar a fer passar el seu ramat pel mig de pobles i l'experiència li va agradar tant que va voler repetir.
Aquest és el tercer any que ho fa, però ja no acompanya 60 ovelles, sinó que en porta més d'un miler. I és que tres pastors més i els seus ramats s'han sumat a la iniciativa i fan el recorregut plegats.
90 quilòmetres en sis etapes
La ruta s'organitza en sis etapes i en total es fan més de 90 quilòmetres fins a arribar La Molina, on es quedaran les ovelles fins a finals de setembre, quan començaran el camí a la inversa.
La primera etapa recorre el tram entre el Torn (a Mieres) i les Preses. La segona va fins a Riudaura. La tercera, muntanya amunt fins a Vallfogona del Ripollès. La quarta té el punt final a Campdevànol després de passar pel centre de Ripoll. La penúltima s'enfila fins a Gombrèn i l'últim dia arriben al destí final, a La Molina.
Les etapes es poden seguir a través del seu compte d'Instagram @transhumanciaxlavida.
A més de poder veure imatges del recorregut, a Instagram també es mostra com s'organitzen logísticament o les rebudes que els fan als pobles. I és que en l'edició d'aquest any, alguns ajuntaments, com el de Riudaura, s'han bolcat en el projecte. Quan el ramat ha arribat allà s'hi han fet xerrades i sopars populars i s'han recuperat tradicions com ara la de tancar les ovelles a la plaça del poble durant una estona, mentre els pastors esmorzen.
Tal com explica el mateix pastor Prem Puig, un dels objectius que persegueix Transhumància per la Vida és donar a conèixer la feina que fan i que es valori:
Som molt més que una indústria càrnia, mantenim un territori, unes tradicions i una manera de viure. La transhumància uneix pobles.
Una trentena de voluntaris els acompanyen
Durant el recorregut els pastors no viatgen sols. De fet, els acompanyen una trentena de voluntaris i voluntàries que s'ocupen de diverses tasques. Des de preparar-los el dinar al lloc on acaben l'etapa fins a ajudar-los a tancar les ovelles per passar la nit.
Altres participants, simplement els acompanyen en la ruta a peu per viure una experiència i ajudar amb el que puguin. Una tasca que Arnau Rubio, un altre dels pastors que participa en la transhumància, valora:
Ens ajuda molt que hi hagi gent que camini davant del ramat avisant els cotxes quan ens toca fer un tram de carretera. O també que hi hagi gent al darrere per si una ovella es fa mal perquè, si jo camino al davant, no puc veure què passa 300 metres enrere.
Laia Costa, una de les voluntàries, diu: "És la millor manera de denunciar la manera en què vivim i prendre'n i fer-ne prendre consciència".
Quan arriba la nit, els pastors, ovelles i acompanyants fan nit en terrenys que els cedeixen els ramaders de la zona. A Vallfogona passen la nit a Mas Rauric.
El propietari del mas, Joan Soy, recorda que als anys 80 passaven pel poble ramats que feien la transhumància, però ara feia dècades que no ho veia. És per això que ha decidit col·laborar amb la iniciativa: per recuperar tradicions i fer valdre la feina dels ramaders. Soparan tots junts, compartiran una sobretaula de música i després aniran a dormir per a l'endemà, ben d'hora, poder seguir amb el recorregut previst.
Les etapes es fan seguint el ritme de les ovelles i és per això que els pastors han d'estar molt atents als signes de fatiga que puguin mostrar. Caminar en dies de molta calor, per exemple, fa que es cansin més ràpidament. Quan això passa, tothom fa una pausa fins que el bestiar torna a estar preparat per seguir.
El camí de tornada, com és tradició, volen començar-lo el 29 de setembre, per Sant Miquel.
