"L'adversari" de Carrère torna en societat
"M'agradaria que comprengués que no em dirigeixo a vostè mogut per una curiositat malsana o pel gust del sensacionalisme", escrivia Emmanuel Carrère en la carta que va enviar a Jean-Claude Romand set mesos després del crim múltiple. I era conscient en aquell moment que, si obtenia resposta, hauria de nedar en unes aigües que desconeixia. I aquí neix una vinculació entre l'escriptor i el criminal que ara està a punt de sortir de lapresó perquè ja ha complert la condemna.
Quan encara no s'havia celebrat el judici, Carrère tenia constància que Romand era un pres modèlic, apreciat pels altres interns, però també pels funcionaris. I a "L'adversari" -el llibre que va escriure després de cartejar-se amb l'intern i després de conèixer les seues amistats, una amant i entorn divers-, hi fa constar les pors que li transmet l'homicida: "el terroritzava sortir de la crisàlide en la qual havia trobat el seu lloc per ser llançat com a pastura a aquells que el consideraven un monstre". I com se sent ara Romand? I com el percep la societat?. Fins i tot Carrère que el va triar com un cas excepcional, meritori de ser investigat més a fons, de dedicar-hi temps per fer-ne un llibre, un "true crime", res de ficció; fins i tot este escriptor expressa que tenia por. "Por i vergonya. Vergonya davant dels meus fills perquè el pare escrivís sobre allò". És, en el fons, una altra manera de descriure un monstre, sense anomenar-lo.
Carrère narra qui és Corinne. Corinne és també la dona a qui Jean-Claude va estar a punt de matar dins d'un cotxe, és part de la mentida i l'engany que Romand perpetua durant anys; com el metge de l'OMS que no és, però deia ser. I la societat es capfica perquè surt de presó el que va ser capaç de matar els éssers que tenia més propers, la mateixa societat que no sembla amoïnada perquè Jean-Claude pogués fer-se passar per qui no era.
